Dreceres

dissabte, 11 de juny del 2016

Serra de Pàndols i Fontcalda

A 2 quarts de 8 del mati ens trobem els 15, tot i que s'ha anunciat que serà una sortida dura, que marxem cap a la Fonteta de Gandesa per iniciar la ruta per la serra de Pàndols: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Xavi N, Ignasi, JuanLu, Xavi A, Sergi U, Jordi M, Sergi A, Roger, Montse R, Montse V i Joel.


track del dia
A un quart de 9 ja estem tots preparats a l Fonteta amb ganes de començar a pedalar i gaudir del dia que ara per ara es presenta força bo, ennuvolat i fresquet però molt agradable per fer una ruta exigent.
Comencem pel camí de la Fontcalda, asfaltat i amb molta més pujada de la que recordava d'altres cops que havia passat amb cotxe, fins al coll d'en Torner on el deixem per continuar per la dreta cap a la cota 705. han estat 2 km al 5% de desnivell mig. 
El camí cap al Mirador de Pàndols és molt dret, aquí les rampes ja són molt fortes sort que el terra està força bé i podem pedalar amb seguretat i les rodes no patinen. Amb 2 km més, amb un desnivell mig del 10%, ja som a dalt al monument als caiguts a la batalla de l'Ebre, cadascú ha pujat al ritme que li era més adequat però jo veig que avui patiré molt, no hi ha hagut forma de pedalar còmodament i he arribat tranquil però caldrà administrar molt bé les forces per poder completar tota la ruta.
Les vistes des d'aquest mirador són molt amplies i encara que el dia està un pel enteranyinat divisem perfectament des d'Horta de Sant Joan fins Tortosa i Móra. Aprofito la parada per menja un petit entrepà que suposo que m'anirà bé per quan calgui tenir energia per tornar a pujar.
La sortida del mirador es desfent camí però immediatament després de la primera rampa de descens prenem una sendera a la dreta que ens deixa a l'ermita de Santa Magdalena del Pinell de Brai. En aquesta sendera que no ha estat massa complicada però se m'ha posat una branca als radis de la roda del darrera que m'ha doblegat el canvi i el disc del fre, sort dels mecànics que sempre portem, Jordi M i Sergi A, que ho han redreçat el suficient per a que pugui seguir. Una dificultat mes!
Molts no hi havien estat mai en aquesta ermita i és molt gran i en molt bon estat, fem la foto i a continuar que no podem badar. Sortim per una sendera que inicialment es força bona però quan portem un tros fet la pendent augmenta i les pedres afloren el que obliga a tothom a fer mes que menys trams a peu. Aquí el Joel te un ensurt al parar, es recolza en una pedra i es doblega el dit petit de la ma dreta i li fa molt mal. El mecànic li vol posar recte però el mal es encara més intens i no es deixa, tindrà de plegar al sortir a la carretera, llàstima!
Aquesta sendera és força bonica i es pot fer bastant tros amb bici, malgrat que hi ha diversos trams que es més prudent fer-los caminant, sobretot després de veure que li ha passat al nostre company. Han estat pràcticament 3 km de sendera complicada però que a alguns ens deixa un bon gust de boca. Sort que els altres està tothom bé.
Quan ja ens reagrupem tots al final de la sendera iniciem un ràpid descens per camí de terra fins a la carretera a prop del Pinell de Brai, on Joel pren el camí de retorn cap al cotxe per anar a veure si cal actuar per alleujar el problema amb el dit. Ttos els altres continuem en sentit contrari fen un petit tram de carretera fins tornar a seguir un camí que ens remuntarà una mica fins a dalt de la partida de Calçons on prenem una altra sendera que ens ha de deixar a l'estació del Pinell de Brai. Aquesta sendera si que resulta molt complicada i la fem molt més tros caminant que pedalant i fa que al final ja tinguem ganes de no tornar-ne a trepitjar cap altre tram en tot el dia.
A l'estació del Pinell esmorzem i descansem una estona a fi d'emprendre amb ganes les pujades que tenim projectades. Iniciem el recorregut per la sempre espectacular vall del Canaleta, pels túnels de la via verda que ara ja estan il·luminats però molt d'hora arribem a un camí que hem d'agafar si volem fer la pujada de la Costa del Molí i en aquest punt hi ha una petita revolta i la majoria decideixen continuar per la via verda fins a la Fontcalda, solament Ramon, Carles, Miquel, Ignasi i Sergi A agafem el desviament i baixem fins al Canaleta, el travessem per una passera però al altra part no hi cap possibilitat d'arribar al camí de la Costa, tornem endarrera i mirem si remuntant el Canaleta es pot travessar per un altre pas i trobar el camí més amunt però tampoc és possible... pel que al final decidim tornar també a la via verda i també nosaltres arribar a la Fontcalda per la via verda. Haurem de revisar com es pot fer l'enllaç si volem fer la pujada que embla molt exigent i era la perla de la sortida.
Quan pedalem per la via verda en direcció a la Fontcalda ja començo a veure que avui no serà el meu dia i que em falten molt les forces doncs amb el desnivell que tot i no ser perceptible tinc de dir als altres del grup que amollin una mica que si no em tindré de despenjar. Al final arribem tots a la Fontcalda junts i torbem a la resta del grup que ja s'estan acabant la beguda refrescant que han trobat al bar. Fem el mateix nosaltres i després d'un breu descans emprenem el darrer repte del dia la pujada per la vall del Frare.
Des de la Fontcalda tornem a la via verda per continuar fins a l'estació de Prat de Comte i d'allí sortim per la dreta fins al Canaleta que el travessem i comencem tot seguit la remuntada que ens portarà altre cop al camí de la Fonteta a la Fontcalda. Al poc d'iniciar la pujada passem pel monument al pelegrí que han erigit en aquest camí que forma part del camí de Santiago de l'Ebre del que aquest tram en forma part. Son dos enormes peus descalços fets amb ferro forjat. 
Des d'aquí fins al coll d'en Torner el camí sempre puja,  seran 4 km exactes de pujada amb un desnivell de 260 m, res que no es pugui superar sembla ja que és una pendent mitjana del 6.5%. Al començament ho fa amb una pendent suau però constant i penso que no serà tan dura com algú havia pronosticat, però quan arribem gairebé a la mitat ens trobem alguna que altra molt més dura que fa que tinguem de treure molta habilitat i començar a regular per poder recuperar el ritme cardíac per a properes rampes que s'endevinen. Quan encara manca 1 km per culminar ens trobem una rampa impossible que fa gastar tot l'arsenal de forces i habilitat que encara disposem ja que a més d'una pendent fortíssima al terra ha quedat tan sols la roca i s'hi han format gairebé escalons difícils de superar. Aquesta rampa l'hem passat però el dipòsit comença a estar buit i si en venen d'altres de l'estil ja seran impossibles de passar.
Girem i des d'aquí al final del que es veu són un seguit de rampes fortes amb petits descansos entre mig, per tant a posar tota la nostra sapiència i maduresa i m'ho prenc amb tanta calma com puc, solament m'esforço quan la pendent és molt forta i cal superar un tram per tornar immediatament a l'intercanvi de pedals sense més ànim que recuperar-me de l'esforç.
Tot d'una ens trobem amb una rampa immensa i tot el que veig al davant es gent caminant espenyent la bici, penso que ho intentaré però són uns 200 m que fan pensar que no seran possibles poder mantenir una regulació suficient per no explotar... i efectivament, quan en portem uns 50 m fets la bici comença a no voler pujar i desviar-se cap a un costat o l'altre fins que al final s'entravessa i tinc de posar el peu a terra i quan passa això vol dir que ja estàs tan buit que penses que ni tan sols caminant tindràs forces per poder remuntar aquesta paret. Pas a pas, regulant tan com puc les forces, arribo al final de la llarga rampa i quan ho veig clar torno a pujar a la bici i immediatament ja arribo a un mirador de la vall que hi ha uns metres mes avall del coll de Torner.
Quan tothom som ja hi som al coll emprenem el ràpid descens fins a la Fonteta a rentar-nos i refrescar-nos ja que al final i durant tota la pujada el sol a escalfant de valent.
No sé si ha estat que avui no em trobo gens bé i quan arribo a casa comprovo que tinc febre o que la serra de Pàndols és molt agressiva però crec que ha estat una de les sortides més dures que hem fet fins ara, i encara sort que no havíem fet la pujada del la costa del Molí!
Hem acabat dinant a un restaurant de Gandesa que ens ha sorprès molt agradablement per la qualitat dels plats que hem menjat, Sibaritas, al menys ens hem refet de la dura jornada. Mentre dinem ens arriba la noticia que Joel es troba bé i que sembla que el mal al dit no serà res important. Final feliç per a tots!
Distància recorreguda: 30 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.100 m