Dreceres

dissabte, 17 de maig del 2014

Els Castells de la Segarra

Són les 7 del matí, estem mig morts de son, la temperatura és fresqueta i la il·lusió és forta per descobrir un paisatge molt diferent del de la nostra comarca.
Al final ens trobem 10: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Sergi, Xavi, Jordi R, Montse R i Jordi M, i ens encabim en 4 cotxes i cap a Montcortés de Segarra a esperar tenir un bon dia.
A les 9 del matí ja som a Montcortés de la Segarra a punt per començar a pedalar sota el monumental castell situat a sobre d'un petit turó. Castell superb que domina una bona plana i d'on veiem a poca distància el castell de l'Aranyó, el darrer que visitarem en el nostre recorregut.
track del dia
Sortim amb direcció a Cervera, passem per la Cardosa on també s'aprecia un altre castell i església, encara que no ens criden gaire l'atenció, i després de pujar una mica arribem tot seguit a Cervera on hi fem una passejada en bicicleta. Que ràpid que es volta un poble amb la bici i no sé si som a temps de pair tot el que veiem, la universitat, llàstima que hi han obres a la seva façana, el carrer major amb els pòrtics, la plaça de l'ajuntament amb l'església al darrera, un mirador de la Segarra, les muralles,... tot ho veiem en un no res. Quan veiem la Universitat pensem en la manera de fer que tenien els castellans atorgant aquesta institució a una petita ciutat, en definitiva estaven destinant un munt de recursos a perdre's i per altra part a evitar que la cultura arribes a la major part de persones quan el normal hauria estat situar el centre cultural al mig de la major aglomeració de població. Tot això no treu contemplar aquesta ciutat amb l'admiració que es mereix i gaudir de la seva bellesa.
El tram entre Cervera i Guissona és el que té les ondulacions més elevades amb dues rampes que ens fan suar i que salvem sense dificultat per arribar al castell de Meià amb l'ermita de la Mare de Deu de la Llet al seu davant. Preciós el castell amb una impressionant torre rodona guardant l'entrada de la casa.
A Llor contemplem la església de Sant Julià del segle XIII, molt coquetona, i ens enfilem cap a Guissona a recuperar forces. Guissona té un nucli antic que obligatòriament l'hem de fer a peu. La seva plaça major és majestuosa amb una plaça que recorda que cal parlar correctament!!!. Es conserven restes de les muralles i de banys romans... Fem un petit mos i continuem.
D'ara en endavant el trajecte és més obert amb ondulacions molt suaus i el castells els veiem de lluny. El primer és el de les Sitges, espectacular per la seva robustesa, amb potents contraforts i diverses construccions enrunades al seu voltant, d'aquí a Florejacs, poble amb castell sobre la pedra que forma tot un carrer, les cases perfectament reconstruïdes donen un encant especial al poble. és un poble amb molts de racons i tots ells encantadors.
La sortida és per una sendera senzilla però estreta que tots la fem ràpidament per dirigir-mos cap a les Pallargues amb un castell que té un arc imponent al mig de la seva façana de tres cossos amb una alçada imponent.
Al passar per Sisterò ens desviem cap a Pelagalls per contemplar l'església de Sant Esteve amb un molt treballat pòrtic. Després de passar per damunt del canal Segarra-Garrigues arribem al castell més magnífic dels que hem visitat, el de Ratera, tots ens quedem meravellats per l'esveltesa de les línies, emmarcat amb torres rodones que li donen una harmonia quasi perfecta, a part de l'enjardinat que el voreja. Un conjunt encantador.
Comencem a tenir gana i estar una mica cansats però encara ens queda un bon tram a fer. Continuem per les ondulacions de la Segarra contemplant les ondulacions del cereal quan el belluga el vent fent que els verds esgrogueïts de l'ordi i els verds més foscs del blat vagin movent-se i et facin dubtar si és que estàs marejat.
Al mig del no res trobem les restes del que havia estat durant la darrera guerra l'aeròdrom de militar de l'Aranyó i el seu refugi que està obert i hi baixem per veure com era, s'està frec i anem veient com està construït per evitar les anes expansives de les explosions, fins que tot d'una ens trobem que estem amb els peus a l'aigua, està inundat!!.
Quan reprenem la ruta ja ens queda poc, veiem el castell de Montcortés i ja tenim ganes d'acabar però no ens en volem perdre'n cap i anem abans a l'Aranyó i val a dir que s'ho valia doncs també és grandiós i a més és la casa natal d'en Manuel de Pedrolo del que molts hem llegim algun llibre seu.
Una baixada i ja som altre cop a Montcortés quan el rellotge ens diu que si volem dinar ens hem d'espavilar doncs ja és tard.
Un matí agradable tot coneixent paratges que per a molt eren inèdits, totalment diferents dels que habitualment recorrem. Esperem que aquestes amplituds de vistes les recordem molt de temps i que puguem tornar-hi a visitar-les amb la calma que es mereixen i que s'hi respira.
Distància: 59 km
Ascenció acumulada: 490 m
Fotos del dia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada