Club Cicloturista de Móra la Nova: Les Obagues del Riucorb

On és això?

Aquesta ha estat la pregunta més freqüent que s'ha fet per saber on anàvem.

És que forma part de la Catalunya desconeguda, aquell racó que ningú hi va mai, i com ens van dir la gent del territori, potser ha estat aquest fet el que fa que s'hagi mantingut en la seva puresa.

Terra situada a l'extrem nord de la Conca de Barberà, sota l'Urgell i la Segarra, terra àrida, freda a l'hivern, secà d'allò més a l'estiu, altiplà elevat a uns 800 m sobre el mar, amb valls fondes que el solquem, on les vessant són boscos de pins, roures, alzines,...

El pobles són esquifits, amb cases fetes amb els elements naturals, façanes de pedra, ara perfectament acabats, amb un aspecte immillorable, poca gent o simplement deshabitats. Durant tot el recorregut hem tingut una forta sensació de soledat, tranquil·litat, pau.

track del dia

Ciclistes: Carles, Josep, Juan Carles, Salvador i Xavier.

A les 9 en punt estem a Guimerà, poble preciós, com si estigués llençant des de dalt del vessant i s'hagués esparpallat per tota la pendent, cases de pedra, antigues, amb racons que s'endevinaven que calia visitar.

Fa una mica de fresca amb un cert cercet, que just començar ve de cara i encara ens fa venir més fresca, però al poc canviem l'orientació del recorregut, girem cap a sud i comencem a pujar i per tant la temperatura ja no ens tornar a molestar en tot el dia. Remuntem una vall amb cereal, amb trams de forta pendent fins assolir l'altiplà, aquí situat ja prop del 700 m sobre el mar.

De seguida trobem el primer llogaret, la Pobla de Ferran, quatre cases i un castell. Al poc tenim el poble de Passanant, amb el seu corresponent castell, espectacular església i ajuntament, una plaça major amb un racó molt acollidor, respirant tot una tranquil·litat desbordant. Seguim per l'altiplà cap als llogarets de la Glorieta i la Sala de Comalats, cadascú amb castell inclòs i cap habitant visible. Lloc entranyables amb un recorregut que el descriuen com de salut.

Seguim camí cap a Fonoll, que el descobrim, tot d'una, situat als nostres peus, al fons d'una vall, 200 m sota nostre, el que implica un ràpid descens per després haver de tornar a remuntar per una vall lateral preciosa, amb un bosc frondós, fins a l'ermita de Sant Pere de Savella. Quina preciosa vista que dominem des d'aquí dalt, Forés a l'horitzó, dalt d'un turó. Vista amplia amb el camps verds del cereal i el silenci es personifica en aquest dia clar.

Després de culminar l'ascensió vora el 900 m, iniciem un joc de descensos i ascensos dins del bosc que és un delícia, senderons per dintre del bosc, amb un terra totalment llis que fa que sense esforç puguis gaudir d'aquests racons amb tota tranquil·litat. Estem rodant per les Obagues del Riu Corb, bosc espès de pins i roures tot envoltat per carrascars.

Jugant entre els boscos, descendim fins el llogaret de Saladern un mas gran amb el seu castell, travessem el rierol Seniol i altre cop cap a munt fins a Segura. Aquí comentem que sort que em vingut en aquest temps, doncs la pujada és per un solà que ens fa suar fort, pensem que a l'estiu ens haguessin ensordit les cigales.

Segura el trobem també deshabitat, amb una esplendor de cases de pedra restaurades, torre de defensa i església desproporcionada per al llogaret i amb unes vistes amplies sobre tot l'altiplà.

Solament queda baixar i és el que fem amb molta rapidesa, la pista és bona i comencem a tenir gana, el que vol dir que cames ajudeu-me i avall va fins al balneari de Vallfogona de Riucorb, conjunt de balneari, hotel i xalets, travessats pel riu Corb, amb una frondositat que quasi no s'adiu per l'entorn.

Ara solament queda seguir la vall fins a Guimerà, que ho fem per la seva part solana després de remuntar un petit escaló per seguir una pista o sendera a mitja vessant que ens dona unes magnifiques vistes sobre tota la vall.

Vallfogona es veu gran i imperial, amb un castell al seu bell mig imponent, totalment restaurat i habitat. Cal visitar-la per poder contemplar el seu esplendor.

Guimerà el trobem de sobte, amagat després d'un revolt de la vall, penjat per la seva vessant solana i ens tornar a meravellar amb les seves cases esglaonades per tot el vessant.