Dreceres

diumenge, 2 de febrer de 2020

El voltants de l'Aleixar

Un bon nombre de ciclistes sortim de bon matí a trobar un temps dolç i agradable prop de la costa, a Riudoms: Ignasi, Carles, Simon, Josep, Miquel, Jordi M, Ramon L, José Luis, Jordi R, Montse V, Xavi A i Pau. A Riudoms ens espera Carlos que junt amb dos companys ens faran d'amfitrions.
A 2 quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, però abans cal fer un cafè per posar-nos a to. Tot seguit iniciem el recorregut per pistes asfaltades que ens van apropant a Reus que just el rasquem pels edificis més exteriors i ja ens comencem a enfilar fins a una antiga pedrera que sempre hem vist provocant una gran cicatriu a la muntanya. En aquesta zona ens distraiem una mica veient uns forns d’obra ja inactius mentre esperem als companys de Carlos.
Continuem per pistes ja de terra pel mig de bosc fins arribar a creuar la riera de Maspujols. Continuem una estona encara per pista de terra fins que en una cruïlla prenem una sendera que seguis un coster a mitja vessant i que ens deixa just davant de l’Aleixar. És una sendera força divertida, treballosa però no gaire complicada.
Continuem per pista sempre ascendent, passant pel peu del Pi de l’Aleixar, arbre monumental segons diu per una copa extraordinària encara que la del Pi de la Palma d’Ebre ens sembla molt més gran.
Seguim pujant per pista de terra amb algun tram una mica mes fort fins trobar la carretera de Vilaplana a la Selva del Camp, que seguim un petit tram per sortir altre cop per pista de terra que aquest cop si que s’enfila força durant un parell de km per després planejar i esdevenir una sendera treballosa amb algun escaló que s’ha de pujar però tot factible de trampejar, per arribar tot seguit al punt més alt de la sortida, l’ermita del mas d’Anguera.
Al poc de sortir de l’ermita ens trobem una nova sendera molt bonica pel mig del bosc, també amb algun tram que cal pedalar amb força per superar alguna rampa però en general molt superable i trams de baixada molt divertida fins arribar al coll de Batalla on tornem a la pista de terra.
Després d’un tram de pista ràpida en baixada entrem a la darrera sendera del dia i la més divertida de totes, fàcil de fer, rapida en la majoria de trams i en general no gaire tècnica, que fa la delícia de tothom.
Aquesta sendera ens deixa en un punt per on havíem passat anteriorment, just abans de trobar la riera de Maspujols, que aquest cop seguirem amb un descens rapidíssim fins arribar altre cop a Riudoms.
Ha estat una sortida magnífica que solament podem agrair al nostre company la seva dedicació i bon criteri per proposar-nos aquest recorregut tan variat i divertit.
Distància recorreguda: 41 km
Desnivell acumulat: 900 m




dissabte, 14 de desembre de 2019

La vall de Paüls


Amb pronòstic de vent presumiblement fort sortim: Josep, Carles, Ignasi, Simon, Jose Luís, Montse V, Jordi M, Xavi A, Montse R i Pau cap a Xerta des d’on iniciem la sortida a les 9 del matí.
Tot i que fa uns anys varem fer una ruta també sortint des de l’estació de Xerta es pot dir que la d’avui solament té de coincidència amb aquella el punt de sortida i d’arribada ja que aquesta vegada sortim per un petit tram de la via verda que deixem tot seguit per seguir una pista que ens porta a la vora de la carretera i ràpidament en comencem a enfilar pel mig de la vall del barranc dels Campets.
Quan tan sols hem recorregut 2 km des de la sortida emprenem una sendera que ens puja fins a la sequia del canal Xerta-Sènia. És una sendera treballosa però molt assequible malgrat haver de superar un desnivell de més de 70 m.
Seguim un petit tram del camí lateral al canal per desviar-nos tot seguit per una altra sendera força fàcil que ens porta a un camí pedregós que seguim fins la carretera que puja a Paüls, que travessem i seguim un petit tram de pista fins trobar un canalet. Aquí no volem creure el track que portem i ens desviem abans per una pista que baixa pensant que després podríem trobar la sendera, i si que la trobem però amb una forta pendent i remuntant marges que evidentment ho tenim de fer a peu fins arribar al coll. Tampoc ha estat gaire tros i ningú es queixa.
La sendera ara baixa fort amb algun punt complicat però en general força assequible, el que fa que alguns es diverteixin, segueix per un tram més planer i amb un pujada final fins un altre canalet amb aigua per on anirem fins que la sendera adjacent s’acaba i hem de baixar a un camp d’olivers i per un camí lateral acabar de baixar fins al fons de la estreta vall que baixa de Paüls i seguint nova sendera acabem a la carretera.
Ha estat un inici de trajecte pràcticament senderista el que fa que haguem fet un bon dispendi de temps però ens hem distret moltíssim.
Aquí canvia totalment el recorregut ja que ara tenim un petit tram de carretera i continuem despres per camins asfaltats que ens van pujant progressivament i sense descans fins a l’ermita de Sant Roc. Trobem alguna rampa més o menys forta però cap que ens faci perdre el gaudi d’un paisatge espectacular del circ que formen les muntanyes al voltant de Paüls i de l’estampa del poble pegat a un turó formant un magnífic esglaonat de cases.
El llogaret on es troba l’ermita és espectacular, amb un bosc molt dens d’alzines que enfosqueix el sol. Aquí aprofitem per reagrupar-nos ja que la pujada ens ha anat separant segons les forces de cadascú i aprofitem també per fer un mos per prendre nova energia ja que entre una cosa i una altra ja hem superat un desnivell total de més de 600 m.
Passada l’ermita, refeta amb molt de gust, continuem pujant per pista asfaltada un desnivell de gairebé 100 m per iniciar un ràpid descens que ens ha de portar fins al poble que el travessem i podem descobrir el forts pendents que tenen els seus estrets carrers. Un poble no gaire visitat, ja que molts dels que anem no hi havien estat mai i els sorprèn per la seva singularitat.
Deixem Paüls per pistes asfaltades que ens porten a remuntar tota la vall de les Vinyes fins al mateix collet del Roig on ja deixem l’asfalt per tornar a les senderes. La que surt del collet fa ben bé uns 2 km i tot i que trobem algun punt superior a l’habilitat de la majoria i que hem de fer caminant, ens proporciona una estona molt divertida pel mig d’un pinar molt dens.
Al arribar al fons de la vall, que ve des de Prat de Comte, l’hem de travessar per un pas molt perdut i remuntar una forta rampa que ens porta, ja a l’altra part de la carretera, a un camí que passa pel mig d’unes granges que tenen una alarma que ens fa pensar si es pot passar però surt el propietari i amablement ens indica que continuem pel camí i per on ens cal desviar, cosa que fem i ens tornem a trobar al fons del barranc de la Xalamera que travessem i continuem per una nova sendera plana, ràpida i divertida fins a trobar un camí que ens fa remuntar fins a la carretera, però just abans d’arribar-hi el deixem per prendre una altra sendera amb una rampa inicial força impossible però que aviat ens proporciona una altra estona de gaudi.
S’acaba en un camí que en fort descens ens porta altre cop a la carretera que altre cop just abans d’arribar-hi ens desviem per poder travessar-la per sota un pont i que ens obliga a remuntar una nova rampa impossible. Una petita sendera en porta a un altre ràpid camí que ens deixa al nivell del riu. Aquí no sabem trobar l’accés a la via verda pel que hem de pujar fins la carretera de l’Eix de l’Ebre que l’hem de seguir durant un petit tram fins a l’alçada de l’assut on ens incorporem a ja a la via verda i tot seguit arribem a l’estació on havíem deixat els cotxes.
Ha estat una sortida molt divertida, amb molta sendera molt cuidada i amb un fort desnivell total superat que fa que tots tinguem ja ànsia de poder-nos entaular i recuper les forces amb una bona conversa conjunta.
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell total acumulat: 1150 m

dissabte, 9 de novembre de 2019

Santes Creus i l'Alt Camp


Un gran grup avui ens desplacem cap al Alt Camp, al monestir de Santes Creus, peconèixer amb una ruta fàcil diversos pobles i llogarets: Josep, Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, JuanLu, Jose Luis, Jordi M, Jordi R, Xavi A, Montse R, Lluís S, Xavi N, Manolo, Adria, Davis i Josep Cabré que ens fa amfitrió.
Sortim de Santes Creus seguint el GR172, primer per carretera i després ens enfilem per una pista fins a sortir de la vall del Gaià i arribar a l'altiplà que forma l’Alt Camp i assolir la cota més alta del dia.
Anem per pistes, amb pendent i vent favorable i per tant amb forta velocitat, entre mig de vinyes i avellaners, amb trams que són més aviat vies d’aigua fins al primer poble que trobem, Alió.
Seguim per pistes fins a prop de Puigpelat, que no acabem visitant tot i que hi passarem un altre cop molt aprop, on trobem una sendera amb forta pujada i graons alts que ens obliguen a treballar força, sort que ha estat un tram molt curt.
Tot seguit arribem a Bellavista, que com el seu nom indica té una amplia vista de la comarca amb Valls al fons. Continuem per una sendera plana molt senzilla i ens arribem ràpidament a Nulles on visitem el Celler modernista de Cesar Martinell, es ben bé una imitació o rèplica del de Pinell de Brai.
Sotin de Nulles ens arribem a veure les restes d’un Poblat ibèric i continuem per pistes que ens porten a Bràfim on, després de reparar una punxada, ens arribem fins a l’ermita de la Verge del Lloret.
Quan sortim ens arribem altre cop a la vall del Gaià amb una forta baixada, travessar el riu a gual i iniciem la pujada fins a Montferri i d’aquí fins a l’ermita de la Mare de Deu de Montserrat, santuari singular imitant les muntanyes de Montserrat i que la majoria desconeixien.
Deixem endarrere l’ermita per carretera i vent de cara que fan d’aquest parell de km una eternitat. Arribats a Vilardida seguim per pistes ja una mica protegides per vegetació fins a Vila-rodona on visitem un columbari romà i no pugem al castell que ja se’ns està fent tard i no sabem com trobarem el tram del Gaià.
El tram que seguim el curs del Gaià es molt divertit, hi ha uns quants ponts de fusta i un tram de sendera molt divertit que ens porta fins a Aiguamúrcia i d’aquí, per carretera fins al molí de Santes Creus on la deixem per enfilar-nos amb forta rampa per acabar entrant al monestir per la part del darrera i poder contemplar una perspectiva seva totalment desconeguda.
La visita al monestir és obligada i per cops que hi vagis sempre sorprèn la immensitat d'edificacions que hi ha i el seu estat de conservació, és una joia no prou valorada.
Ruta fàcil que ens ha permès gaudir de la bici sense haver de superar grans reptes.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 600 m

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Fuentespalda

Aquest matí 10 cicloturistes (Ramon Ll., Simon H., Dave, Ignasi A., Miquel B., Josep M., Joselu U., Ramon C., Xavi A i Xavi N.) 
track del dia
Hem sortit des del Camping "La Font" de Fontespatla per resseguir el traçat del recorregut curt de la marxa "Matabikers" que discorre per les muntanyes de les conques del riu Tastavins i riu Matarranya, amb dures pujades, ràpides baixades i alguns trams de senders per zones boscoses, tot passant per la bonica vila de Rafales.
Distància del recorregut: 33 km
Desnivell de pujada acumulada: 1000 m

dissabte, 14 de setembre de 2019

Els costers del Cinca


Iniciem la temporada 2019-20 amb una sortida cap a la Franja, a seguir una de les sortides organitzades pels de Fraga encara que nosaltres ho iniciarem i acabarem a Torrent de Cinca. Així que a les 7:30 arranquem de Móra els 6 que avui ens desplacem: Ramon C, Carles, Ignasi, José Luis, Sergi A i Jordi M i ens trobem a Torrent amb el Lluís S.
Sortim de Torrent per un cami al costat de la carretera, just fins trobar l’autopista on comencem a pujar per un camí que després de travessar per sota l’autopista a través d’un desaigüe ens deixa en una vall que hem de remuntar per un sender que gairebé es va perdent entre les herbes que han crescut. 
En arribar a la part superior cal remuntar la bici per un marge caigut fins trobar un camí que ens tornarà a baixar fins on érem, a l’altre costat de l’autopista, abans però hem hagut de refer un tram per que ens havíem passat una desviació i no ens volíem perdre cap tros de sendera, encara que el que hem trobat ha estat més un herbassar que ni ens deixava veure per on passàvem.
Continuem mig km pel lateral de la carretera i llavors seguim per un camí que remunta una nova vallada, aquest cop el camí té un terra compacte i la pendent es mitjana pel que sense problemes arribem a trobar un camí que surt vorejant la vessant i per una sendera curta fem cap a una sendera ampla, gairebé pista de terra plena de vegetació, que com si fos la séquia del pantà va seguint una corba de nivell a mitja vessant del coster. 
Anem amb direcció Nord, apropant-nos pop a pop a Fraga, entrant i sortint de valls que es desplomen cap al Cinca i observant nombroses senderes que segueixen aquestes valls però que nosaltres no les seguim aquest cop.
Després de travessar l’autovia per sobre la muntanya, ell passa per uns túnels, el camí que ara ja està lliure de vegetació ens baixa gairebé verticalment fins a Fraga on ens parem un moment a fer un mosset i veure una mica.
La sortida de Fraga torna a ser remuntant una nova vall per pista ampla i ben compactada per arribar a l’altura per on veníem fins ara, i llavors comencem a retornar cap al Sud per terreny ondulat però sense guanyar altura durant una estona. Quan ens trobem la carretera en que esdevé la A-2 comencem a remuntar un altre cop per poder arribar a la part de l'altiplà de los Llanos de Cardiel, primers estreps dels Monegros. Travessem la carretera per sota i pugem per la carretera vella per agafar tot seguit una sendera que ens ha de portar fins a la part més alta del coster del Cinca. 
Aquesta sendera ens fa treballar força i ens trobem amb rampes dures que al final ens deixen extenuats i amb una darrera rampa que ja no intentem per que ja la considerem impossible. Llevat de 50 m ho hem superat tota la sendera i ara ja estem a dalt d’aquest altiplà que intuïm no ens ha de ser cap problema.
La ruta ens porta ara per la part superior de les valls que es van deixant caure fins a la vall del Cinca, per tot arreu torbem senderes espectaculars que les baixen i q ue nosaltres no hem de seguir aquest cop. En arribar en un punt el Lluís ens convenç d’apropar-nos fins a San Simon, no ens ha quedat clar si era una ermita o una casa pairal, on podem gaudir d’una vista sobre la vall del Cinca espectacular, arribant-hi per una cresta que la fa gairebé inaccessible, no ens ho podíem perdre!.
De tornada fem una sendera plana que transcorre per la part més alta de l’enorme esfondrament que representa la vall del Cinca, i podem dir que ens ha fet gaudir una estona de bona distracció.
Retornats al punt on hem decidit fer la nostra variant continuem per aquest altiplà anant pujant i baixant sense guanyar ni perdre gaire desnivell fins que ens trobem la vall per on puja l’autopista que iniciem un ràpid descens, travessem l’autopista i seguim descendint ara amb molta velocitat ja que la pista està asfaltada fins que ens desviem per iniciar l’ascens a la darrera dificultat del dia, la pujada a l’ermita de Sant Salvador, situada a dalt d’un turó aïllat que ens obligar a remuntar tot el desnivell perdut, en tan sols 1 km hem de guanyar 110 m, es a dir amb una pendent mitjana del 11%. 
La vista des de l’ermita es molt amplia i tenim als nostres peus, literalment, Torrent de Cinca, Massalcoreix, la Granja d’Escarp, i tota la vall del Cinca. Magnifica, tant que ens fa oblidar immediatament de l’esforç realitzat per arribar-hi.
La baixa fins a Torrent no és menys espectacular, ja que en tant sols 2 km ja hi som, havent perdut 270 m de desnivell! Una pista de baixa amb una pendent del 13% de mitjana!
Si la jornada ciclista ha estat magnífica encara ho ha estat més el dinar que a Can Sisket ens hem menjat, ens ha fet que el defalliment que ja ens notàvem esdevingués un miratge! Sensacional.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell de pujada acumulat: 900 m

dijous, 15 d’agost de 2019

Programació 2019-20

MES SORTIDA KM
RECORREGUT
DESNIVELL
ACUMULAT
OBSERVACIONS
14/09/19 Fraga 50 500 La mitat de la ruta Trotamons 2017
05/10/19 Fuentespalda 33 900 Matarraña bike race 2018
20/10/19 Torbada Fira 30 600 Pistes i senderes fàcils del terme
09/11/19 Santes Creus 45 400 ruta senzilla per pistes, sense senderes
14/12/19 Xerta 30 800 Sortida de Xerta per fer varies sendes de pujada i després camins per arribar a Paüls, tornada espectacular per parts de GR i arribada a la via Verda a Xerta.
21/12/19 Esmorzar fi any


11/01/19 Les Borges del Camp 41 800 Camins i senderons
25/01/20 Esmorzar inici any


08/02/20 Alcanar 39 600 Amb pujada al Rojolar, Mulet i castell d’Ulldecona
14/03/20 Alfarràs 42 850 Ruta per poder disfrutar a tope dels corriols i les bones trialeres que hi ha, alguna de molt tècnica ... 
18/04/20 Volta garrigues 125 2200 2 dies
09/05/20 Vandellòs 34 1000 Vandellòs-Santa Marina-Pradip
13/06/20 Gandesa 48 1000 Ruta de la Garnatxa 2019
11/07/20 Vall d’Aneu 33 1500 2 dies
34 1400

dissabte, 6 de juliol de 2019

Vall de Boï

190706 Barruera – Llesp – Vilaller – Senet – Port de la Gelada – Barruera
A les 9 del matí els 9 ciclistes: Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, José Luis, Xavier N, Pedro i Josep Maria estem a punt per inciar la sortida. Fa força calor ja des de bon matí i no hi ha ni un núvol al cel, pel que segur que ens torrarem!.
Sortim de Barruera per la vora del riu Noguera de Tor, que el resseguim durant 7 km la majoria pel camí de l’aigua, una sendera neta, fàcil i prou ràpida de fer, encara que amb trams amb pendent que cal treballar-los una mica. Ens ho passem molt divertit fent-la i sobretot per que anem tota l’estona per l’ombra del bosc de boix i arbres de ribera sense gaire dificultat.
 
 
 
En arribar a l’alçada de Llesp, creuem el riu altre cop i tot seguit comencem a pujar, gairebé sense descans, el primer coll del dia. El primer tram fins al poble puja bastant però com és per pista asfaltada ho fem sense cap problema i passat aquest el camí puja molt suaument durant un tram bastant llarg pel mig de bosc roures que després esdevé de pi roig.
 
 
Poc a poc anem guanyant altura fins a un punt on sembla que ja hem arribat al coll, amb la vall de Pont de Suert als nostres peus amb molt bona vista, però aquí el camí dóna mitja volta i segueix pujant altre cop molt suaument fins al coll de Serreres (1361 m). Ha estat una primera ascensió de més de 400 m que ens ha sorprès per la facilitat amb que l’hem superat.
El descens fins a Vilaller és curt i per tant amb forta pendent, com la pista és prou ampla i en bon estat ens llancem cara avall amb força alegria fins que a José Luis se li talla la coberta del darrera al trepitjar un bastó i hem de parar per reparar-ho. Malgrat posar un pegat interior i càmera a la roda podem continuar aquesta ràpida baixada fins Vilaller però allí comprova que se li està obrint més i ha de deixar la sortida per poder reparar la roda a Pont de Suert després de menjar-nos tots plegats un entrepà i fer un veure a la plaça del poble.


Continuem descobrint la vila closa medieval, amb uns carrers estretíssims, i continuem travessant el riu Noguera Ribagorzana iniciem la seva remuntada per senderes i pistes de terra, passant pels llogarets de Ginast i Vinyals,
i un tram de carretera fins tornar a creuar el riu i continuar ja fins a Senet per aquesta riba. El primer tram ara transcorre pel pla del riu però a l’arribar a un estret del riu la pendent s’incrementa força, tant que hi ha un tram que em d’acabar tots espenyent la bici, aprofitem per poder contemplar el gran salt d’aigua que forma un barranc a la nostra dreta.


