Dreceres

divendres, 28 de novembre del 2014

Corbera d'Ebre per la vall de la Torre

Els 13 que ens trobem avui: Josep, JaunLu, Salvador, Carles, Ramon, Ignasi, Sergi U, Sergi A, Jordi R, Xavi N, David E, Hector i Sico M decidim a proposta de Salvador i Sergi A anar a Corbera.
track del dia

Com de costum iniciem la marxa des de la Plaça de la Verdura de Móra la Nova direcció a Móra d'Ebre, per anar a trobar el camí de la Cataxora que ens porta fins al camí de la Ratlla del terme, on agafem el sender del bosc del Comuns de les Planes o del Pinar del Comte que ens retorna al mateix camí de la ratlla del terme, just on s'entronca amb el camí de Salvaterres. Aquest sender tot ique des de l'inici al final no puja gaire ens deixa a tots fosos, les rampes que hi ha ens van esgotant i fan que al final ja no sàpigues ni per on vas.

Recorreguts uns cents de metres entomem el sender d'Escoda que ens torna al camí de Salvaterres tot just abans d'agafar un camí que creua pel paratge dels Peçols i ens portarà fins al camí de les Gandioles, que encarem cap al barranc de la Torre. A l'arribar al barranc de la Torre remuntem pel camí del Mas d'Alvarés fins al coll de la Roca del Pebre, on assolim la cota +394 msnm i saltem del terme municipal de Benissanet al de Corbera, després de la dura pujada per un tram cimentat toca fer un mos per reposar l'energia gastada, i començar a gaudir de la baixada fins pràcticament a la població de Corbera on carreguem d'aigua els bidons abans de continuar per la carretera vella que ens portarà fins al PK 809+962 de la carretera N-420. Anem per la carretera al llarg d'uns 5,5 km fins arribar al camí de Santa Magdalena que ens portarà fins lo camí de los Aiguamolls que agafem direcció a Móra. Com "guinda" final tot just abans d'arribar a Móra fem la rampa de la gasolinera que ens baixa fins a la zona esportiva del Mas de la Coixa.
Ruta d'uns 43 km
amb 700 m de desnivell posititu acumulat 
fotos del dia i més fotos

dissabte, 15 de novembre del 2014

Senders de Santa Magdalena i Perles.Móra d'Ebre

Avui Salvador ens ha marcat la ruta, al 11 que ens hem trobat: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Oliver, Sergi U, Gerard, Xavi N, David E i Lluís, per les pistes i senders de Móra d'Ebre.
 Al sortir hem encarat cap lo camí dels Aiguamolls que hem resseguit fins trobar lo camí de les Solanes, que ens ha remuntat fins a l'ermita de Santa Magdalena, on hem fet el primer sender de baixada que ens ha portat fins a l'inici de la Vall de l'Infern, que hem pujat per tornar al camí de Solanes per tal d'anar a buscar el segon sender també de baixada, que ens ha portat fins a la Vall de Lladres, que hem remuntat fins sortir al capdamunt de tot de la Vall de Xarcums, just on comença el Parc Eòlic de Barbers. La intenció era pujar-hi però la ventada que feia en aquest indret ens ha fet decidir per anar cap a l'ermita de Sant Jeroni. Un cop avituallats d'aigua de Sant Jeroni hem emprès la marxa per anar a buscar el camí de Perles i d'aquest al camí de los Roianos, tot aprofitant per fer dos senders més de baixada, l'últim dels quals ens ha portat fins al camí de Sirga, tot just al punt on el Barranc de Perles tributa al riu Ebre, que hem pres direcció Móra d'Ebre tot aprofitant per passar pel l'albereda deSubarrech.
Ruta: 30 km
Desnivell positiu acumulat: 840 m
Fotos del dia

dimarts, 11 de novembre del 2014

El cor del Priorat

Sortida a les 8 del mati cap al Cor del Priorat, ruta per les Vilelles, Escala Dei i pels peus de ls Serra Major fins a la barraca de Creuetes. Els 11 que sortim: JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Ignasi, Oliver, Xavi A, Xavier N, David G, Jordi M i JaunJo, quan arribem a la Vilella Baixa ens trobem a l'Andreu Toldrà que ens està esperant per fer-nos d'anfitrió i despres s'afegeix un amic seu, l'Enric per acabar d'acompanyarnos!!! quin honor!!!
L'Andreu ens aconsella sortir cap a Gratallops, una mica de carretera, per desviar-nos molt aviat per camins dels Socarrats fins arribar just al coll per emprendre tot seguit la pujada a l'ermita de la Consolació amb unes vistes meravelloses sobre tot el Priorat, el dia està una mica tapat però la visibilitat és magnífica. Ja hem fet 250 m de desnivell i solament portem 5 km.
La sortida cap a la Vilella Alta la fem per una sendera que ràpidament ens porta a un camí que segueix la carena de la serra i ens portar a fer unes rampes que cap de nosaltres podem superar, però ho intentem i ens divertim. Passem per damunt de la Vilella Alta, ja per la carena i sense deixar-la i anant remuntant poc a poc ens arribem a Escala Dei. Aquí ens trobem a Joan Carles que quedem ens prepararà la propera sortida pels voltants de Tarragona.
La pujada per la Cartoixa i les fortes rampes fins l'ermita de la Trinitat ens deixen ja tous, però ens tornem a divertir amb la petita sendera que porta a la Trinitat i sobretot al tornar que aquesta sendera costa amunt esdeve molt tècnica.
Acabem de pujar fins al camí dels Cartoixans i ens desviem fins a font Pregona a esmorzar que allí hi ha aigua per proveir-nos. No sé com ens ho fem però d'anada fins a font Pregona hem de posar el plat petit, però de tornada tenim de tornar a posar el plat petit, no sé com ens ho fem però sempre ens emboliquem.
Continuem pel camí dels Cartoixans passant pel mas de Sant Antoni, prop del mas Blanc (el punt més alt del recorregut), baixem al mas de Forçans amb molta velocitat però gaudint de la seva magnificiència, i ens dirigim cap a Mas Deu (el mas del Jordi?).
Abans d'arribar-hi l'Andreu ens indica una sendera que planejant cap amunt ens porta fins al coll que separa de la Canaleta, força distreta bonica de fer. Quan arribem al coll ja tothom té ganes de començar a baixar doncs les cames estan notant molt les continues rampes que ens hem trobat. Hi ha un ràpid descens per pista fins la Guixera i enseguida som a Mas Deu i ens parem al mirador del coll de la Guixera per acabar de contemplar tot el recorregut que acabem de fer. És espaterrant la vista que es veu des d'aquest punt.
Ja solament queda el rapidíssim descens fins la barraca de Creuetes i la llarga sendera que per les Planes ens porta just damunt del pont de Cavaloca. És una sendera molt divertida, amb molta pedra, la majoria són lloses clavades i per tant segures, però que cal anar amb precaució per a no tenir cap incident. Els que van de pressa acaben amb els braços desfets però tos ens ho passem molt bé jugant amb l'equilibri.
Ara solament ens queda seguir el camí de Cabacés a la Vilella, bona part és una sendera bonica de fer, i passejar el poble de la Vilella Baixa que sorprèn a molts dels qui no el coneixien.
Estem molt contents de la bona companyia que hem tingut amb els nostres amfitrions, Andreu i Enric, i esperem que hagueu tingut també un dia agradable amb la nostra companyia. Per la nostra part hem acabat molts però amb molta satisfacció per la sortida que ha estat una de les millors que hem fet, dura però gratificant.
Distància recorreguda: 32,5 km
Desnivell de pujada acumulat: 932 m