Just a les 9 del matí ja estem preparats a Arnes els 15 que avui no ens aguantem les ganes de pedalar per un lloc emblemàtic i per fer el que no acostumem, un seguit de senderes que esperem que ens ho facin passar molt be: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Gerard, Joel, Lluís, David, JuanJo i 3 companys de Miquel de l'Hospitalet.
De sortida fem una petita passejada per Arnes, ens fem la foto al costat del magnífic edifici de l'ajuntament, ens assegurem el dinar i comencem a seguir el camí. De moment anem com una mica desencaminats, durant la nit anterior es nota que ha fet un xàfec fort i tot està completament mullat i ple de fang, el que ens fa pensar que acabarem ben bruts.
Durant els primers trams tenim diversos dubtes en prendre les desviacions adequades, però quan ja ens enfilem anem cada vegada encertant més el recorregut adequat. El camí ens porta a travessar el riu Estrets a gual i com havia plogut feia poc passava una mica alt i tots acabem amb el peus totalment molls, alguns fins i tot acaben passant-lo a peu per haver quedat travats a la grava. Això per començar el dia!.
Però el pitjor ha estat que ens saltem una desviació d'una sendera i ens posem dins d'un camp d'ametllers llaurat i per tant totalment enfangat, amb una argila que s'apega tant a les rodes que ni tant sols espenyent la bici roden. Com podem sortim del camp i intentem fer que les rodes tornin a girar i comencem a pensar que el dia serà molt dur.
Ja estem però a l'entrada dels Estrets i el toll Blau ens rep amb una imatge sublim que ens fa que ens oblidem immediatament de les trifulgues passades
i comencem a admirar aquest passadís que forma el riu pel mig d'aquestes muralles de pedra quasi vertical, ennegrides i brillants pel l'aigua i el sol.
ens sap greu gairebé pedalar, per que llavors passa massa ràpid el paisatge i no tenim temps d'impregnar-nos d'aquests racons que no cansen d'observar-los
A la sortida dels estrets prenem una sendera que puja fins a la pista que porta a la Franqueta amb forta pendent. Nosaltres solament la travessem i seguim pujant per sendera, aquí una mica menys empinada i per tant més fàcil de poder fer-la dalt de la bici, encara que en molts llocs amb massa dificultat 
per a molts de nosaltres, això vol dir baixar i pujar de la bici moltes vegades fins que fem el collet
Tenim de tornar a travessar el riu, aquesta vegada per un pas formigonat relliscós que fa que el Lluís es pegui una bona costellada sense conseqüencies greus per sort.
A partir d'aquí ja anem per sendera fins arribar a l'àrea de la Franqueta. Aquesta zona és preciosa, quasi plana ja que va seguin el riu, remuntant-lo, pel mig del bosc amb un terra molt agraït que ens permet avançar força ràpid i relaxats. A l'arribar a la Franqueta reprenem forces, fem un mos, omplim bidons que ve una bona pujada.
Efectivament des d'aquí prenem unapista que ens porta al coll del Safrà, havent remuntat uns 250 m, per una pendent prou suau que encara ens ha permés gaudir del bosc per on passa. El grup s'allarga força, segons les forces de cadascú, però arribem a dalt sense cap problema.
Des del coll comença la sendera més llarga del dia, ja que pràcticament sense deixarla ens portarà fins a la pista que per la vora de l'Algars porta a Arnes. Primer comença ascendent fins superar un altre collet on comença un fort descens, força tènic amb molts escalons, roques, i trams preciosos en mig d'una vegetació exhuberant, tanta és la concentració que ens requereix la sendera que ningú s'adona que hem de desviar-nos per l'esquerra. Tot d'una el Carles dóna el cric d'alerta i el grup on va ell ha de recular uns 300 m espenyen la bici per aquesta sendera esquerpa ara força costa amunt, però el grup més davanter s'ha passat més d'un km i quan senten el crit no saben que passa però quan ho entenen i reculen esgoten tot remuntant i els tenim més calmats durant la resta del matí. És una tàctica que tindrem d'emprar en altres sortides quan ens deixin massa enrrera.
La sendera que hem de seguir ara és amb geuller descens en el primer tram per després haver de superar un altre petit coll per seguir baixant fins a una pista que puja des dels Estrets i que remuntant-la una mica ens deixa al coll de la Farrera on prenem la sendera que ens baixa fins al mas de les Valls. Aquesta darrera sendera, totalment pedalable, és força divertida, ràpida amb la major part del terra perfecte però amb algun que altre escaló que eet fa sempre haver de mantenir la precaució.
Quan arribem al racó de les Valls trobem una gran esplanada de prat de muntanya, amb un mas caigut al mig, l'horitzò s'obre i ens trobem completament envoltats de cims que ens fan pensar amb la solitud que havien de respira els qui algun diavaren viure i treballar aquesta fondalada, es devien passar llargs periodes de temps sense veure a cap vei.
La sortida és seguint el riuet de les Valls, que també fa un pas estret entre enormes parets de pedra. Tant estreta és la sortida que en algun tram tenim de posar la bici dins el riu mentres nosaltres caminem per la pedra quan seguim la sendera, en altres pasem per damunt de roca viva, que malgrat la desconfiança incialés mostra totalment segura, pugem i baixem per un camí es querp fins que ens tornem a posar al bosc on s'enxampla una mica per abocar-nos a la pista a peu de l'Algars.
En aquest punt decidim deixar el recorregut per anar a visitar el Toll del Vidre, una petita marrada de 2 km però que paga l'esforç el contemplar aquest indret on el riu ha format una llengua de roca per salvar un escaló de roca i una bassa al seu peu que és una delicia en els mesos d'estiu.
Quan volem arribar el més aviat possible a Arnes per poder anar a dinar ens adonem de l'esforç que hem hagut de fer durant to el matí i les forces ens comencen a fallar. Els petits desnivells que hem de salvar esdevenen muntanyes, al arribar a laCreu ens alegrem ja que solament queda deixar-nos caure fins a Arnes i anar a seure davant d'un bon plat i comentar les emocions que hem viscut durant tot el matí.
Jornada que tardarem a oblidar, doncs el dia al final ha sortit rodó i l'ambient que hem viscut ha estat insuperable.
Que vinguin moltes més sortides com aquesta!
Distància recorreguda: 28 km
Desnivell de pujada acumulat: 1200 m
Una sortida per emmarcar! Tot i el fang, els blaus que m'he endut (este verdet és una mica trapella) i l'esforç de la jornada, el paisatge i aquestes senderes tant divertides han estat un 10! I sobretot tots vosaltres, aquesta gent que gaudeix de cada racó, que s'ajuda i que fa que tots (del primer a l'últim) gaudim d'aquesta droga nostra, el btt. Gràcies a tots per fer-ho possible i fer-me xalar tant amb la bici. Fins la propera, salut i pedals!
ResponElimina