 

 
 

A partir d’aquest punt la pendent ja esdevé important i sort que arribem molt aviat a Senet on Ramon L té una casa on la seva dona ens té preparat un refrigeri que junt a un altre tros d’entrepà i sobretot a la fruita i beure fresc ens deixa com a nous.


Ja solament queda la dificultat del coll de la Gelada, 10 km d’ascens constant, gairebé sense pausa, sort que la pendent no és limitant encara que s’ha de saber trampejar ja que és molt llarga i ens obliga a administrar les forces. La pista està en molt bon estat i això ens facilita l'ascensió que va passant per un bosc de pins magnífic i ara aquí ara allà anem contemplant unes vistes que cada cop es fan més amplies.
 
 
 
La primera part puja en ziga-zaga per la vertical de Senet fins que queda 400 m per sota per fer una llarga marrada amb pendent més suau que ja et porta als peus del port, dues corbes més i ja estem en un fals port amb una vista espectaculars sobre la vall i totes les crestes del Pirineu, ara ja sols queda fer un flanqueig sense pendent per acabar de superar aquest port i reagrupar-nos tots i saltar de satisfacció de fita assolida, 2071 m.


 

 
Els primers 200 m de desnivell de la baixada són pel mig del prat, sense ni tan sols sender a l’inici. És tota una diversió però que no ens deixa descansar ni tan sols a la baixada.
A l’arribar a la quota 1900 trobem una pista ramadera en força mal estat, amb molta pedra solta i una pendent bestial que ens obliga a baixar amb molt de compte fins a l’ermita de Sant Salvador on trobem un ramat de vaques.


 

 
Ara la pista esdevé molt ràpida amb algun tram amb formigó però amb una pendent impressionant que fa que les pastilles dels frens s’escalfin fins treure fum.


La pista ens deixa a la carretera de la vall de Boi just per damunt de Barruera i en un no res som al lloc d’estada. 
Un dia complert amb bici passant per llocs amb vistes espectaculars! 
Distància del recorregut: 56 km 
Desnivell acumulat de pujada : 1900 m


190707 Durro – vall del Ginebrell – Durro 

Avui ens llevem d’hora que han de tallar la carretera i hem de sortir abans pel que a 2 quarts de nou ja estem preparats els 8 ciclistes que avui sortim: Carles, Ignasi, Simon, Miquel, José Luis, Xavier N, Pedro i Josep Maria per anar amb cotxe fins a Durro, el poble veí, per iniciar allí la ruta.
Track del dia
Com estava previst sortim de Durro amb forta pujada per pista de terra en bon estat, que no deixarem en tot el dia, primer per zona envoltada d’arbres que a poca distància ja esdevindrà prats que serà el que trobarem durant la resta de la jornada.
La pista es va enfilant gairebé sense modificar la pendent durant 8 km en que ens anem endinsant en la vall del Ginebrell, vall ampla , verda, amb prats que estan segats i es recull l’herba.
Quan portem ja recorreguts 5 km trobem el camí per em de baixar i sense parar seguim pujant en direcció sempre SE. Després de gairebé 4 km més i amb una darrera rampa forta, arribem a la part més alta del recorregut on fem el reagrupament i compartim l’alegria de saber-nos assolidors d’una altra fita.
Seguim per terreny en pendent una mica favorable fins a trobar la carena de la serra, amb alguna petita i exigent remuntada que ens situada sense massa esforç al cim de Puifalcons on podem contemplar una vista espectacular,
a una part les pistes d’esquí de l’estació de Boï-Taüll, a un altre els cims de muntanyes com el Comaloformo i Bessiberris, i veiem perfectament davant nostre el coll de la Gelada i la pista per on vam passar ahir.
Després d’una bona estona de contemplació ja sols queda fer una baixada rapidíssima fins a Durro que és una estona de gaudi per a tots nosaltres, llevat que al tram final tenim un gran ensurt quan al José Luis li salta una pastilla de frens del davant, ahir li havien canviat, i es queda sense poder frenar, com pot acaba de parar amb el fre del darrera i fa el darrer tram entre a peu i amb bici amb tota la precaució possible. No ha passat res però tots ens quedem indignats per la mala reparació que li van fer i esglaiats pensant amb les conseqüències que hauria pogut tenir.
Distància del recorregut: 20 km
Desnivell acumulat de pujada : 850 m