Pujada a l'Engrilló

Pujada mítica entre tots els companys que anem amb bici i amb unes vistes espectaculars sobre la Terra Alta, la Franja, el Baix Ebre i la Ribera.

Al matí ens ajuntem el 8 que hem decidit anar-hi: Carles, Ferran, Josep, JuanLu, Miquel, Ramon, Salvador, Sergi, i a 2 quarts de nou ja estem damunt de la bici amb ganes d'afrontar el repte que per a molts es poder fer aquest cim amb una pujada de 14 km continus i ,és de 900 m de desnivell.

track del dia

Iniciem la ruta des de Prat de Comte, on també arribarem, pel camí vell que anava a Tortosa. La temperatura es bona, encara que sabem que més tard farà força calor i amb la pujada per la cara solana segur que suarem força.

El camí va per l'altra part de l'Hostal, que el tenim de travessar diverses vegades fins que arribem a la cruïlla de la carretera que pujava de Xerta al Pinell de Brai. En baixem un tros fins trobar el començament del camí que ens portarà fins al cim de l'Engrilló.

Quan travessem el barranc per darrer cop estem al punt més baix del recorregut, 138 m. El camí, una pista de terra en bon estat, passar per la cara solana entre finques de conreu amb una pendent bastant uniforme. al arribar al mas del Rei canviem de vessant i ens anem a la part obaga, encara de moment ens segueix tocant el sol i la pendent s'incrementa, però després de poca estona empalmem amb el camí que ve de Paüls que és una pista asfaltada que ens permet rodar molt millor.

Ara ja hem recuperat tot el desnivell que havíem baixat des del Prat i entrem en un tram a l'obaga de la serra de Deveres que passem entremig d'un bosc de pins força agradable. Al front ja veiem les parets que haurem de franquejar per poder ataüllar l'Engrilló.

Passem per un passadís de tanques amb anuncis de toros braus, de fet se senten pasturant i alguns els veiem, encara que semblen força tranquils en aquest ambient relaxat, de fet els sentim fins molt amunt, quasi bé fins que arribem  a la Refoia, moment que deixem aquesta vall per passar a la vall que baixa de l'Engrilló.

Abans però hem tingut de superar un bon desnivell, fins a la cota 600 anem més a menys pel bosc, però ara ens venem 200 m de desnivell per la cara solana amb forta pendent i el terra torna a ser pedregós, encara que la roda s'agafa força bé. La vista esdevé espectacular, es divisa entre la calitja el riu Ebre al fons, tan a Benifallet com a Xerta, la fondalada de Paúls, amb el pic de l'Espina al fons. La pista fa tot de ziga-zagues i el sol ja crema i quan arribem per fi al coll de la Refoia descansem una mica fent una retrobada tots plegats.

al poc ja veiem la meta final, està llunyana encara, però tenim el convenciment que hi arribarem, solament queden 200 m de desnivell. Abans  ens quedem impressionats per la gran plana de la Refoia, és extraordinari que damunt d'aquests espadats puguem trobar una zona de pastures d'aquesta envergadura. Anem guanyant alçada quan passem per la bassa del coll Roig, ja estem als 900 m, i parem i ens desviem una mica per poder contemplar la fondalada del Monsagre de Paüls i tota la vall per on s'hi ascendeix a peu.

ara solament queda l'últim tram per fer el cim i ni que sigui amb les dents que ho pujarem, així que amunt va.

Al arribar al punt de guaitar deixem les bicis i acabem de grimpar per les roques fins al vèrtex geodèsic per poder veure l'altra vessant i sembla que volem quan traiem el cap per damunt de la carena. L'altre vessant està tallat a pic, als nostres peus tenim la muntanya de Santa Barbara i Horta de Sant Joan, a l'esquerra les roques d'en Benet,  la vall del Canaletes, Arnes,..., distingim la via verda que varem recórrer fa poc, Bot, Prat de Comte,....... i tan altres llocs que es fan innombrables.

Després de fer un mos emprenem la baixada, ràpida, ara sembla que el terra sigui millor i en un no res ja hem passat la bassa del coll Roig i al poc agafem una sendera per poder travessar la plana de la Refoia i emprendre el rapidíssim descens del camí cap al Prat. Passem dels 800 als 600 en un nores, però anant en compte amb el seguit de paelles que la pista va enllaçant.

Quan ja ens pensàvem que tot seria un pur plaer i no haver de tornar a pedalar, no sé que va fer la ruta, però hem de remuntar uns 100 m de desnivell que en aquest moment si que ja ens fan mal, suposo per la manca de mentalització.

Malgrat l'esforç ha estat bé passar per aquí ja que hem contemplat tota la cornisa que forma la serra que hem passat i poder distingir al fons el cim on hem estat.

Ara si que solament cal deixar-nos caure per anar a trobar la carretera que va cap a Horta de Sant Joan per després de seguir-la un parell de km arribar al molta joia al cotxe que ens espera.

Potser estem cansats, però es respira una certa eufòria entre els que avui hem complert una fita que a la sortida endevinàvem molt exigent. Com mai estem satisfet i per desgràcia nostra, ara ja hem vist les antenes del Caro que ens cridaven, ens caldrà respondre-les, però això ja serà un altre dia.

Distància: 35 km

Desnivell de pujada acumulat: 1100 m

IBP: 92 (serà que hem canviat de GPS?)

Fotos del dia