A un quart de vuit ens trobem els 14 que anem cap a la Torre de l'Espanyol a fer la ruta de la cursa BTT que fa poc varen fer i que ens acompanyarà el que la va organitzar: Ramon, Josep, Salvador, Carles, Miquel, Sergi A, Xavi A, Jordi R, Gerard, Xavi N, Sergi U, Montse R, Jordi M, Lluis i també fa cap l'Àngel Méndez de Tivissa. A la Torre ens esperen el Sergi Bargalló, que serà el nostre amfitrió i organitzador de la cursa BTT i 2 companys seus més.
A les 8 estem a punt per començar a pedalar, acabem de deixar els cotxes al aparcament que hi ha a l'entrada del poble i ens fem la foto del dia amb tots davant del mural que anuncia "la Torre de l'Espanyol".
Sortim pel camí que ens porta a l'ermita de Sant Antoni i abans d'arribar-hi fem una petita marrada pel camí de les Hortes per fer un sender que ens deixa gairebe a l'ermita per continuar per un altre sender de baixada que ens porta a la partida de Diumenges per seguir un camí que ens retorna pràcticament fins al poble. Abans d'arribar-hi prenem una desviació i un nou sender, aquest en pujada, que ens deixa a la bassa del reg. Aquí estem al camí de les Sorts que va pujant, primer suaument però després s'enfila fort fins a la mina d'aigua que anteriorment s'aprofitava per a regar les Sorts. La majoria porta pressa i ni tant sols la miren, solament els darrers li fem una ullada però sense poder recrear-nos-hi que si no ens deixen!
Aquí prenem un sender que en diferència és el que ha agradat més a tothom, és l'antic sender que porta a Santa Magdalena, suposo que l'ermita de Garcia, passant prop del Tormo. Nosaltres el fem però en sentit descendent, és molt divertit, llarg, sense gaire dificultat, el que fa que tots arribem amb molt bon gust altre cop pràcticament al poble.
Prenem el camí de la Figuera que ens porta al coll de la Garganta, primera dificultat important del dia, sort que el terra està molt bé i encara que la pendent en algun tram és important poc a poc hi arribem tots. Aquí altre cop es nota la pressa i l'amfitrió no té previst acabar de pujar a dalt de tot del parc eòlic que hi ha, però mentre esperem que arribi tothom m'escapo a treure el nas a la cresta per poder veure el nostre poble des d'allí dalt. Una vista preciosa que pocs han gaudit! i jo amb prou feines ja que no m'hi he pogut recrear!.
Iniciem el descens fins al transformador del parc eòlic i allí seguim una sendera molt vertical, el primer tram encara practicable però de mig a baix ja amb massa dificultat i la gran majoria la fem a peu. Al arribar a la següent torre de la línia elèctrica la sendera es fa més normal i allí ja podem tornar a pedalar i seguir divertint-nos pel sender que acabar amb una forta rampa que fa que tinguem d'empènyer la burra. A dalt ja per una pista molt perduda comencem un fort descens i a mida que anem baixant el camí ja esdevé més normal el que fa que augmentem la velocitat i amb poca estona ens arribem a la carretera antiga que anava a Cabacés, la seguim cap amunt, travessem la carretera nova i prenem el camí dels Masets, primer també anem pujant suament i quan hem superat una rampa forta ens trobem amb una gran i agradable sorpresa: ens tenen preparat un avituallament amb pastes, cireres i beguda! quin detall!
Un cop recuperats i ben beguts i menjats acabem de pujar la serra dels Auballons i pel camí que unia Vinebre i Cabacés comencem a baixar per damunt de la cresta que et dona una amplia panoràmica tan cap al nord, amb vistes gairebé de la Palma, com cap al sud amb la serra del Tormo d'on venim.
Deixem aquest camí per anar cap als Gorraptes i baixar tota la vall, amb senders inclosos, fins al Toll de l'Estret i la presa d'Animer, per on haviem passat a la sortida de Flix aquest mateix any. Seguim baixant la vall fins travessar-la i de sobte ens trobem després de tot aquesta llarga baixada, amb una forta rampa que ens deixa a tots fosos, tan que fins i tot el Xavi N trenca la cadena de tan forçar la pedalada.
Quan acabem de superar la serra de Canta-Ranes iniciem altre cop un fort descens que ens deixa al fons del barranc de la Torre, que el seguim pel seu llit engravat que ens recorda el nostre de Nolla.
Ara solament queda, per camí suau, anar pujant fins al poble on ens espera un piscolabis i una bona tertúlia tot comentant l'esplèndida ruta amb que ens han delectat els nostres companys de la Torre. Aquesta fraternitat que es va creant entre tots els que ens agrada aquest esport ens fa sentir una germanor amb gent que abans no coneixíem i que fan que puguem gaudir de rutes i contrades apassionants. Moltes gràcies Sergi!
Recorregut: 36 km
Desnivell de pujada acumulat: 1100 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada