Dreceres

dissabte, 28 de desembre del 2013

Sendera del barranc de Banyoles

Darrera sortida de l'any i ens proposem anar cap a Tivissa per fer la baixada de la sendera que ens porta al barranc de Banyoles i remuntar després fins al Castellet.
Els 13 que avui ens hem trobat: Carles, Cristina, Josep G, Josep M, JuanLu, Lluís S, Miquel, Montse VR, Oliver, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi A, sortim en direcció a les Atarosses, per pujar cap als plans, Travessar el barranc a la carrasca de Guixo i enfilar cap a Tivissa.
Dallí hem baixat per Pixavaques fins a la sendera del barranc de Banyoles, que avui està perfecta, humida i amb un terra que agafa i no et deixa rellisca gens.
Al arribar a baix fem la pujada directa cap al Castellet per veure la vista i fer-nos les fotos de record d'aquesta darrera sortida de l'any que no ha estat cap innocentada encara que el dia s'ho prestava.


El retorn és per la baixada del mas d'en Prior i pel camí del Frares fins al barranc de Nolla on seguim el seu tram inferior fins al Pavelló.
Distància: 38 km
Desnivell de pujada acumulat: 650 m

Molt bon any 2014 a tothom

i que puguem seguir xalant tots plegats amb la bici i veient contrades que ens facin sentir vius.
Que molts anys ho puguem seguir fent!!!!!


dissabte, 21 de desembre del 2013

Esmorzar de fi d'any

Avui fem el comiat oficial de l'any, encara que no ho sigui, ja que després amb les festes nadalenques potser molts faltaríem, i com en anys anteriors anem cap als Guiamets per fer un bon esmorzar i poder xerrar tranquil·lament del que ha estat aquest any i de nous projectes.
Així que ens hem trobat 21 ciclistes amb moltes ganes de pedalar i xerrar: Carles, Ferran, Guillem, Ignasi, Joan M, Joaquin, Joel, Jordi P, Jordi R, José Luis, Josep M, JuanLu, Lluís, S, Miquel, Montse, Ramon C, Salvador, Sergi A, Sergi U, Sisco, Xavi M. 

Fem 2 grups, un que per problemes diversos van per carretera (4) i la resta anem al lloc de l'esmorzar pels camins.
Un com als Guiamets la tertúlia és fa immediata, es respira molta companyonia i les hores passen ràpidament, primer esperant l'esmorzar-dinar, després esmorzant i més tard relaxats i fent-la petar, però tot d'una ens adonem que cal tornar i se'ns ha fet tard, així que tornem ha agafar la bici i aquest cop tots per carretera tornem diligentment cap al poble.
En moments cop el passat notem que ja hem fem una pinya i que ens ho passem bé tots plegats, que pugui ser així molts anys més!!!!!!!!!!!
Bones festes i feliç any 2014, i que ens pugui portar moltes  estones com les passades aquest any!

dissabte, 14 de desembre del 2013

Els senders de Pratdip

Els 13 que hem carregat les bicis al cotxe per anar a Pratdip (Carles, David J, Gerard, Guillem, Ignasi, Joel, Jordi, Josep, Miquel, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi) estavem una mica espantats pel fred que feia al moment de trobar-nos, però el pronòstic era que tindriem una gran dia, amb sol i bona temperatura.
 La ruta proposada és un compendi de  la cursa btt que allí s'ha organitzat en el darrers tres anys. Hem fet una barreja dels tres traçats mirant d'aprofitar els senders que semblaven més bonics.
Deixem els cotxes davant del poliesportiu de Pratdip, ens fem la foto històrica a les escales del jardí del castell i sortim cap a la pista que porta a Colldejou. Al poc d'iniciar la pujada deixe la pista asfaltada i prenem el camí antic que portava a Colldejou i..., la primera sorpresa, una cadena! Com pot ser que es posin cadenes en camins antics i per tant de via pública, sorprenent!!!
Seguim pujant amb forta pendent fins els 400 m on podem contemplar una preciosa vista de la vall de Pratdip
Iniciem un divertit descens, ràpid per pista en bon estat, encimentada, revirada fins que tornem a trobar la pista asfaltada que va a Colldejou. Ens dirigim cap el coll de la Llena per després començar a baixar cap a les vessants que ens portem a Mont-roig. Aquí ens trobem la segona sorpresa del dia fruit de persones miserioses que han llaurat uns sendera per intentar evitar el pas, una sendera que ve de lluny, que passa pel mig d'un bosc i quin tresor deuen tenir que eviten el pas, un pas ja barrat anteriorment per una cadena, senyals de prohibició, i al final una pila de rames tallades que tampoc eviten res.
Puc entendre que algú eviti el pas per dintre de la seva propietat, però que es vagin tallant camins antics, senderes pel bosc que uneixen camins,... es del tot incomprensible i fins i tot amb un cert grau de malaltís, no es pot justificar per evitar robatoris, simplement és per evitar el pas de persones per llocs que algú es vol fer seu.
Sort que aquí es varen acabar els impediments, potser es que varem sortir del terme de Pratdip? si és així potser caldria que es reviséssim l'hospitalitat d'aquest poble, esquerp al contacte amb les persones.
Seguim el camí vell que porta a Mont-roig amb ràpid descens limítrof al bosc fins que arribem al fons on comencem a fer un seguit de zigui-zagues planejant que ens ho fan passar molt i molt bé.
En un punt deixem el camí per enfilar una sendera de pujada que ens va enfilant al la cresta d'un turó i quan arribem a dalt, amb el solet que tenim, la vista que es veu i la gana que ja hem fet decidim recuperar forces i treure'ns una mica de roba, que ja la portem tota amerada de suor.
Just després de reprendre la marxa tenim un tram de forta baixada per una sendera pedregosa però que resulta fàcil de fer i inclús divertida, que en porta al fons d'un barranc. Tot seguint el camí comencem el retorn, de moment enfilem a Nord de cara a la serra però ràpidament girem cap a Ponent per recular seguint un camí per la vora del bosc.
Després d'un tram de forta pujada ens trobem el tram més divertit del dia tot seguint el barranc de la Porquerola

per un senderó que el travessa diverses vegades i que és la delícia de tothom.
Quan s'acaba la diversió torna l'esforç i això vol dir remuntar fins al coll de Llena per anar a trobar la darrera sendera que ens portarà a Pratdip pel barranc de les Valls, magnífic sender que fent un corriol va baixant de forma ràpida i divertida fins al mateix poble.

Molt bona sortida que ens ha premés acabar de conèixer en poc temps un tros del territori que ens era quasi desconegut, cal recordar que en menys d'un any hem recorregut el termes de Vandellòs, Llaberia i Pratdip. Les sensacions totes les vegades han estat magnífiques.
Distància: 30 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


dissabte, 7 de desembre del 2013

Santa Magdalena de Garcia


Avui hem estat pocs els que estàvem a l'hora per sortir, solament 6: Ignasi, Joel, Josep, JuanLu, Oliver i Ramon C.

Com es diria "pocs però valents", ja que feia fred de veritat i per escalfar-nos res millor que una bona pujada com la que hem decidit fer fins l'ermita de Garcia passant per la sendera de damunt de Garcia.
Al final quan hem arribat a l'ermita el fred ja no existia i amb el solet que feia Ramon fins hi tot tenia calor.

dissabte, 30 de novembre del 2013

Senders de Benissanet

Quan ens hem llevat aquest matí estàvem convençuts que faria un fred esgarrifós, ahir a la nit ja teniem 2ºC i seguia baixant a corre-cuita, així que ens hem abrigat de debò i després d'esmorzar hem sortit a pedalar, però sorpresa, no feia gens de fred, estava núvol però la temperatura havia pujat i bastant. Així que els 16 valents que avui hem sortit ha estat per pur convenciment ja que ningú s'esperava la bonança que hem gaudit: Alfonso G, Àngel,  Carles, David E, Ferran, Héctor, Ignasi, José Luis, Josep, JuanLu, Miquel, Ramon C, Ramon V, Salvador, Sergi A, Xavi A.
Com a dissabte normal, avui l'important no era la ruta a seguir i menys amb el fred que ens esperàvem, pel que enfilem cap a Benissanet seguint el GR99, després pensem en fer alguna sendera de les que coneixem vora el poble, per enfilar-nos cap als 4 camins i tornant per sota Santa Magdalena fins a Móra d'Ebre.
track del dia
Al final alguns hem pegat una bona suada tot i que no hem vist el sol. 
Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 500 m
Fotos del dia

dissabte, 23 de novembre del 2013

Capçanes

Dissabte amb fred, però 10 ens atrevim a sortir: Cristina, Ignasi, Jordi, Josep, Juan Carles, JuanLu, Miquel, Oliver, Salvador, Sergi.
 Ens arribem fins a Capçanes, passant per Darmós i la Serra d'Almos.
Això solament ha estat l'inici de l'hivern, pel que hem notat més el fred. d'ara en endavant solament podem esperar dies com aquest, pel que ja cal que ens anem curtint.
fotos del dia

dissabte, 9 de novembre del 2013

Fageda del Retaule

La matinada que ens hem pegat per poder arribar al pantà del Sènia i començar a pedalar a les 9 del matí valia l'esforç, el paisatge que avui hem contemplat és d'una exuberància que imposa fins i tot al cor més insensible: un conjunt de bosc tan divers, pi roig, carrasques, avellaners, aurons, i per acabar la fageda més meridional d'Europa, amb el grapat de colors que ara exhibeix, des del verd pàl·lid, passant pel groc i ocre, fins al marró fosc.
Avui ens hem arreplegat 18 patidors: Àngel, Carles, Cristina, David J, Ferran, Ignasi, Joel,  Jordi E, Jordi R, Josep, JuanLu, Miquel B, Montse VR, Ramon C, Salvador, Sergi A, Sergi U, Xavi 
Hem agafat un dia amb molt de trànsit esportiu, quan hem arribat al parking al final del pont del pantà del Sènia estava tot ple de cotxes amb ciclistes preparant-se per emprendre la marxa, cosa que han fet mentre nosaltres ens preparàvem, però n'han arribat d'altres i es veia un ambient de preparatius per fer una jornada ciclista intensa. Fa fresca i sort encara que no bufa el vent malgrat que hi havia previsió de que ho fes amb certa intensitat.

Els primers km han estat de bon fer, amb unes petites rampes inicials, amb magnifiques vistes sobre el pantà gairebé ple, en aquest temps d'intensa sequera, a causa de les llunyanes pluges de primavera. Al cap de poca estona, una vegada acabat el pantà, la pista comença a pujar amb rampes llargues de pendent accessible. El rierol del barranc de la Fou està eixut, res estrany ja que no ha plogut gairebé gens en els darrers 5 mesos. El vent es manté amb calma, ho encertaran les previsions?.
Quan arribem a l'àrea de lleure de la Fou ens trobem altra vegada amb moltes persones que s'estan preparant per a fer una caminada, nosaltres fem reagrupament veiem per on hem de baixar i continuem per pendent suaus pel fons del barranc que es va tancant poc a poc, mostrant a ambdós costats uns bons morrals de pedra. Ens manca l'aigua al riuet per veure tot l'esplendor d'aquesta zona, però també podem apreciar la força que va tenir l'aigua per transportar les enormes boles que hi ha a la llera del barranc. El vent comença a notar-se, però de moment no molesta.
En arribar al racó del Teix, on travessem dues vegades la llera del barranc, se'ns acaba la bona vida, l'ascensió suau, trobem un tram amb formigó, símptoma ineludible de forta pendent, i no és solament un tram curt ja que de manera continuada anem elevant-nos sobre la vall pel racó de l'Avellanar, amb magnifiques vistes sobre l'orgue que forma les roques del Morral del Catinell, sempre m'ha impressionat i el trobo espectacular.
Quan poc a poc tots arribem a la barrera que hi ha al collet de l'Herba Sana hi fem un petit descans, gaudim de la vista i descobrim el Pont Forat quan observem el fort desnivell que hem superat.
Encara ens queda però més de 3 km per arribar al cim de la sortida, amb bons desnivells i tots tenim ja moltes ganes de poder fer un mos per refer les forces. Pasem la barrera i comencem a trobar arbres caducifolis amb les seves tonalitats de colors de la tardor, això s'anima i fa pronosticar un bon espectacle a la fageda.
Quan arribem al racó del Retaule les forces ja estan justes per a la majoria, però hi ha una enorme diversitat de colors que ens anima a seguir pujant per poder contemplar el Pare faig, arbre monumental que ens ha enamorat als que ja l'hem contemplat. Quan per fi hi som tots la nostra alegria es desbordant, l'arbre sorprèn a tothom i hi trobem una processó de grups que apareixen de tot arreu i en tot moment. Ho aporfitem per fer-nos una foto conjunta on puguem ser-hi tots.
Lo Pare faig és un arbre que impressiona, amb les seves arrels descobertes, talment com escala per enfilar-se al seu tronc que es divideix per formar una copa immensa, com si ens volgués abraçar a tots. Som feliços, ha calgut un bon esforç però haver aconseguit el fi ens fa estar exultants.
Un cop vist, contemplat, guardat el record, comencem a notar que fa fresca, aire, tenim gana i que cal reprendre la marxa. Iniciem el ràpid descens fins la font del Retaule on esmorzem i tot seguit a veure el Pi gros, en bici per la sendera fins on comença la dreta senda que ens porta al seu peu.

Continuem el retorn, enfilant-nos per la pista que porta a Vallcaneres fins al collet de les Moles. Allí prenem una sendera que ens ha de portar altre cop a l'àrea de lleure de la Fou, tot passant per la cova del Bous.

Quan ja havíem iniciat el descens, primer per una pista-sendera fàcil ens trobem que poc a poc però molt aviat la senda es torna del tot impossible per una gran part dels que hem vingut, les estones de caminar al costat de la bici són continues, les caigudes sovintegen, els nervis es disparen. La pendent és elevada, el camí està ple de pedres-roques que no ens transmeten al grup menys trialer cap seguretat, així que el temps de caminar supera en molt el temps de pedalar.

Quan arribem a la cova del Bous, la meitat del grup decideix escurçar la sendera i baixar a trobar la pista, mentre que l'altra mitat prefereix continuar la sendera per seguir "gaudint" d'una estona més de diversió. Altres seguim per veure si el tram és més bo i podem pedalar entre el bosc i millorem l'experiència.

Al final i després d'una estona més de gaudi o de passar-ho malament tots ens trobem a l'àrea de lleure i fem recompte de ferits. Quasi tots tocats, algun llavi rascat, una costella ressentida, un genoll sagnant,... però per sort res greu que després d'uns dies de patiment no ens impedeixi tornar a practicar el nostre lleure.

El retorn fins el cotxe es reprèn amb una ànsia grossa de ser-hi immediatament, així que es surt com a bales, tant que quasi ningú s'adona del pont natural que hi ha just damunt del nostre cap.
Els trams que a l'anada no havíem notat que baixessin, ara ens semblen pendents llargues i les pugem lànguidament, la reserva de forces està al límit, ni tan sols les relaxants vistes del pantà són admirades com es mereixen.
L'estona al voltant de la taula, tot dinant, és animada, tant pel record de les experiències viscudes com dels propers projectes que tenim pendents.
Caldrà, però, retornar una mica als origens, les pistes de muntanya i senders més assequibles, per seguir mantenint la cohesió en el grup.


Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 870 m


dissabte, 2 de novembre del 2013

Les Moles de Tivissa

Dissabte de pont entre dues festes però amb un temps molt bo per anar amb bici, així que 15 ens hem trobat per gaudir d'un matí de pedaleig per corriols: Carles, Emma, Ferran, Hector, Ignasi, Joaquin, Jordi E, Josep G, Josep M, JuanLu, Lluís, Manolo (esperem que no t'haguem espantat amb la sortida), Montse R, Montse VR, Oliver. La intenció del dia és anar a veure els cirerers de pastor, arboços, del barranc de Capcir i descobrir una sendera que baixa de les Moles de Tivissa.
Sortida pel camí de Darmós i arribada a la Serra d'Almos per l'estació de bombeig. Després del mas d'Alerany hem començat a remuntar el barranc de Capcir i ja hem trobat els primers arboços plens de fruits vermells. Quasi al final del barranc hem deixat la pista per seguir una sendera que puja a les Moles, al començament molt dreta amb trams d'escalons de pedra que ens han fet fer un bon tram a peu, però després s'ha fet un corriol pel mig del bosc que en ha fet passar una bona estona pedalant en pujada suau amb reagrupament a sota d'un arboç carregat de fruits que hem pogut degustar i/o atipar-nos segons cadascú volia.
Hem acabat de remuntar la Mola per un camí que semblava interior d'una finca, i al arribar al coll hem optat per seguir el GR fins Tivissa. Dubtem ara que hagi estat l'opció més bona, ja que malgrat està molt ben senyalitzat el tram de descens és molt pedregós, amb tot d'escalons i pedres que ha fet que haguem d'haver anat caminant la major part del recorregut. El Carles ens ha parlat d'una altra sendera que ell havia fet amb el Sergi molt més pedalable, però això serà per una altra vegada que pugem per aquests paratges perquè el que poques vegades més ens enredarem serà a tornar a baixar pel GR.
El retorn a estat pels Plans, cap a la Plana d'Escoda per baixar a la sèquia i anar a agafar la sendera que baixa tot el barranc de Nolla des de Darmós fins al parc Central. Algú també a maleït als que ho han suggerit però, malgrat la grava que hi ha per tota la llera del barranc, aquesta la hem feta tota pedalant.
Crec que en conjunt ha estat un molt bon matí de bici, potser preparatori per la propera sortida cap a la fageda dels Ports.
Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 942 m
fotos del dia

