Dreceres

diumenge, 9 de juliol del 2017

La Torreta d'Orri


Al segon dia de l'estada al Pirineu ens dirigim cap a Portainé amb la fita principal de culminar un pic de muntanya de més de 2.400 m, la Torreta d'Orri.

track del dia
Quan arribem al parking de l'estació d'esquí de Portainé 1675 l'Ignasi s'adona que s'ha deixat les sabates de la bici a l'hostal i no li queda cap més remei que tornar a recollir-les, quedem que pujarà fins a Portainé 2000 i tots els altres anirem pujant mentrestant pedalant i allí dalt ens trobarem tots per iniciar l'ascensió final al pic.
Sortim doncs tots plegats del parking de Portainé 1675 per la carretera asfaltada que puja a l'hotel i estació superior a 2000 m, estem al mig del bosc i la pista pujada de forma continuada amb una forta pendent constant, la vista és amplia cap al nord, la vall de Montenartró als peus, més enllà tota la vall del Noguera Pallaresa que s'enfila cap a Esterri d'Aneu i ben marcada també veiem la vall del Cardós que es desvia cap a la nostra dreta des de Llavorsí.
Quan arribem a la cota 2000 l'Ignasi encara no ha tornat, som ràpids pujant! i no ho sembla o es que era lluny Sort i no troba les sabates. Al poc de ser-hi adivinem el seu cotxe que està pujant i l'anem seguint pel camí que ja hem fet, quan arriba tot està en ordre, li preparem la bici mentre ell es calça i en poc temps tots ja estem a punt per fer la foto inicial i començar la conquesta de la Torreta que la tenim al nostre davant, impressionant, i amb molt de respecte comencem a pedalar desitjant poder completar-ho amb èxit tots els que hi som.
Les primeres pedalades son fàciles per una zona planosa però de seguida, quan passem a l'altre costat de la coma, la pendent s'incrementa força i veiem una rampa que ens espanta per que creiem que serà infranquejable, però quan ja estem al seu inici ens adonem que la pista de pujada gira a la dreta i amb una pendent més assequible ens permet anar guanyant alçada.
ara deixem la coma de l'estació d'esquí i ens anem desviant cap a ponent per dintre de bosc encara fins arribar als rasos de l'Orri on els arbres s'acaben i al girar un revolt pronunciat ja veiem la nostra fita a dalt de tot. Anem remuntant pel crestall divisori d'aigues i poc a poc ens anem apropant gairebé com disimulant per a no espantar-la i quan no ens adonem ja hi som, Pic de l'Orri CONQUERIT!!!!!.
Estem a 2.430 m i la panoràmica és molt amplia, a l'est veiem la vall del Segre, al sud la serra de Boumort, a l'oest i nord la vall del Noguera Pallaresa amb els cims més emblemàtics de Catalunya, el monteixo, la Pica d'Estats, el Montroig, ... a sota veiem les pistes d'esqui i el punt des d'on hem sortit. ara ens adonem de tot el que hem fet i ens sentim feliços, sens nota a tots a la cara amb un somriure que reflexa la felicitat interior.
Des d'aquí sabem que ja tot es fàcil, comencem a baixar camp a través, pel mig del prat, fins a trobar el camí que cap a llevant ens portarà a Sant Joan de l'Erm.
Estava preparat per trobar un camí en mal estat però contrariament al previst trobem una pista força bona, amb pendent que fa que les bicis volin, sobretot les de la gent jove que gaudeixen amb la velocitat.

Ràpidament estem ja a la cruïlla de la pista que va cap a la coma de Rubió però que nosaltres seguim en direcció contrària per anar al nostre destí. A mig camí ens parem en un mirador des d'on veiem la seu d'Urgell al fons de la vall i ens preparem per tornar a entrar al bosc per anar cap a Sant Joan.
En arribar al coll de la Culla ens dividim ens dos grupets, uns quants segueixen per la pista i seguin el track fins a Sant Joan, la majoria volem una mica de sendera i sabem que des d'aquí es pot baixar directament a Sant Joan pel mig del bosc per un corriol que no sabem com serà però que esdevé molt fàcil, ràpid i molt divertit, sortejant arbres, arrels,... tot ell molt net i de bon fer el que fa que en un no res arribem a Sant Joan i tinguem d'esperar a la resta per anar a dinar.

Després de menjar el temps ha canviat, està fosc i sembla que pot ploure en qualsevol moment. Sortim pel camí que ens durà a Sant Joan de l'Erm vell que en un principi és pla, que que gairebé no hi ha diferència de cota fins al punt des d'on hem sortit al matí i podriem dir que així és encara que ens trobem fortes rampes que ens fan apretar forts els pedals però en general podem gaudir del bosc espès que hi ha en aquesta vessant nord de la muntanya.

Sant Joan de l'Erm vell resulta ser unes ruïnes que solament deixen entreveure la importància que podeia tenir en un passat.

