L'emburgada del Perelló

En un dia gèlid, el termòmetre marca -3ºC a l’hora de trobar-nos, 12 valents o inconscients: Ignasi, Josep, Jordi R, Jose Luis, Pol, Jordi M, Carles, Miquel, Julio, Xavi A, Kerry i Simon, ens disposem a sortir per fer la sortida del mes al Perelló, tot seguint el recorregut de la Cursa BTT l’Emburgada 2019.

Quan arribem al Perelló fa fred i una mica d’aire el que encara incrementa la sensació de fred que alguns no es trauran en tot el dia. En el moment que ens disposem a sortir ens troben 2 ciclistes de prop d’Amposta que ens estan cercant per que havien llegit a la xarxa que teníem pensat fet aquesta activitat i ens demanen de fer-la junts el que accepten amb l’observació de mantenir les normes contra el COVID i esperant que s’ho passin tant bé com esperem fer-ho nosaltres.

Iniciem el recorregut fent una passejada pel poble, al sortir baixem al barranc del Salt i tornem a pujar per abandonar definitivament el poble per sota la carretera de Rasquera. Anem amb l’obsessió que hi haurà molta sendera i a la primera que trobem ens hi endinsem costa amunt per descobrir que aquesta la havíem de fer al tornar, però sort que era curta i ens ha servit per treure’ns el fred de les orelles o no.

Seguim el camí ample, pujant, fins trobar, aquest cop si, una sendera bastant fàcil, molt pedalable, que amb uns quants escalons ens deixa en un altre camí. Malgrat tot, enseguida tornem a endinsar-nos en una nova sendera que ens obliga a treballar força ja que en molts trams es en pujada. Quan culminem iniciem un nou descens una mica més complicat que acaba dins del barranc de les Malladetes que l’hem de travessar a peu ja que les darreres pluges han fet uns escalons impossibles.

A continuació tenim un tram de descans tècnic ja que anem pel camí de les Coves tot seguint el barranc cap amunt fins a culminar al parc eòlic de les Colladetes. Marxem per la carena amb l’aire que ens ve de cara i fa que ens tinguem de tornar a tapar per resguardar-nos del fred, fins que agafem una sendera ampla o camí estret que ens baixa al fons d’una vall per remuntar per l’altra vessant per anar a trobar una nova sendera, llarga, ràpida i bastant fàcil que ens deixa al cap del barranc del Bon Mosso.

Tornem a remuntar al parc eòlic de les Colladetes, que el tindrem present durant tota la ruta, per tot seguit tornar a baixar per un nou tobogan en forma de sendera llarga que ben distrets ens baixa fins al barranc de l’Aiguardenter que el resseguim fins al Mas d’en Curto.

Ara trobem un tram de camí asfaltat, però el deixem al poc per enfilar-nos per sendera a través del bosc fins assolir un camí carener que ens va pujant amb una rampa final fortíssima i molt desfeta que obliga a treure el millor de cadascú de nosaltres per superar-la. Al final trobem el camí del parc que ens acaba de pujar a la zona dels aerogeneradors per seguir per la cresta un bon tros, amb els puja i baixa habituals, una nova sendera i tornar a un nou camí ens porta a la subestació elèctrica i a uns altres aerogeneradors per acabar a la sendera més difícil de les que avui hem seguit, amb fort desnivell, molta pedra de punta i molta de trencada i bellugadissa, per baixar fins al barranc dels Bertolins, també molt erosionat per pluges anteriors.

Un petit tram de camí i nova sendera molt bonica pel mig de bosc que ja ens porta prop del Perelló. Ara sols queda acabar de baixar i refugiar-nos als cotxes per tornar a adquirir una mica de temperatura.

Ha estat una sortida molt exigent, amb moltíssima sendera, que alguns han arribat a avorrir-la però que d’altres han estat molt distrets. Ja sabem que dins el grup hi ha aficions molts diverses. En general ha estat un magnífic dia, amb un recorregut que ha sorprès per la variació, la quantitat de bosc que hem trobat i per on ens hem endinsat, i per les amplies vistes que anàvem descobrint amb el mar al fons.

Distància del recorregut: 30 km

Desnivell positiu acumulat: 1000 m

Puigcerver pel coll de Cortiella

 Aquesta nit ha fet un vent fortíssim que ha fet dubtar de fer la sortida i cercar un opció alternativa però al final ens tapem els ulls i seguim amb el projecte inicial, baixar a Riudecols i allí decidirem.

A les 8 h emprenem el viatge cap a Riudecols els 14 bojos de la bici: Xavi A, Ramon C, Julian, Jordi M, Ramon L, Josep, Ignasi, Pol, José Luis, Kerry, Simon, Dave, Carles i Sergi U. Quan arribem comprovem que el vent no es gaire fort i es pot sortir perfectament, gran sorpresa! Ara sembla que el dia serà prou bo i la previsió és que el vent vagi a la baixa.

track del dia

Sortim per la riera de Riudecols fins que trenquem cap a les Voltes, un llogaret que tots havíem vist tantíssims cops i que mai ningú havia estat. Resulta ser un grup de cases molt endreçat que ens sorprèn gratament. Sortim tot travessant la riera de les Voltes per emprendre una curta però forta pujada per dirigir-nos cap a les Borges del Camp passant prèviament per l’ermita de la Mare de Deu de la Riera, dissenyada per un deixeble de Gaudí. Edificació singular que ens obliga a parar per contemplar-la i endur-nos-en un bon record.

Pels carrers de les Borges hi trobem les muntanyes de fulles que el vent d’aquests dies ha anat arreplegant i aquí i allà n’hi ha de ben espectaculars. Després de donar un tomb pel casc antic sortim cap a l’Aleixar passant per un seguit d’urbanitzacions no regulades que segurament han estat declarats com a masos quan en realitat son cases amb les seves tanques perimetrals. Es nota que estem molt a prop d’una ciutat!

L'Aleixar ens sorprèn amb els seus carrers estrets, cases senyorials molt ben conservades i un aspecte de tranquil·litat total. Continuem pel camí que porta cap a Alforja amb lleugera pujada que ens porta a la Torre del Valent, antiga masada enorme que actualment ha esdevingut una casa de turisme rural.

Quan arribem a Alforja tenim la sensació que estem fent una passejada turística sense cap problema, mes quan ens posem a fer una mossegada i fer un cafè. La visita al cas antic del poble no falta i també comprovem que te el seu interès. Amb la sortida del poble i la visita de la seva ermita de Sant Antoni s’acaba el passeig i tot seguit esdevé una segona part de la jornada totalment diferent.

El camí transcorre ara pel llit de la riera i comença a anar pujant primer de forma molt progressiva fins que tot d’una trobem unes rampes que ens treuen la son de les cames i cal posar tots els sentits per anar regulant les forces per anar pujant per una pista de terra amb prou bon estat que transcorre pel mig d’un bosc molt frondós d’alzines i posteriorment de pins que ens puja fins al coll del Cortiella, a l’altra vessant del coll neix el riu Cortiella que passa per Porrera.

La pista que ens du fins a l’ermita de Puigcerver és molt ampla, amb una vista extensa amb el Camp als nostres peus fins arribar al mar. El cap de Salou es distingeix perfectament en aquest dia tan clar que ha deixat aquests dies de vent continu.

Assolida l’ermita ja solament resta fer un descens vertiginós fins a Riudecols per acabar la jornada. Al poc d’iniciar la baixada deixem la pista per iniciar una sendera molt llarga, gairebé 2 km, molt pedalable amb molt pocs llocs que calgui fer peu a terra però exigint en molts punts un bon domini de la bici. En general ha estat una bona estona de diversió que ens acaba d’arrodonir el dia.

Un cop altre cop a la pista ja solament queda deixar-nos caure, arribar al cotxe i felicitar-nos per la magnífica jornada passada i pels bonics llogarets visitats.

Distància del recorregut: 34 km

Desnivell de pujada acumulat: 1000 m

Muntanyes de Tivissa

 A les 9 del mati sortim de les Planes de Ginestar els 15 ciclistes que ens arreplegat: Ramon L, Carles, Pau, Jordi M, Pol, Dave, Miquel, Kerry, Josep, José Luis, Ramon C, Julián, Montse V, Ignasi i Sergi U per fer una ruta per les dues cares de les muntanyes de Tivissa.

La ruta la iniciem per pista asfalta pràcticament plana que no comença a pujar fins que no trobem la terra i ens apropem al mas de Biscorn. Passat el mas la pendent s’incrementa i sort que la pista ha estat arreglada i anem pujant amb esforç i sense problemes. La pujada no afluixa fins superat el mas de l’Andreu, mig derruït ja, on tenim un petit descans per emprendre tot seguit una rampa molt forta que està cimentada que la fa menys dura.

L’ascens continua fins el coll del Ventall on torna a haver un petit descens per continuar la pujada fins al coll de Monegret i continuar pujant cap a la Llena i coll de Monetze, el punt més ventós de Tivissa segons posa la inscripció i de fet és a l’únic lloc on bufa una mica d’aire. La vista des d’aquest punt és molt amplia amb la cubeta de Móra al nostre abast i el poble de Tivissa als nostres peus, un bon punt per agrupar-nos, menjar una mica i recuperar forces.

Podem dir que aquí s’ha acabat la pujada i ara ens ve un bon tros per xalar amb la velocitat i el paisatge que anem descobrint ràpidament, entrem en una zona molt boscosa tot i ser la cara Sud de la muntanya, el que ens va protegint del sol i no ens deixa agafar gens de temperatura.

En arribar a la finca de la Devesa descobrim la grandiositat de la masada, dels corrals plens de cabres i la zona boscosa que en forma part. El descens continua ràpid fins al fons del barranc de Frides on trobem una altra masada important.

Seguim baixant pel barranc de Frides, terra força gravós, fins que hem de prendre la desviació que ens puja fins a Vallplana, una pujada que sense ser gaire important ens obligar a tornar a pedalar amb força per superar-la.

Abans de superar el coll visitem l’Aburador, una gran bassa excavada al terra, i acte seguit iniciem un molt ràpid descens per pista cimentada molt rugosa que ens porta al camí del Burgans molt prop del mas de la Feixa que el visitem fent honor al nostre nom «cicloturista».

Ara ja sols queda seguir el camí del Burgans passant pel mas de Micola, la plana de Riba, el mas de Muntaner i abans de tanca el cercle prop del mas de Biscorn ens desviem per poder baixar per l’altre camí de les Planes de Ginestar i arribar on havíem sortit.

Un dia molt bo, amb fresca matinal que ens ha anat molt bé per a pujar fins Monetze i un sol força calent després, les estones que els arbres ens han deixat gaudir-lo, que ens ha permès fer el recorregut sense cap problema.

Distància del recorregut: 45 km

Desnivell de pujada acumulat: 1000 m

Ermites d'Ascó

A l’inici de l’any 2018 vam iniciar el projecte de visitar les ermites i llocs emblemàtics de la Ribera d’Ebre. Avui completarem aquest projecte que haurem realitzat amb 5 etapes, dues etapes per la cubeta Sud, dues per la cubeta Nord i aquesta d’avui que és, a més, l’eslavó que uneix les dues cubetes que formen la Ribera d’Ebre.

Sortim 11 ciclistes per fer la ruta: Simon, Pol, Julian, Ignasi, Ramon C, José Luis, Jordi M, Pau, Dave, Carles i Ramon L.

A les 9 del matí el dia és fresc i asoleiat, amb seguretat tindrem un magnífic temps per pedalar la llarga etapa que tenim per endavant. Sortim fins Móra d’Ebre que pel camí de Subarrec anem cap al barranc de Perles i pel barranc del Iaro ens arribem fins Ruixols. Fem el que era la sendera pel mas de Pantoniet que ens porta fins al camí de Sant Jeroni. Tots anem per terreny molt conegut d’infinitat de sortides setmanals que hem passat per aquests llocs.

Continuem pel camí asfaltat de Sant Jeroni per dirigir-nos cap a la vall del Cebellot on per la sendera de pujada que té un bon grau de dificultat en alguns punts, ens enfilem fins el parc eòlic de Barbers. Per la cresta fins al darrer moli per emprendre una ràpida baixada força perillosa per la gran quantitat de pedra rodona que hi ha. Amb compte tots baixem sense incidents fins, passat la cruïlla que ens duria a l’ermita de Santa Paulina, iniciar la sendera per Xercums, amb trams obligats s fer peu a terra però en general factible de fer-la pedalant, que ens fa gaudir una bona estona.

Quan entrem altre cop en pista iniciem un ràpid descens fins al fons d’un barranc i tot seguit uns bona remuntada per acabar baixant altre cop amb forta pendent fins l’entrada d’Ascó. Allí trobem la primera ermita del poble, la de la Mare de Deu del Carme. Molts no la coneixíem tot i que havíem passat molts cops gairebé pel seu damunt.

Decidim fer un canvi de trajecte i pugem primer a la del Calvari, per una pista estreta amb forta pendent i molt ombrívola, des de dalt tenim una molt bona vista del poble d’Ascó i del riu.

Baixada i acte seguit una nova pujada fins al castell que està en fase de reconstrucció i esta agafant una dimensió desconeguda.

Volem baixar per una sendera que ens ha de portar fins al capdamunt del poble i ens la trobem rebentada per una rasa el que ens fa caminar una bona estona, llàstima per que hauria estat molt divertida.

Baixem tot el poble fins a la ermita que hi ha a l’interior, la de Sant Miquel, ja en portem tres!. Tot seguit anem a reprendre forces i esmorzem-dinem en un bar.

Un cop refets, continuem el camí cap a la darrera ermita del dia i la darrera a visitar a la comarca, la de Santa Paulina. El camí ara és tot asfaltat i des de que deixem la vora de riu comença a pujar gradualment i constantment fins a l’ermita. No seria un esforç important però després del recorregut que ja portem les cames es comencen a queixar i a més la calor es deixa sentir, sort que acabem de veure!.

En aquest punt acabem de culminar el projecte de visitar totes les ermites de la Ribera i, per una cosa o altra, al final solament tres ciclistes ho hem assolit: Ignasi, Carles i Simon. Sou uns campions!

El retorn a casa el fem seguint el camí de Sirga que ha estat millorat darrerament i permet fer algun tram més amb major seguretat. L’arribada al poble com sempre es fa a ritme molt viu i la satisfacció és enorme per la fita assolida i pel fet de tornar a iniciar aquestes aventures mensuals.

Distància recorreguda: 49 km

Desnivell de pujada acumulat: 1200 m

Móra la Nova a l’Hospitalet de l’Infant

Després de mig any sense fer cap sortida excepcional a causa del confinament per la Covid-19 avui fem la primera sortida amb grup fora de la nostra comarca i es nota les ganes de bici ja que fins a 21 ciclistes ens apleguem per fer-ho: Ignasi, Carles, Simon, Josep, Miquel, JuanLu, Ramon L, José Luis, Montse V, Xavi N, Sergi U, Ramon V, Lluís A, Xavi A, Roger, Joel, Pau, Dave, Juli, Julian i Jordi G.

Track del dia

Sortim amb direcció a Darmós i la Serra d’Almos, cap el mas d’Alerany i pel barranc de Capcir ens plantem directament a la carretera just abans de la darrera rampa que puja al coll de Fatxes.

Reculem uns metres cap a Tivissa per seguir pujant per pistes fins superar la serralada litoral. Just després de deixar la carretera ja ens trobem la primera dificultat, la pista té una pendent molt pronunciada i el terra té un escòrrec que encara fa més difícil la seva ascensió. Més endavant ens trobem un altre tram amb forta pendent i molta pedra solta que encara complica més continuar pedalant però amb perícia i ganes ho anem superant, dalt de la bici o espenyent-la quan no es pot. Sort que al final es va suavitzant la pendent i llevat de la darrera rampa que puja fins una torre elèctrica es va fent bastant bé. A dalt del coll ens agrupem tots i mengem una mica tot contemplant la magnífica vista de la nostra comarca.

A partir d’aquest punt les dificultats tècniques han desaparegut i ja no tindrem cap més problema fins al final, llevat de la trampa que ens han preparat per acabar.

Continuem ara amb baixada fins a la pista asfaltada de Gavadà per on seguim fins a la masia de Genesies on tornem a pista formigonada que ens puja fins un nou coll des d’on iniciem un vertiginós descens gairebé fins al poble de Vandellòs.

Continuem ara per la pista que ens portaria als Dedalts per una bona pujada encara que curta ja que la deixem per dirigir-nos cap a Castelló on tornem a menjar una mica per emprendre la darrera dificultat abans d’afrontar la baixada final.

Sortint de Castelló la pendent sempre és favorable fins que arribem a la Barrancada que baixa dels Dedalts on continuem fent una remuntada d’una mica més de 1 km per acabar llançant-nos cara avall fins a la carretera.

Entrem cap a la carretera de Mont-roig per continuar immediatament per pistes i senders que ens deixen al fons del riu Llastres, la trampa final del dia, ja que el sender que transcorre pel seu llit esta ple de trams amb grava que fa molt dificultosa la pedalada.

Malgrat tot, amb força i habilitat anem seguint el seu curs i arribem a l’Hospitalet pujant unes escales de fusta per sortir del riu ja que en el seu tram final trobem aigua, podria ser la que es va recollir de la pluja del dia abans.

Bonica sortida per inaugurar una nova campanya que tots desitgem sigui molt més tranquil·la que l’anterior.

Distància recorreguda: 46 km

Desnivell positiu acumulat: 1100 m

La Rajolera d’Alcanar

 

Avui no som gaires ciclistes però anem amb molta il·lusió de fer un recorregut que serà molt interessant per les senderes que trobarem. Sortim a 2 quarts de 5: Ignasi, Josep, Jordi M, Xavi A i Montse R.

Arribem a les Cases d’Alcanar i deixem els cotxes en un aparcament al costat del mar i iniciem tot seguit la ruta travessant el poble fins arribar a la carretera que també la creuem per començar a anar per pistes inicialment asfaltades, posteriorment de terra i sempre pujant.

Quan tan sols portem ni tan sols 6 km la pista esdevé sendera, la rojolera, un corriol que sempre pica amunt amb molts escalons i pedres grosses que dificulten moltíssim el pedalar però que amb paciència i moltes ganes anem superant, pedalant o caminant, segons l’estat o habilitat de cadascú. Són 1,5 km que semblen una eternitat però un cop superats podem gaudir d’una magnifica vista.

En el coll ens reagrupem i iniciem el descens, primer seguint la sendera que aviat es torna camí ràpidament fins a la plana d’Ulldecona.

Sortim d’Ulldecona per carrer i camí asfaltat fins la carretera que va a la Sènia. Al poc de seguir-la la deixem per un camí que es torna sendera també amb pujada que ens fa treballar força fins trobar la pista asfaltada que puja al castell.

Fem una visita al castell, el que es pot veure, que està en reconstrucció i sortim altre cop per uns sendera ara ja amb forta baixada, molts escalons i pedres enormes que amb paciència i habilitat anem superant fins que al final, quan ja estava tot acabat, fent un salt el Xavi té una forta caiguda que impedeix poder acabar la sortida a tos plegats ja que hem d’anar immediatament al CAP i posteriorment a l’hospital de Tortosa.

No hem pogut acabar el recorregut que era força interessant, amb senderes de pujada i baixada que haurien fet gaudir i patir als participants, però el més important és que Xavi ha tingut una bona recuperació i aviat tornarà a anar amb bici juntament amb tothom.

Ànims Xavi

Distància del recorregut: 38 km

Desnivell positiu acumulat: 700 m

El voltants de l'Aleixar

Un bon nombre de ciclistes sortim de bon matí a trobar un temps dolç i agradable prop de la costa, a Riudoms: Ignasi, Carles, Simon, Josep, Miquel, Jordi M, Ramon L, José Luis, Jordi R, Montse V, Xavi A i Pau. A Riudoms ens espera Carlos que junt amb dos companys ens faran d'amfitrions.

A 2 quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, però abans cal fer un cafè per posar-nos a to. Tot seguit iniciem el recorregut per pistes asfaltades que ens van apropant a Reus que just el rasquem pels edificis més exteriors i ja ens comencem a enfilar fins a una antiga pedrera que sempre hem vist provocant una gran cicatriu a la muntanya. En aquesta zona ens distraiem una mica veient uns forns d’obra ja inactius mentre esperem als companys de Carlos.

Continuem per pistes ja de terra pel mig de bosc fins arribar a creuar la riera de Maspujols. Continuem una estona encara per pista de terra fins que en una cruïlla prenem una sendera que seguis un coster a mitja vessant i que ens deixa just davant de l’Aleixar. És una sendera força divertida, treballosa però no gaire complicada.

Continuem per pista sempre ascendent, passant pel peu del Pi de l’Aleixar, arbre monumental segons diu per una copa extraordinària encara que la del Pi de la Palma d’Ebre ens sembla molt més gran.

Seguim pujant per pista de terra amb algun tram una mica mes fort fins trobar la carretera de Vilaplana a la Selva del Camp, que seguim un petit tram per sortir altre cop per pista de terra que aquest cop si que s’enfila força durant un parell de km per després planejar i esdevenir una sendera treballosa amb algun escaló que s’ha de pujar però tot factible de trampejar, per arribar tot seguit al punt més alt de la sortida, l’ermita del mas d’Anguera.

Al poc de sortir de l’ermita ens trobem una nova sendera molt bonica pel mig del bosc, també amb algun tram que cal pedalar amb força per superar alguna rampa però en general molt superable i trams de baixada molt divertida fins arribar al coll de Batalla on tornem a la pista de terra.

Després d’un tram de pista ràpida en baixada entrem a la darrera sendera del dia i la més divertida de totes, fàcil de fer, rapida en la majoria de trams i en general no gaire tècnica, que fa la delícia de tothom.

Aquesta sendera ens deixa en un punt per on havíem passat anteriorment, just abans de trobar la riera de Maspujols, que aquest cop seguirem amb un descens rapidíssim fins arribar altre cop a Riudoms.

Ha estat una sortida magnífica que solament podem agrair al nostre company la seva dedicació i bon criteri per proposar-nos aquest recorregut tan variat i divertit.

Distància recorreguda: 41 km

Desnivell acumulat: 900 m