Dreceres

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Els Plans de Lleida

Avui volem fer una ruta típicament cicloturista per la zona abans d'arribar a Lleida i que sempre passem sense aturar-nos, conèixer els poblets que s'hi troben i descobrir aquesta zona de transició del secà al regadiu, per això ens llevem d'hora i ens trobem:
Ramon C, Carles, Miquel, Xavi N, Ignasi A, Xavi A, Jordi M i un amic, Ramon L, Sergi A, Montse R, Joel i un amic, Josep G, Sergi E, Jordi V, Ignasi B i Eduard P
i sortim cap a Sarroca de Lleida per iniciar el recorregut
Quan arribem a Sarroca fa una mica de fresca però confiem que aviat sortirà el sol i escalfarà el suficient per gaudir d'un bon dia. No fa vent que és molt important.
Sortim en direcció a Torrebesses després de creuar i visitar el poble, en enfilem per la vessant del castell i anem remuntant poc a poc per un paisatge que ens recorda en part al nostre, entre oliveres i ametllers, però amb unes valls molt menys profundes i més obertes. Creuem la carretera i seguim remuntant fins arribar a Torrebesses.
És un poble tranquil, gairebé no trobem a ningú i fem cap a una plaça que és una església a mig construir, es va acabar el pressupost, segons ens expliquen. El poble te moltes cases de pedra i està dominat per l'església i el castell o casa feudal del poble.
Sortim del poble seguint la Vall Major, sempre en sentit ascendent, i això que havien de ser els plans de Lleida! És una vall oberta que va pujant lentament i solament hi ha un petit tram amb pendent més pronunciada que ens porta directament a Granyena de les Garrigues, on hi ha una església amb una façana imponent en una plaça molt petita. El poble segueix sent solitari i seguim sense veure a ningú.
La sortida de Granyena és en baixada, ràpida, però al poc tenim de seguir remuntant fins que veiem el Cogul que llavors prenem un tram amb lleuger descens perllongat que fem ja més lleugers i en arribar-hi ens aturem a esmorzar a la plaça del poble.
La façana de l'església recorda moltíssim la del poble anterior, també és imponent, però el més impressionant del poble el trobem a les afores on mentre uns visitem la cova dels Moros amb les seves pintures rupestres de fa molts milers d'anys uns altres van a veure unes tombes excavades a la roca, tot a la vall del riu Set.
A la sortida de la cova ens dirigim cap a Alcanó, primer amb una forta pujada un petit tram per carretera i després per camí que ens fa treballar bastant fins arribar a una gran bassa de reg. Aquí estem en un altiplà amb una gran vista fins a Lleida i la zona estepa`ria que hi ha entremig.
Ara ja ens toca baixa i ho fem molt ràpid fins a Alcanó, poble sense massa encant, al menys el que veiem, i continuem en baixada fins a la carretera de Lleida, que la creuem i aquí canvia radicalment el paisatge, entrem en una zona de nova reconversió amb unes enormes plantades de fruiters, presseguers. Ara les valls són amplissimes i llevat dels petits trams de canvi de vessant, sempre es en lleuger descens el que fa que els km caiguin de pressa. Quan arribem a l'ermita de Carrasumada podem contemplar una amplia vista sobre la vall del Segre i el pantà d'Utxesa que es veu al fons. El lloc de l'ermita és bonic però desmereix una mica les quadres que hi han gairebé adossades a l'ermita.
Sortim en fort descens fins arribar al canal de Seròs que el resseguim fins arribar al pantà d'Utxesa, que pràcticament està colmatat amb més vegetació que aigua, malgrat tot té un encant especial sobretot en aquest dia tan tranquil sense gens de vent on la superfície de l'aigua esdevé un mirall.
El retorn el fem per la riba del pantà i després per una pista molt plana que en deixa amb poc esforç al punt de sortida.
Ja solament ens queda anar a dinar i al lloc on anem, el Racó, ens atiborren de valent així que ben tips retornem a casa després de passar un gran dia per aquestes valls planes de la Terra Ferma.