Tal com teniem previst avui hem anat a fer un tom per les rodalies de Cabacés. El Carles que coneix aquell indret ens ha volgut participar i fer-nos conèixer cadascun dels racons emblemàtics d'aquest poble.
La sortida ha estat dura, sense escalfament hem tingut d'afrontar un fort desnivell fins a l'enjub i l'ermita de Sant Roc, on hem pogut admirar aquest bonic racó, una ermita petita i molt acollidora, i la gran balma al costat.
Hem seguit pujant fins l'ermita de la Foia, un indret molt acollidor, amb una gran esplanada una font cabalosa on hem pogut omplir el bidó els que ja ens havíem acabat l'aigua.
Descendim fins una gran balma que encabeix la Covassa i comencem a pujar altre cop fins el barranc Tancat, passant pel costat de les Coves Altes, llàstima que el sol s'ha començat a tapar i no hem apreciat el seu color groc intens que contrasta amb el gris de la roca del Montsant.
Després de contemplar la balma del barranc Tancat seguim fins la bassa de la serra del Solans, on hem seguit el caminoi que passa pel damunt de la serra fins que arribem al mirador de la vall de Cabacés. Una vista aèria del poble que ens ha meravellat.
Aquí s'ha començat a espatllar el dia, apreciem com ens ve per ponent un núvol que ens fa témer que ens mullarem. Surten els mòbils moderns i la previsió és que acabarem mullats. Quan tornem a arribar a la bassa dels Solans comencen a caure les primeres gotes i hem de prendre la decisió més fotuda del dia: RECULAR FINS CABACÉS que no volem agafar una galipàndria.
Malgrat haver-nos quedat a la meitat del recorregut hem passat per uns racons entranyables, solitaris però bells, pel mig de bosc clar de pi amb molts blocs de pedra per tot arreu. Tenim de tornar a acabar de conèixer tota aquesta contrada.
