Dreceres

dissabte, 26 de gener del 2013

Cisternes de pedra seca

Aquesta nit havia plogut i el vent era fort, pel que hem decidit anar cap a un indret resguardat del vent de cerç i que ens permetés tenir una matí agradable. El lloc que hem decidit ha estat una bona elecció, hem estat resguardats del vent, sobretot a les pujades, ha estat exigent amb camins no gaire ben cuidats i que exigien una certa habilitat per superar els obstacles i amb senderes curtes però algunes inèdites per a molts de nosaltres.


Ciclistes: Carles, Cristina, Guillem, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu, Miquel, Ramon, Salvador, Sergi A, Sergi U.

Sortida inicial plàcida pel camí de Subarrec, però prenem el camí de Canta-ranes, amb forta pendent al començament i amb molt mal estat del terra que ens fa patí a les primeres rampes. Després es va suavitzant però el terra segueix igual de dolent i segueix sent difícil mantenir-se damunt la bici. 
Passat un mas amb molta brutícia pel seu voltant trobem a ma esquerra la cisterna de pedra seca més important que coneixem a la comarca. La contemplem i la fem descobrir a molts que havien passat ja per aquí però no sabíem de la seva existència.
Baixem al barranc de Perles que l'agafem de cara avall fins trobar la boca del que ve del mas de Ximet, abans una sendera pel llit del barranc, ara una pista ampla que no sabem per a que s'ha fet, ens quedem sense senderes!!!!
Pugem fins al camí de Sant Jeroni i anem cap a l'ermita, on fem un mosset. Després cap a Santa Magdalena, i al collet veiem l'altra cisterna, que tot i que té una placa indicadora és veu insignificant respecte a l'altra.
Des de dalt de Santa Magdalena prenem una sendera fins a la pista, abans sendera, del barranc de l'Infern, d'on prenem una altra sendera fins al coll Roig, la mitat ja és pista ampla.
El retorn el fem per Santa Magdalena de baix, la sendereta del racó del Aiguamolls i el camí de les Solanes.

Distància: 34,5 km
IBP: 110

Fotos del dia

dissabte, 19 de gener del 2013

El Molar

No ha estat culpa del temps el que ha fet que avui l'assistència ha estat més aviat escassa, demà hi han molts compromisos i alguns dels habituals tenen una cursa cicloturista a Picamaixons i es reserven per a poder-la fer amb garanties, esperem que demà els hi vagi molt bé i tinguin un temps adient per poder fer-la sense problemes.
Així els 8 que ens hem decidit a sortir, Cristina i son pare (Carles M), Guillem, Ignasi, Joaquin, Jordi, Josep, Salvador, ens hem anat cap el Molar, pujant pel Ciurana i baixant pel camí del barranc per poder agafar la sendera que ens porta a Garcia pel darrera.
Hem travessat el pont del tren i hem tornat cap a Móra pel camí de Subarrec.
Total 30 km, suficients per un dia que amenaçava pluja i ens feia estar intranquils.

dissabte, 12 de gener del 2013

Benifallet . Cardó per Tivenys

Sortida cicloturista mensual aquesta vegada fugint de les temperatures gèlides de la nostra comarca. Així que a aprofitar el bon cap el Baix Ebre, i com a punt més proper a Benifallet.
Em escollit una ruta bastant mítica o mitificada per alguns, el record que en tenien i la informació que havíem trobat parlava de fortes pendents amb molta pedra solta, una pujada mantinguda de 10 km... així que alguns anàvem una mica espantats.
Aquest matí ens hem trobat 14, Carles, Cristina, Gerard, Ignasi, Joaquin, Joel, Josep, JuanLu, Miquel B, Miquel P, Ramon V, Salvador, Sergi A i Xavier, amb la intenció de patir el que calgui per poder gaudir de bones vistes i conèixer racons per a molts inèdits.
Abans d'arribar a Tivenys ja hem tingut el primer problema tècnic greu a la baixada del coll de Som, el Josep s'ha quedat sense fre de darrera i ha tingut d'abandonar ja que no podia arriscar-se a baixar pels camins sense tenir la seguretat de poder parar quan convenia.
Els 13 que hem quedat hem emprés la pujada cap a Cardó quasi en fred després de la parada per veure si es solucionava el problema de la bici del Josep, però de seguida ens hem escalfat, el sol ja començava a escalfar i la pujada inicial també, ja que el primer km té una pendent important.
Passem pel costat del barranc de Valldeceres, impressiona el fons i vertical que són els seus vessants, aquí el terra és molt bo i la pendent s'ha suavitzat, però no dura gaire, aviat s'acaba l'asfalt i a mida que la pendent s'eleva el terra ja està més desgranat.
Seguim pujant sense descans, amb trams més drets i d'altres on pots anar recuperant, i el terra pel que ens havien dit encara no està tant malament. Quan passem el corral de Murtero, arribem a la ziga-zaga de l'Escaleta, tram bastant dur i on el terra està més malament, però ja portem més de la mitat de l'ascensió feta, ja manca menys.
El paisatge és aspre, amb una vegetació baixa, amb roques aflorant per tot arreu i les vessant verticals, però el dia és molt bo, no fa gens de vent que hauria dificultat encara més la pujada. La sensació de solitud és enorme, no es sent res, solament el respirar que cadascú fa fent inflant tot el que donen el pulmons.
Quan arribem a una mena de coll, o canvi de vessant per on entrem al barranc de Barrinada, la pendent es torna a fer més suau i ens permet gaudir del circ que haurem de remuntar per arribar al coll de Murtero, final d'ascensió. Just abans d'arribar comencem a trobar-nos l'inici del bosc de Cardó, talment com si fos boira que s'escapa pel punt més baix entre els cims de la carena.
Contents de l'ascensió realitzada, ens aturem a menjar i gaudir de les vistes sobre el tram final de l'Ebre en aquest dia tant clar que tenim.
Refets emprenem un descens vertiginós cap a Cardó, pocs veuen la magnificència del seu bosc o la vista des de dalt del balneari o l'ermita de la columna tan emblemàtica, de fet el camí té grava solta al damunt i està força sec i dur que fa que sigui fàcil fer una relliscada i per tant cal estar molt atent a la alta velocitat que es baixa.
La baixada pel camí de Costumà és igual de vertiginós i ho fem també a alta velocitat, solament el temps per fer alguna fotografia de record de les magnifiques crestes per on hem passat, molts segur que ni tan sols les han vistes.
Dia magnífic que l'hem gaudit al màxim.

Fotos del dia i més fotos encara

ibp = 104
Distància = 35.8 km
Desnivell acumulat positiu = 1178 m

dissabte, 5 de gener del 2013

Barranc d'Eixugueres a Miravet

Un començament de matí fred però amb una previsió de molt bon temps durant tot el matí i s'ha complert. a les 9 pensàvem que no en seriem gaires, ja que a les 9 solament estàvem dues persones, però en 2 minuts han aparegut tots els altres, devien estar a casa calentets esperant que toquessin les 9 per sortir. Així que Carles, Cristina, Ignasi, Josep, Oliver, Miquel B., Miquel P.,  Ramon, Salvador i Sergi A. hem decidit acontentar als trialeros o fer pràctiques de senders tots plegats, així que ens hem encaminat cap a la part entre Miravet i el Pinell de Brai per seguir un sender que encara no havíem resseguit mai i per tant inèdit per a nosaltres, el del Barranc d'Eixurigueres i a veure que ens trobem.

Track del dia

Començament plàcid cap a Móra d'Ebre, sortida per la Catatxora, on en poc tros per poc dos cotxes sens enduen, i seguim pel camí de la ratlla de terme fins al Coll de Peçols on continuem pel camí de Salvaterres fins los Quatre camins.
Aquí ja es començava a veure que el dia seria bo i el fred ja l'havíem deixat enrera. Hem continuat cap a la divisòria de les comarques de la Ribera i la Terra Alta pel mas de Futxo fins trobar la carretera que va al Pinell.
Després de travessar-la ha començat la diversió, primer per pistes ràpides amb descensos i alguna que altra pendent pronunciada fins arribar al cap d'amunt del barranc d'Eixugueres per on ens hem endinsat. Al principi el sender era ràpid i divertit però després s'ha anat complicant, primer solament eren uns passos complicats i que els més experts encara ho passaven, però a mida que el sender seguia el fons del barranc, bastant estret i per cert molt bonic, era tot un seguit de pedra que sortia cap a totes les direccions i que feia molt complicada mantenir la verticalitat damunt de la bici, així que molts ens hem tingut de resignar a fer un bon tros a peu.
Cap al final hi ha una rampa que et porta a un mirador del barranc per enfonsar-se altre cop cap al seu interior i una vegada allí ja hem pogut tornar a pujar a la bici i tornar a pedalar alegrement fins a trobar camps conreats.
Com això ens ha semblat poca cosa, al arribar a prop de Miravet hem decidit pujar al Castell, per molts també una ascensió inèdita, i poder admirar les magnifiques vistes del pas de Barrufemes. El descens, com no, per la sendera que et porta directament a Miravet, amb un tram també complicat pel roquam que emergeix.
El retorn cap a Móra per la via fàcil, la carretera fins abans de Benissanet on hem pres la Senda fins Móra d'Ebre.
Sortida fàcil i divertida, i amb molt ambient entre tots els que hem participat. A l'arribada com no, cansats!.

Fotos del dia