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Serra del Godall

Quan ens llevem aquest mati a quarts de set estem il·lusionats per la sortida que anem a fer, també estem neguitosos per com serà aquest nou repte que tenim al davant, les senderes de la serra del Godall, un terreny on no ens belluguem gaire, les senderes, i per un terreny totalment desconegut, la serra del Godall. El que poc hem pensat ha estat en que ho passaríem tan bé, ser tan ben acollits pels nostres companys d'Amposta i Santa Bàrbara i poder gaudir d'un paisatge i una serra tan espectacular com el que hem contemplat.
Ha estat la sortida més multitudinària que hem fet fins ara, 22 dels que sortim habitualment  Àngel, Arturo, Carles, David E, Ferran, Joaquin, JoseLuis, Joel, Josep, JuanJo, JuanLu, Lluís, Miquel, Montse R, Montse VR, Òliver, Ramon C, Salvador T, Sergi A, Sergi U, Xavi A, Xavi M; 2 amics del grup: David J, JoanCarles; 5 amfitrions:  Fernando i els seus companys Adan i Llorenç d'Amposta, i Eladi i Ximo de Santa Bàrbara.

A les 9 del matí ja estem tots al Godall a punt per començar a pedalar després de fer la foto inicial, encara tots fresquets, pentinats i secs.
Sense temps per a res comencem a pujar cap al poble vell, la Vilallarga, i a la sortida del poble iniciem una pista, sendera que al poc ens deixa a quasi bé tots caminant.  Comencem una sendera que ens deixa a molts encarcarats,
serà tota l'estona així? amb pedres i roques i espenyent la bici? la sendera es suavitza, inclús inicia un descens i ens comencem a animar, es pot baixar, cal anar amb compte però es pot baixar. Un esglaó, peu a terra, però de seguida podem tornar a pujar i seguir baixant. La sendera és llarga i comencem a veure que la bici avança i podem anar molt tros al seu damunt. Això funciona.
Després d'aquest inici ens dirigim per pista o carretera cap al camp d'oliveres mil·lenàries que hem vingut a veure i conèixer. Quan hi arribem quedem sorpresos per la gran quantitat d'oliveres monumentals que hi ha, quan pensem veure una de monumental els nostres amfitrions ens animen a seguir avançant per veuren una altra i una altra i a seguir veient fins la catalogada com a "Farga de l'Arion", bestial!

i alguns encara ens enfilem pels marges per contemplar-ne una altra altíssima tot menjant-nos l'esmorzar que portem. No és arquitectura feta per l'home, és arquitectura pura feta per la naturalesa i de la que tenim tant per aprendre. Més de mil anys d'història i en plena forma.
A partir d'aquí, al peu de l'altre extrem de la serra del Godall, comencem a seguir senders i senders fins al cansanci o esgotament de tots naltros. Primer comencem per un de pujada que es pot anar fent quasi tot seguit amb el "plateret" i sense parar ens enfilem fins a dalt de tot del que pensem és la serra.
Encara ens queda, però, un bon tros per coronar el Tossal Redó i d'allí, espenyent la bici fins a culminar la serra amb els seus quasi 400 m.
La vista s'obre damunt la plana d'Ulldecona i al poc veiem l'ermita de la Pietat als nostres peus, al recer de la serra que l'abriga del vent fred del Port.
A partir d'aquí és un goig la sendera de les Talaies, que transcorre per una cornisa de la serra, per damunt d'un cingle, amb unes vistes magnífiques del pla i de la serra del Montsià. El terra ara es molt fi i fem molta via fins que tenim de tornar a posar els peus a terra per remuntar la serra per les Feixes.
Comencem a baixar cap al poble, que el veiem al nostre davant, però de seguida tornem a pujar per cercar una altra sendera que ens porta a la Roca Alta amb dues possibilitats, una per al més agosarats amb un descens més vertical i una altra que més suaument ens va baixant fins a la Roca Alta i d'allí a la Bassa Alta.
Els que baixen pel descens vertical gaudeixen de fortes emocions, amb caigudes espectaculars incloses, sort que no per part del nostre grup. Els que baixem per la més tranquil·la també ens ho passem pipa i al arribar tenim un somriure d'orella a orella.
 Molts ja pensen amb arribar al poble i fer l'aperitiu, ja es veu als nostres peus, però la ruta fa mitja volta i tenim de remuntar tot el que hem baixat, amb fortes pendents que esgoten les forces que encara ens queden, solament han estat 100 m de desnivell però ens han clavat.
Nova sendera divertida que ens torna a baixar fins a l'altre extrem de la serra, amb vistes sobre Amposta, el riu i Freginals.
Per fi la sendera del Tarongers ara ja és tota de baixada, i tot d'una ens adonem que ni tan sols pensem en les roques, ans el contrari, quasi les escollim en la nostra traçada per que són més segures i no es mouen al passar pel damunt. Ens sentim molt més relaxats ara que ja portem tot el matí per aquesta tartera immensa.
Si no arriba a ser per les punxades encara hauriem pogut fer un refrigeri tots plegats, però al arribar al punt de sortida ja tothom porta pressa, uns per arribar a casa i els altres per anar a dinar, que ens el ben guanyat.
Com a bona sortida que ha estat, l'àpat que fem és un moment en que tots posem en comú la nostra experiència i ens fa reviure altre cop tot el viscut.
Que en vinguin molts més de dies com aquest!!!!!!!!!!!!!!!! 


dissabte, 12 d’octubre del 2013

Prova ressistència a Ascó


Durant tota la setmana s'ha estat organitzant una moguda que ha acabat en participar a la prova de resistència que es fa a Ascó.

Ens hem trobat aquest matí a la sortida Carles, Emma (benvinguda), Joan Carles A (benvingut), Jordi E, Josep, JuanLu, Miquel, Montse VR, Oliver, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi, també hem vist a Santi E i Joan M que sortien a fer un vol però no ens han seguit que tenien de tornar aviat.
Ens hem enfilat pel camí de Sirga cap a Ascó, tranquil·lament conversant tots plegats per anar distraient el pensament, pensant amb la sortida de la propera setmana,  i escalfant la musculatura per fer la prova de resistència que a uns quants els ha agafat de sorpresa per que no havien seguit el fil de comentaris, però una mica enganyats també s'han apuntat.
Un cop al circuit on es feia la prova i reconegut el traçat ens hem inscrit per parelles, sort que ens hem quedat solament 12, el Joan Carles A ha tingut de marxar ja que també tenia feina, i no ha quedat ningú despenjat.
La prova ha estat agradable, amb bon nivell i sobretot amb bon humor. Al final el refrigeri s'ha agraït d'allò més, ja teniem gana.
A la tornada el Carles i el Miquel ens han fet el salt i ens han deixat tirats, han marxat amb cotxe cap a casa per poder dinar abans. La resta cansats i ha pedalar altre cop pel camí de Sirga amb la bici al coll. Després diuen que no hi ha classes.

dissabte, 28 de setembre del 2013

Antenes de Móra d'Ebre

Quan ens trobem a la plaça sembla que hi hagi una manifestació, fins i tot hi és el municipal, en som 17 amb ganes de pedalar: Carles, David G, Ferran, Joaquin, Jordi E (nouvingut), Jordi R, Josep, JuanLu, Miquel, Montse VR, Oliver, Ramon C, Ramon V, Salvador, Sergi A, Sergi U, Xavi i llàstima que el David E l'han trucat de la feina i ha tingut de marxar abans de començar.
Informació en el moment de trobar-nos ens ha assabentat que avui estava oberta l'ermita de Santa Magdalena de Móra d'Ebre i que per tant la podríem visitar, així que ens hem dirigit cap allà a destrossar-nos les cames.
La sortida ha estat una barreja d'altres ja fetes amb un seguit de varienats i noves propostes inèdits pel grup. Inicialment hem seguit el trajecte que ens varen ensenyar la colla de Móra d'Ebre en la seva trobada de festes majors, repetin la sendera del final del camí de la Ratlla del terme just abans d'arribar als Peçols.
La pujada a Santa Magdalena l'hem fet pel lloc on normalment baixàvem, es a dir per Santa Magdalena de baix, per la sendera de Coll Roig i la vall del Trempat. Ha estat una pujada molt dura i tècnica, sobretot a les fortes rampes que hi ha a les noves pistes obertes just abans i després de la sendera, totalment plenes de pedra solta que feina difícil el rodar, necessitant de tota la perícia d'expert per avançar sense relliscar la roda de tracció i evitant que s'aixequés la roda davantera. El tram més senzill ha estat la sendera, cosa gens habitual.
A dalt ens hem trobat un esmorzar preparat, llàstima que nosaltres no hi estàvem comptats, però tots érem coneguts i hem xerrat una estona amb els parroquians, hem pogut visitar l'ermita refeta i ja malmesa per algun vàndal sense sentit, refer forces amb les nostres menges energètiques i emprendre el retorna cap a Sant Jeroni a omplir el bidons que ja se'ns havien buidat. 
Després de Sant Jeroni hem resseguit la sendera de la Rovellonera i em descobert la sendera que per darrera del mas de Pantoniet ens ha portat als Ruixols, i pel barranc de Perles hem arribat altre cop a Móra.
Sortida magnífica amb una colla que enamora. Feia goig anar amb tan bona companyia.
Distància: 35 km
Pujada acumulada: 550 m


dissabte, 21 de setembre del 2013

La volta al terme

Canvi d'horari que ha fet que recordéssim amb enyorança l'anterior, sobretot a l'hora d'arribar ja que avui se'ns ha fet una mica tard. En el moment de trobar-nos els 12 que hem acudit: Carles, David E, Gerard, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu,  Ramon C, Ramon V, Salvador P, Salvador T, Sergi A, teniem el propòsit de provar una ruta per poder invitar a altres grups de la comarca a fer una trobada per ensenyar el nostre terme.
Hem recorregut camins i sendes ja moltes vegades pedalats, però amb propostes noves amb sendes inèdites i camins per enllaçar-les poques vegades recorreguts.
Sortida per damunt de l'estació per pujar al camp d'aeromodelisme. Sendera per baixa al circuit de motocròs  pujada al plans pel directe i baixar a la riera de Garcia per la sendera del barranc. Pujada immediata cap al plans per baixar al barranc de l'Ull de l'Asmà per remuntar-lo totalment amb sendera inclosa fins al camí que puja pel pont sobre la via del tren.
Hem anat cap a la sendera del mas de Bot remuntant fins la Serra d'Almos, travessant el barranc de Pegueroles i el quatre camins, fins el cami dels Magrells, d'allí ens hem arribat a veure el barranc Fondo, acabat de cremar i encara fumejant, fins a la Plana de Miquelillo i la del Garrofer.
Del mas de Bot hem baixat directament fins al fons del barranc del Molló pel camí del Frares retornar fins a Sant Pau remuntant pel camí de Sant Pau fins a la granja de Bauló amb la intenció de baixar tota la sendera del barranc.
Com s'ha fet tard i ja estàvem una mica cansats ho hem abortat i hem arribat al poble directament pel camí de les Atarosses.
Matí esplèndid llastima de l'incendi de fa un parell de dies que ens ha deixat una nova cicatriu negra al voltant del terme.
Distancia: 38 km
Desnivell ascendent acumulat: 680 m

diumenge, 15 de setembre del 2013

La serra de Llaberia

A les 8 del matí ens trobem 10 ciclistes: Carles, Joaquin, Josep, JuanLu, Miquel, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi U i Xavi A, amb ganes de pedalar, cansar-nos i gaudir d'un matí de bici per la serra de Llaberia.
Decidim deixar els cotxes a l'ermita de Santa Marina de Pratdip, per tant allarguem una mica el recorregut previst, engeguem els GPS encara que no apareix el track i en marxa. Quan arribem a la cruïlla de la carretera de Llaberia ja veiem el track dibuixat a seguir i l'Oliver veu per on passar la carretera, amb les primeres rampes que l'espanten però que quan hi és les passa sense cap dificultat, ans el contrari la dificultat la tenim els altres per poder-lo seguir ni que sigui a distància.
En arribar a dalt del primer canvi de vessant podem veure ja una magnifica vista de la vall de Santa Marina, el dia ens respecta tapant el sol uns quants núvols baixos que no ens fan gens de nosa per veure el paisatge.
La pujada a Llaberia la fem per carretera, doncs és el camí més directe i ja tindrem temps per seguir pistes i senders quan siguem a dalt. A la desviació cap a l'envasadora d'aigua fem el re-agrupament per iniciar el darrer tram de l'ascenció units i poder prendre el desviament, just abans d'entrar al poblet, que ens ha de portar a a Miranda.
Ara ja entrem en el nostre territori, pista de terra amb pedres descarnades, que va pujant suaument fins al coll dels Colivassos, passant pel campament d'estiu que Tivissa té en aquest paratge i que Xavi ens indica. En arribar al coll ens apropem al mirador del racó de la Dòvia amb Pratdip al fons.
D'aquí fins al cim les rampes esdevenen més dures, el terra molt més desgranat però ja hi som i encara que la darrera és molt empinada tots arribem amb molta joia d'haver fet el cim. Les vistes espectaculars de la serra de Llaberia amb la punta del Frares i la creu de Llaberia, Colldejou als peus i la Mola a tocar.


Moment per reposar, reprendre forces, extasiar-se amb el paisatge, la pau que s'hi respira, amb una calma total i la felicitat de la fita aconseguida. Des d'aquí ja veiem el recorregut d'una nova ruta que possiblement farem en un futur més o menys immediat, es que no podem parar!.
Quan iniciem el descens cal anar en compte, el terra està totalment perillós amb les pedres descarnades, es passa sense problemes i trenquem cap al clot dels Arenals, on trobem una petita bassa i un descens ràpid i molt divertit fins empalmar amb el sender que des d'El Portell va a Llaberia. Al començament el terra és perfecte, amb una sorra de platja, per anar empedrant-se i esdevenir llosa pura, amb fortes pendents que fem a peu quan no ho veiem prou clar, una primera fins al clot dels Arenals i la segona encara més forta fins al fons del barranc de Llaberia. Al final arribem al poble en un tram de pujada, pedalable en quasi la seva totalitat.
El poble de Llaberia ens sorprèn, els que hi havíem estat el recordàvem de no fa gaires anys, amb la majoria de cases en runes, els carrers sense cap paviment i pràcticament abandonat. ara el trobem amb els carrers enrajolats, la majoria de cases reconstruïdes i força habitades, encara que solament sigui de cap de setmana. Tot ell dóna la sensació de trobar-nos en un indret turístic de primer ordre. Ens manca però que s'instal·lin les fonts al lloc que tenen previst, al final tenim d'anar a omplir els bidons d'aigua als rentadors, també ben arreglats, situats al peu de la central fotovoltàica del poble.
Retornem per carretera fins a la primera paella on agafem el camí de Capçanes, anem ara per dintre d'un bosc en baixada fins al coll de la Mina, d'on mirem el clot del mas del Ramer i immediatament després l'espectacular salt del Barranc del Portadeix, una fondalada que desemboca a la Fou.

Ara ja hem pres el camí de la Mafla i ens trobem la trampa de la sortida, ja sospitava quan estava baixant aquest tram, amb fortes pendents, que la remuntada podria ser dura però no em pensava que ho tingués de ser tant. Ens trobem amb unes pendents fortíssimes,del 25 i 30%, amb el terra mot desgranat, que feia que tinguéssim d'anar amb compte com pedalar per poder seguir pujant i arribar al coll on arriba el camí que ve del Montalt, al peu dels ventiladors del Motarro.
Aquí s'ha acabat l'esforç, ara ve el gaudi ja que tot es baixada fins a Santa Marina, primer forta pendent fins arribar a la carretera que ve de Fatxes, que ens permet seguir veien unes grans vistes sobre el barrancó de Joanes i el llogaret de Remullà. Una petita remuntada fins a la cruïlla que hem agafat abans i d'allí fins a Santa Marina, on arribem feliços del magnífic dia passat.
Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 1090 m

dissabte, 7 de setembre del 2013

Senders de Subarrec

Nou vingut a les sortides matinals del dissabte, l'Hector. Esperem que tu passis bé amb el grup i que puguis venir moltes vegades, encara que sabem que l'horari de la teva feina no t'ho deixarà fer gaire.
Avui 8 ciclistes: Carles, Ferran, Ignasi, José Luis, Josep, JuanLu, Hector, Miquel. Suposem i sabem que molts s'han reservat per a demà fer la cursa de btt de Móra d'Ebre, esperem que tingueu un bon dia i pugueu fer-la passant un bon dia amb companyia de tos els ciclistes que de segur acudiran.
Sense pensar-ho avui hem fet part del recorregut que demà es farà en la cursa del Camí de Sirga de demà. Hem iniciat el recorregut remuntant el barranc de Perles, fins a dalt de la cresta de Roianos, després volíem baixar per la senda Fàcil de Subarrec, però ens hem equivocat i hem fet la difícil, que resulta que és la que està prevista per a demà a la cursa.
Al final de la senda ens hem trobat al que marcaven el recorregut i ens han indicat que s'havia de pujar la que teniem intenció de baixar, així que sense pensar-mos-ho massa cap allà hem anat i la hem remuntada.
Una vegada a dalt a la cresta hem dit de baixar pel camí de la gran cisterna de pedra seca per torna a pujar pel camí de Roianos i fer aquesta vegada la senda fàcil de baixada.
Aquesta era la intenció, però hem tingut un petit accident amb la caiguda de José Luis, sense cap conseqüència de menció, llevat de les rascades de rigor però suficient per deixar-ho córrer i emprendre el camí de retorn cap a casa.
Sortida suau, però que ens ha permès fer una estona de xerrada per decidir com fer la sortida del proper diumenge segut davant d'un refresc.
Distància: 22 km
Desnivell de pujada acumulat: 310 m
fotos del dia