Fem aquest flanqueig del massís muntanyos amb certa facilitat i rapidesa, entrant i sortint segons les diverses valls o barrancs fins trobar la carretera que hem pujat al matí i que cal que remuntem un parell de km fins arribar al punt sortida i final de la jornada.
Distància recorreguda: 33 km
Desnivell acumulat: 900 m

Podriem dir que aquesta jornada ha estat del tot diferent de la d'ahir ja que hem anat pràcticament sempre per dins del bosc, hem fet un cim i hem vist diverses valls. En general aquesta estada ens ha resultat més asequible que la de l'any passat, serà que estem més forts? serà que les pendents no eren tant pronunciades? serà que feia una tempertura més suau?... el que ha estat és una estada magnifica en que tots els que hem participat ens ho hem passat d'allò més bé, amb una harmonia perfecta, formant un grup molt compacte. 
SENSACIONAL!!!!


dissabte, 8 de juliol del 2017

La vall d'Àssua

Segona estada al Pirineu, aquest any al Pallars Sobirà, que des de Sort fem les dues valls que hi ha al seu voltant. Aquest any som 11 els que ens hem apuntat: Ramon C, Carles, Ignasi A, Miquel, Xavier N, Sergi A, Sergi E, Lluís, Cristina G, Ignasi B i Jordi F.
El primer dia anem cap a la vall d'Àssua per veure, si el temps ens deixa, unes amplies panoràmiques de tot el Pirineu, per la pista més llarga per sobre dels 2000 m.
Pugem amb els cotxes fins a Sorre on comencem la pedalada que ens ha de portar al cap damunt de les antigues pistes d'esquí de Llessui.
track del dia
Sortim del poble que esta a una alçada de 1070 m i iniciem l'ascenció per la carretera que porta a Llessui, el dia és tranquil i la pendent és força factible, anem pujant i amb 5 km ja som al poble a una alçada de 1400 m.

Al sortir del poble ens trobem que la pista continua asfaltada i gairebé plana fins que arribem al que devia ser el parking de les pistes d'esquí on s'acaba l'asfalt i comença la pujada per pista amb el terra força bo que ens permet anar pujant tranquil·lament però sense deixar-nos descansar gens ja que la pendent ascendent és constant. Després d'un flanqueig llarg trobem 5 paelles enllaçades que ens remunten 200 m per continuar per un altre flanqueig i 4 corbes més que ens deixen ja gairebé als 1800 m d'alçada per amb 2 trams llargs assolir els 1950 m on hi ha les instal·lacions abandonades del l'estació d'esquí. Just abans d'arribar-hi ens trobem un ramat de vaques que no ens deixem passar i hem de travessar per poder continuar.

Just quan arribem en aquest punt comencen a sonar trons i es veu que ve una tronada cap a nosaltres pel que decidim refugiar-nos a l'interior de les instal·lacions i esperar que passi. Ha estat una bona decisió ja que després d'una hora, que hem  aprofitat per descansar i menjar, el cel es comença a obrir i podem continuar sense haver-nos mullat encara que si que estem molt freds ja que la temperatura es força baixa.

Ara la pendent és molt més suau i podem anar pedalant amb facilitat tot gaudint d'unes vistes amplies ja que els núvols són alts i la visibilitat és força bona. Als nostres peus tenim 600 m d'una vessant gairebé vertical on es formen grans barrancs tot ratllant els prats que hi ha cobrint tota la superfície.

Ens apropem a veure el coll del Triador a 2200 m per contemplar la vista sobre la vall Fosca i el poble d'Espui al nostres peus, senzillament espectacular.
ara ja el trajecte es molt suau, primer amb lleuger descens, una petita remuntada i seguim en lleugera pendent favorable fins a la raconada de Mainera.
Després de contemplar el salt i el riu que ve dels llacs continuem ara en ascensió fins al colletó de la Portella a 2250 m, el punt més alt de la jornada.

Des d'aquí fins a Caregue tenim un descens de més de 1000 m que fa la delícia dels baixadors. Al començament i mentre anem per la pista principal el terra és força uniforme fins que al prendre la pista que ens ha de portar de retorn la pendent és molt més forta i hi ha escòrrecs al camí que cal anar salvant amb compte, malgrat la velocitat esdevé frenètica per a la majoria i la rialla es marca als llavis.
Son 15 km de baixada continuada, que solament la deixem un moment per anar a veure l'ermita de la Mare de Deu de la Muntanya i continua fins a Caregue.

A l'arribar al poble ja entrem en asfalt continuant baixant fins al pont de Berasti on comença una remuntada de 70 m en 1 km que a aquestes hores ens sembla ja una paret.
Arribem a la carretera on hem començat i tot seguit ja som a Sorre.
Distància del recorregut: 48 km
Desnivell acumulat e pujada: 1.450 m