Puigcerver pel coll de Cortiella

 Aquesta nit ha fet un vent fortíssim que ha fet dubtar de fer la sortida i cercar un opció alternativa però al final ens tapem els ulls i seguim amb el projecte inicial, baixar a Riudecols i allí decidirem.

A les 8 h emprenem el viatge cap a Riudecols els 14 bojos de la bici: Xavi A, Ramon C, Julian, Jordi M, Ramon L, Josep, Ignasi, Pol, José Luis, Kerry, Simon, Dave, Carles i Sergi U. Quan arribem comprovem que el vent no es gaire fort i es pot sortir perfectament, gran sorpresa! Ara sembla que el dia serà prou bo i la previsió és que el vent vagi a la baixa.

track del dia

Sortim per la riera de Riudecols fins que trenquem cap a les Voltes, un llogaret que tots havíem vist tantíssims cops i que mai ningú havia estat. Resulta ser un grup de cases molt endreçat que ens sorprèn gratament. Sortim tot travessant la riera de les Voltes per emprendre una curta però forta pujada per dirigir-nos cap a les Borges del Camp passant prèviament per l’ermita de la Mare de Deu de la Riera, dissenyada per un deixeble de Gaudí. Edificació singular que ens obliga a parar per contemplar-la i endur-nos-en un bon record.

Pels carrers de les Borges hi trobem les muntanyes de fulles que el vent d’aquests dies ha anat arreplegant i aquí i allà n’hi ha de ben espectaculars. Després de donar un tomb pel casc antic sortim cap a l’Aleixar passant per un seguit d’urbanitzacions no regulades que segurament han estat declarats com a masos quan en realitat son cases amb les seves tanques perimetrals. Es nota que estem molt a prop d’una ciutat!

L'Aleixar ens sorprèn amb els seus carrers estrets, cases senyorials molt ben conservades i un aspecte de tranquil·litat total. Continuem pel camí que porta cap a Alforja amb lleugera pujada que ens porta a la Torre del Valent, antiga masada enorme que actualment ha esdevingut una casa de turisme rural.

Quan arribem a Alforja tenim la sensació que estem fent una passejada turística sense cap problema, mes quan ens posem a fer una mossegada i fer un cafè. La visita al cas antic del poble no falta i també comprovem que te el seu interès. Amb la sortida del poble i la visita de la seva ermita de Sant Antoni s’acaba el passeig i tot seguit esdevé una segona part de la jornada totalment diferent.

El camí transcorre ara pel llit de la riera i comença a anar pujant primer de forma molt progressiva fins que tot d’una trobem unes rampes que ens treuen la son de les cames i cal posar tots els sentits per anar regulant les forces per anar pujant per una pista de terra amb prou bon estat que transcorre pel mig d’un bosc molt frondós d’alzines i posteriorment de pins que ens puja fins al coll del Cortiella, a l’altra vessant del coll neix el riu Cortiella que passa per Porrera.

La pista que ens du fins a l’ermita de Puigcerver és molt ampla, amb una vista extensa amb el Camp als nostres peus fins arribar al mar. El cap de Salou es distingeix perfectament en aquest dia tan clar que ha deixat aquests dies de vent continu.

Assolida l’ermita ja solament resta fer un descens vertiginós fins a Riudecols per acabar la jornada. Al poc d’iniciar la baixada deixem la pista per iniciar una sendera molt llarga, gairebé 2 km, molt pedalable amb molt pocs llocs que calgui fer peu a terra però exigint en molts punts un bon domini de la bici. En general ha estat una bona estona de diversió que ens acaba d’arrodonir el dia.

Un cop altre cop a la pista ja solament queda deixar-nos caure, arribar al cotxe i felicitar-nos per la magnífica jornada passada i pels bonics llogarets visitats.

Distància del recorregut: 34 km

Desnivell de pujada acumulat: 1000 m

Muntanyes de Tivissa

 A les 9 del mati sortim de les Planes de Ginestar els 15 ciclistes que ens arreplegat: Ramon L, Carles, Pau, Jordi M, Pol, Dave, Miquel, Kerry, Josep, José Luis, Ramon C, Julián, Montse V, Ignasi i Sergi U per fer una ruta per les dues cares de les muntanyes de Tivissa.

La ruta la iniciem per pista asfalta pràcticament plana que no comença a pujar fins que no trobem la terra i ens apropem al mas de Biscorn. Passat el mas la pendent s’incrementa i sort que la pista ha estat arreglada i anem pujant amb esforç i sense problemes. La pujada no afluixa fins superat el mas de l’Andreu, mig derruït ja, on tenim un petit descans per emprendre tot seguit una rampa molt forta que està cimentada que la fa menys dura.

L’ascens continua fins el coll del Ventall on torna a haver un petit descens per continuar la pujada fins al coll de Monegret i continuar pujant cap a la Llena i coll de Monetze, el punt més ventós de Tivissa segons posa la inscripció i de fet és a l’únic lloc on bufa una mica d’aire. La vista des d’aquest punt és molt amplia amb la cubeta de Móra al nostre abast i el poble de Tivissa als nostres peus, un bon punt per agrupar-nos, menjar una mica i recuperar forces.

Podem dir que aquí s’ha acabat la pujada i ara ens ve un bon tros per xalar amb la velocitat i el paisatge que anem descobrint ràpidament, entrem en una zona molt boscosa tot i ser la cara Sud de la muntanya, el que ens va protegint del sol i no ens deixa agafar gens de temperatura.

En arribar a la finca de la Devesa descobrim la grandiositat de la masada, dels corrals plens de cabres i la zona boscosa que en forma part. El descens continua ràpid fins al fons del barranc de Frides on trobem una altra masada important.

Seguim baixant pel barranc de Frides, terra força gravós, fins que hem de prendre la desviació que ens puja fins a Vallplana, una pujada que sense ser gaire important ens obligar a tornar a pedalar amb força per superar-la.

Abans de superar el coll visitem l’Aburador, una gran bassa excavada al terra, i acte seguit iniciem un molt ràpid descens per pista cimentada molt rugosa que ens porta al camí del Burgans molt prop del mas de la Feixa que el visitem fent honor al nostre nom «cicloturista».

Ara ja sols queda seguir el camí del Burgans passant pel mas de Micola, la plana de Riba, el mas de Muntaner i abans de tanca el cercle prop del mas de Biscorn ens desviem per poder baixar per l’altre camí de les Planes de Ginestar i arribar on havíem sortit.

Un dia molt bo, amb fresca matinal que ens ha anat molt bé per a pujar fins Monetze i un sol força calent després, les estones que els arbres ens han deixat gaudir-lo, que ens ha permès fer el recorregut sense cap problema.

Distància del recorregut: 45 km

Desnivell de pujada acumulat: 1000 m

Ermites d'Ascó

A l’inici de l’any 2018 vam iniciar el projecte de visitar les ermites i llocs emblemàtics de la Ribera d’Ebre. Avui completarem aquest projecte que haurem realitzat amb 5 etapes, dues etapes per la cubeta Sud, dues per la cubeta Nord i aquesta d’avui que és, a més, l’eslavó que uneix les dues cubetes que formen la Ribera d’Ebre.

Sortim 11 ciclistes per fer la ruta: Simon, Pol, Julian, Ignasi, Ramon C, José Luis, Jordi M, Pau, Dave, Carles i Ramon L.

A les 9 del matí el dia és fresc i asoleiat, amb seguretat tindrem un magnífic temps per pedalar la llarga etapa que tenim per endavant. Sortim fins Móra d’Ebre que pel camí de Subarrec anem cap al barranc de Perles i pel barranc del Iaro ens arribem fins Ruixols. Fem el que era la sendera pel mas de Pantoniet que ens porta fins al camí de Sant Jeroni. Tots anem per terreny molt conegut d’infinitat de sortides setmanals que hem passat per aquests llocs.

Continuem pel camí asfaltat de Sant Jeroni per dirigir-nos cap a la vall del Cebellot on per la sendera de pujada que té un bon grau de dificultat en alguns punts, ens enfilem fins el parc eòlic de Barbers. Per la cresta fins al darrer moli per emprendre una ràpida baixada força perillosa per la gran quantitat de pedra rodona que hi ha. Amb compte tots baixem sense incidents fins, passat la cruïlla que ens duria a l’ermita de Santa Paulina, iniciar la sendera per Xercums, amb trams obligats s fer peu a terra però en general factible de fer-la pedalant, que ens fa gaudir una bona estona.

Quan entrem altre cop en pista iniciem un ràpid descens fins al fons d’un barranc i tot seguit uns bona remuntada per acabar baixant altre cop amb forta pendent fins l’entrada d’Ascó. Allí trobem la primera ermita del poble, la de la Mare de Deu del Carme. Molts no la coneixíem tot i que havíem passat molts cops gairebé pel seu damunt.

Decidim fer un canvi de trajecte i pugem primer a la del Calvari, per una pista estreta amb forta pendent i molt ombrívola, des de dalt tenim una molt bona vista del poble d’Ascó i del riu.

Baixada i acte seguit una nova pujada fins al castell que està en fase de reconstrucció i esta agafant una dimensió desconeguda.

Volem baixar per una sendera que ens ha de portar fins al capdamunt del poble i ens la trobem rebentada per una rasa el que ens fa caminar una bona estona, llàstima per que hauria estat molt divertida.

Baixem tot el poble fins a la ermita que hi ha a l’interior, la de Sant Miquel, ja en portem tres!. Tot seguit anem a reprendre forces i esmorzem-dinem en un bar.

Un cop refets, continuem el camí cap a la darrera ermita del dia i la darrera a visitar a la comarca, la de Santa Paulina. El camí ara és tot asfaltat i des de que deixem la vora de riu comença a pujar gradualment i constantment fins a l’ermita. No seria un esforç important però després del recorregut que ja portem les cames es comencen a queixar i a més la calor es deixa sentir, sort que acabem de veure!.

En aquest punt acabem de culminar el projecte de visitar totes les ermites de la Ribera i, per una cosa o altra, al final solament tres ciclistes ho hem assolit: Ignasi, Carles i Simon. Sou uns campions!

El retorn a casa el fem seguint el camí de Sirga que ha estat millorat darrerament i permet fer algun tram més amb major seguretat. L’arribada al poble com sempre es fa a ritme molt viu i la satisfacció és enorme per la fita assolida i pel fet de tornar a iniciar aquestes aventures mensuals.

Distància recorreguda: 49 km

Desnivell de pujada acumulat: 1200 m