Dissabte a les 8 del matí acabem de fer les darreres preparacions mirant de no oblidar res i sortim cap a l'estació del tren. A 2 quarts de 9 arribem i trobem a tots els companys: Ramon C, Josep M, Carles, Xavi N, Ignasi, JuanLu, Xavi A, Sergi U, Jordi M, Sergi A, Juan G, Lluís, Roger, Montse R, Jose L.
el primer problema ja el trobem en poder encabir totes les bicis al tren. Com som tanta colla no tenim prou lloc al furgó per posar-les totes, així que tenim de col·locar-les com podem entre la plataforma i ocupant lloc dins el vagó, tot gràcies a l'amabilitat de l revisora que trobem, de fet és una noia que havia viscut a Móra la Nova i que al final resulta que alguns la van acabar recordant.
A les 10 ja som a Casp, fa bon temps el cel esta molt lluminós i hi ha una bona transparència en l'aire, segurament ens bufarà el vent que esperem no sigui massa fort i en tots cas que ens afavoreixi.
Sortim de Casp seguint la vall del Guadalope, actualment transformat en un parc urba ja que ha perdut la seva funcionalitat de llera de riu al haver estat desviat més amunt tot travessant un petita serra. Remuntem la vall fins a la presa que barra el riu i alli ja trobem l'aigua del pantà que retorna fins a aquesta vall, preludi de trobar el mar d'Aragó en marea alta, es a dir, ple de gom a gom.
Saltem aquesta petita serra i ja ens posem a seguir la riba dreta del riu fins a perdre el nord de tants tombs que fa el riu, talment com una serp en repòs o que tingui mandra d'allargar-se. Entrem en un terrenys molt divertit, amb senderes llargues que van intentant seguir la vora del riu i que ens obliguem a fer fortes rampes i divertits descens.
quan ja portem una bona estona pedalant ens trobem altre cop davnat dels ulls del Guadalope i ens adonem que el recorregut es farà llarg ja que no acabem de deixar enredera els llocs per on ja hem passat.
Immediatament després d'haver pensat això, la sendera ens porta per una cresta amb caient cap als dos costats que si et despistes sembla que tinguis de caure al riu. Molt divertida amb forta pendent i que t'acaba deixant al final d'una península amb aigua als dos costats i que ens obliga a fer mitja volta i seguir per un camí per sortejar un braç del riu.
Sort que aquí trenquen per un istme que forma un fort meandre, com el de Flix, i ens porta altre cop al costat del riu just davant de la illa la Mediana. Tenim sol i ens ajuda a orientar, el vent també ens diu que tant d'hora anem cap a llevant com cap a ponent, però no tenim pèrdua, el riu sempre a la nostra esquerra.
Tornem a trobar una altra sendera preciosa pel mig d'un bosc, just a la riba del riu, amb un terra molt bo, que és la delícia de tots, la baixem ràpidament i anem seguint per la riba oposada a l'illa, fent tombs a cada braç de riu que entra i tot d'una ens trobem amb una paret al davant, amb la sendera totalment desfeta que ens obliga a fer una cadena per poder remuntar les bicis i després per ajudar a pujar als altres tot estirant-los des de dalt. Diversió continua!
Continuem per una pista que fa mes tombs que el riu com si li dolgués que arribéssim al mas del la Punta i poguéssim descansar una mica tot fent un mos. es tracta d'una àrea de lleure amb taules d'obra molt ben construïdes, és un lloc agradable i espaiós, llàstima que no hi hagi aigua a l'abast, es nota que estem en un desert!. Tot dinant gaudim d'una magnífica vista de l'ermita de la Magdalena, situada dalt d'un turó que quan el riu està ple esdevé una illa, però està a l'altra riba del riu i per tant no la podem visitar, malgrat tot serà un punt de referència que el tindrem a la vista durant una bona estona.
Des del mas de la Punta hi ha un braç del riu que no ens deixa continuar en la nostra direcció i cal que ens arribem fins a la carretera per poder-lo sortejar el que ens obliga a fer un altre sifó pronunciat i quan continuem el cami llavors ens trobem un rotlle d'aiguamoll impossible de passar que ens deixa les bicis fetes un fàstic. Sort que enseguida la cosa s'anima al prendre una sendera molt bonica, bastant plana i fàcil de seguir fins que tot d'una ens trobem el pas barrat per un arbres que havien caigut i ens toca fer de porcs senglars travessant entre les branques ja que no hi ha altra possibilitat.
El GR encara te de fer una altra sortida fins a la carretera per poder passar un altre braç i des d'aquí es va allunyant del riu per anar agafant una mica d'alçada fins a una finca molt gran amb grans construccions on fem una darrera parada per fer un altre mos i tenir una mica de recorregut abans no prendre la forta pujada que haurem de fer per saltar la serra de Rincones que barra el pas per anar a Mequinença.
El refugi de vall de Freixes segueix sent un sostre amb 4 pilars, una estructura que no mereix el nom de refugi i ja que es un final d'etapa si algú caminant confia en passar-hi la nit pot quedar ben decebut i totalment en precari!.
El passar el refugi comença la forta llarga pujada, la pista està força bé però les forces en aquest moment ja estan molt minvades i ens semblen unes rampes com a parets que amb la nostra paciència i pedalada a pedalada les superem sense més problemes fins remuntar tota la serra de Rincones per arribar a un gran altiplà que la corona podent-hi observa una amplia vista de tot el camí recorregut i la llarga serp que dibuixa el riu. Ara ja pedalem i avancem amb més alegria, ja solament cal fer un tram pràcticament pla i després gaudir d'una baixa llarga i ràpida que ens fa gaudir d'allò més.
Quan tornem a ser al riu ja estem gairebé damunt de la pressa que des de dalt no sembla gaire alta però quan la mirem des de baix es veu molt imponent amb una amplada espectacular i ara ja amb alçada molt respectable.
Arribem a Mequinença molt satisfet per tot el camí fet, pels racons de riu que transmetien una gran tranquil·litat, la solitud que es respirava per tot arreu i sobretot per la proesa assolida, ara ja solament queda l'intercanvi de sensacions que fem al voltant de la taula fent un refresc i després sopant.
Bon descans que demà hi tornem!
Distància recorreguda: 75 km
Desnivell de pujada acumulat: 1300 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada