A les 8 del matí ens trobem 10 ciclistes: Carles, Joaquin, Josep, JuanLu, Miquel, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi U i Xavi A, amb ganes de pedalar, cansar-nos i gaudir d'un matí de bici per la serra de Llaberia.
Decidim deixar els cotxes a l'ermita de Santa Marina de Pratdip, per tant allarguem una mica el recorregut previst, engeguem els GPS encara que no apareix el track i en marxa. Quan arribem a la cruïlla de la carretera de Llaberia ja veiem el track dibuixat a seguir i l'Oliver veu per on passar la carretera, amb les primeres rampes que l'espanten però que quan hi és les passa sense cap dificultat, ans el contrari la dificultat la tenim els altres per poder-lo seguir ni que sigui a distància.
En arribar a dalt del primer canvi de vessant podem veure ja una magnifica vista de la vall de Santa Marina, el dia ens respecta tapant el sol uns quants núvols baixos que no ens fan gens de nosa per veure el paisatge.
La pujada a Llaberia la fem per carretera, doncs és el camí més directe i ja tindrem temps per seguir pistes i senders quan siguem a dalt. A la desviació cap a l'envasadora d'aigua fem el re-agrupament per iniciar el darrer tram de l'ascenció units i poder prendre el desviament, just abans d'entrar al poblet, que ens ha de portar a a Miranda.
Ara ja entrem en el nostre territori, pista de terra amb pedres descarnades, que va pujant suaument fins al coll dels Colivassos, passant pel campament d'estiu que Tivissa té en aquest paratge i que Xavi ens indica. En arribar al coll ens apropem al mirador del racó de la Dòvia amb Pratdip al fons.
D'aquí fins al cim les rampes esdevenen més dures, el terra molt més desgranat però ja hi som i encara que la darrera és molt empinada tots arribem amb molta joia d'haver fet el cim. Les vistes espectaculars de la serra de Llaberia amb la punta del Frares i la creu de Llaberia, Colldejou als peus i la Mola a tocar.
Moment per reposar, reprendre forces, extasiar-se amb el paisatge, la pau que s'hi respira, amb una calma total i la felicitat de la fita aconseguida. Des d'aquí ja veiem el recorregut d'una nova ruta que possiblement farem en un futur més o menys immediat, es que no podem parar!.
Quan iniciem el descens cal anar en compte, el terra està totalment perillós amb les pedres descarnades, es passa sense problemes i trenquem cap al clot dels Arenals, on trobem una petita bassa i un descens ràpid i molt divertit fins empalmar amb el sender que des d'El Portell va a Llaberia. Al començament el terra és perfecte, amb una sorra de platja, per anar empedrant-se i esdevenir llosa pura, amb fortes pendents que fem a peu quan no ho veiem prou clar, una primera fins al clot dels Arenals i la segona encara més forta fins al fons del barranc de Llaberia. Al final arribem al poble en un tram de pujada, pedalable en quasi la seva totalitat.
El poble de Llaberia ens sorprèn, els que hi havíem estat el recordàvem de no fa gaires anys, amb la majoria de cases en runes, els carrers sense cap paviment i pràcticament abandonat. ara el trobem amb els carrers enrajolats, la majoria de cases reconstruïdes i força habitades, encara que solament sigui de cap de setmana. Tot ell dóna la sensació de trobar-nos en un indret turístic de primer ordre. Ens manca però que s'instal·lin les fonts al lloc que tenen previst, al final tenim d'anar a omplir els bidons d'aigua als rentadors, també ben arreglats, situats al peu de la central fotovoltàica del poble.
Retornem per carretera fins a la primera paella on agafem el camí de Capçanes, anem ara per dintre d'un bosc en baixada fins al coll de la Mina, d'on mirem el clot del mas del Ramer i immediatament després l'espectacular salt del Barranc del Portadeix, una fondalada que desemboca a la Fou.
Ara ja hem pres el camí de la Mafla i ens trobem la trampa de la sortida, ja sospitava quan estava baixant aquest tram, amb fortes pendents, que la remuntada podria ser dura però no em pensava que ho tingués de ser tant. Ens trobem amb unes pendents fortíssimes,del 25 i 30%, amb el terra mot desgranat, que feia que tinguéssim d'anar amb compte com pedalar per poder seguir pujant i arribar al coll on arriba el camí que ve del Montalt, al peu dels ventiladors del Motarro.
Aquí s'ha acabat l'esforç, ara ve el gaudi ja que tot es baixada fins a Santa Marina, primer forta pendent fins arribar a la carretera que ve de Fatxes, que ens permet seguir veien unes grans vistes sobre el barrancó de Joanes i el llogaret de Remullà. Una petita remuntada fins a la cruïlla que hem agafat abans i d'allí fins a Santa Marina, on arribem feliços del magnífic dia passat.
Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 1090 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada