L'Andreu ens aconsella sortir cap a Gratallops, una mica de carretera, per desviar-nos molt aviat per camins dels Socarrats fins arribar just al coll per emprendre tot seguit la pujada a l'ermita de la Consolació amb unes vistes meravelloses sobre tot el Priorat, el dia està una mica tapat però la visibilitat és magnífica. Ja hem fet 250 m de desnivell i solament portem 5 km.
La sortida cap a la Vilella Alta la fem per una sendera que ràpidament ens porta a un camí que segueix la carena de la serra i ens portar a fer unes rampes que cap de nosaltres podem superar, però ho intentem i ens divertim. Passem per damunt de la Vilella Alta, ja per la carena i sense deixar-la i anant remuntant poc a poc ens arribem a Escala Dei. Aquí ens trobem a Joan Carles que quedem ens prepararà la propera sortida pels voltants de Tarragona.
La pujada per la Cartoixa i les fortes rampes fins l'ermita de la Trinitat ens deixen ja tous, però ens tornem a divertir amb la petita sendera que porta a la Trinitat i sobretot al tornar que aquesta sendera costa amunt esdeve molt tècnica.
Acabem de pujar fins al camí dels Cartoixans i ens desviem fins a font Pregona a esmorzar que allí hi ha aigua per proveir-nos. No sé com ens ho fem però d'anada fins a font Pregona hem de posar el plat petit, però de tornada tenim de tornar a posar el plat petit, no sé com ens ho fem però sempre ens emboliquem.
Continuem pel camí dels Cartoixans passant pel mas de Sant Antoni, prop del mas Blanc (el punt més alt del recorregut), baixem al mas de Forçans amb molta velocitat però gaudint de la seva magnificiència, i ens dirigim cap a Mas Deu (el mas del Jordi?).
Abans d'arribar-hi l'Andreu ens indica una sendera que planejant cap amunt ens porta fins al coll que separa de la Canaleta, força distreta bonica de fer. Quan arribem al coll ja tothom té ganes de començar a baixar doncs les cames estan notant molt les continues rampes que ens hem trobat. Hi ha un ràpid descens per pista fins la Guixera i enseguida som a Mas Deu i ens parem al mirador del coll de la Guixera per acabar de contemplar tot el recorregut que acabem de fer. És espaterrant la vista que es veu des d'aquest punt.
Ja solament queda el rapidíssim descens fins la barraca de Creuetes i la llarga sendera que per les Planes ens porta just damunt del pont de Cavaloca. És una sendera molt divertida, amb molta pedra, la majoria són lloses clavades i per tant segures, però que cal anar amb precaució per a no tenir cap incident. Els que van de pressa acaben amb els braços desfets però tos ens ho passem molt bé jugant amb l'equilibri.
Ara solament ens queda seguir el camí de Cabacés a la Vilella, bona part és una sendera bonica de fer, i passejar el poble de la Vilella Baixa que sorprèn a molts dels qui no el coneixien.
Estem molt contents de la bona companyia que hem tingut amb els nostres amfitrions, Andreu i Enric, i esperem que hagueu tingut també un dia agradable amb la nostra companyia. Per la nostra part hem acabat molts però amb molta satisfacció per la sortida que ha estat una de les millors que hem fet, dura però gratificant.
Distància recorreguda: 32,5 km
Desnivell de pujada acumulat: 932 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada