Si tinguéssim de definir
la sortida d'avui pels voltants de Tarragona crec que estaríem tots
d'acord en dir que ha estat distreta, divertida, tranquil·la,
tècnica, complerta i sobretot meravellosa.
Ja la darrera vegada que
vàrem estar per aquesta zona ens va deixar sobtats la quantitat de
bosc que hi ha encerclant Tarragona, avui potser el que ens ha
sorprès més ha estat la quantitat de corriols, senders i camins que
hi ha per dins d'aquests boscos.
Avui ens ha traçat el
recorregut el nostre amic Joan Carles i el hem acompanyat 10 dels
habituals de les sortides fora terme: Carles, Dani, Ignasi, Josep,
JuanLu, Miquel, Salvador, Sergi, Sergi U. i Xavi.
Per descarregar el track
Tan d'hora hem començat
ja ens hem posat per senders, de sortida pràcticament 5 km seguits d'un sender molt bonic que ha passat pel damunt d'un esglaó de 50 m
d'alçada amb una privilegiada vista sobre la vall del Francolí. Hem
baixat bruscament al comellar del mas del Frare, que l'hem deixat a
dalt, per arribar al mas d'en Garrot, on hi havien un grup de cavalls
que ens feien pensar que estàvem en ple Pirineu. La font d'en Garrot
és un lloc entranyable on molts tarragonins venien a menjar la mona
en aquest lloc tan proper en la distància i tant llunyà de la
frenètica activitat de la ciutat.
Tot seguit hem passat pel
parc de l'aqüeducte de Tarragona, altrament dit el Pont del Diable.
Com impressiona observa aquesta magnífica obra civil que fa ja 2.000
anys que es va construir i encara conserva tot el seu esplendor. Quan
veus aquestes obres et meravelles contemplant-les i pensant com les
varen portar a terme amb la tecnologia del moment. El servei
que feia tenir una ciutat amb aigua corrent portada des de tan lluny.
Aquí hem tingut de començar a començar a empènyer la bicicleta
cap amunt, sempre per camins amb lliseres aflorant, divertits i
tècnics, guanyant alçada poc a poc, passant pel mas dels Arcs,
l'antiga bodega de Puig i Valls i el mas del Pastor per tornar-nos
molt a prop d'on havíem sortit.
No, no hem acabat. Encara
ens queda molt recorregut per endavant i un bon esmorzar, així que
seguim pujant progressivament per a que després de passar prop d'una
de les moltes urbanitzacions properes a Tarragona, l'autopista, la
nova presó que han construït i que encara no funciona, assolir el
punt culminant del recorregut, el Gurugú, 174 m, i poder contemplar
l'amplia vista dominant el mar.
Com no pot ser d'altre, ja que estàvem al punt més alt del Tarragonès, iniciem un llarg descens, amb trams fàcils però que requereixen una
certa habilitat, passem per la vora de construccions molt boniques de
pedra seca, sempre pel mig del bosc, solament ens manca una mica
d'humitat i l'olor de bolets que tindria de fer per aquesta època de
l'any, però la tranquil·litat que es respira és suprema.
Com la gana ja està feta
ens hem arribat al bar, on hi ha una multitud de ciclistes, per reposar
i prendre forces per al que ens queda. Temps de fer petar la xerrada i
compartir una bona estona amb tots els companys.
Amb les forces renovades
continuem baixant per uns senders entranyables pel mig del bosc fins
que trobem la carretera del Catllar, que seguim fins creuar
l'autopista i l'autovia, passem per la urbanització de l'Escorpí i
ens tornem a endinsar en el bosc, gaudint d'un tram molt tranquil,
fàcil, amb una pendent negativa constant que ens porta per la vora
de més urbanitzacions sense acabar d'entrar-hi, fins a la part més
baixa del recorregut. Arribem a sentir passar el tren però no el
mar, déu estar tan tranquil com nosaltres.
Tornem a saltar les
autopistes i passem per la vora de la pedrera del Mèdol, que no
visitem (únic punt negatiu que es pot posar a l'amfitrió, ja que
hauria completat el recorregut cicloturista de la sortida) per
iniciar el retorn cap als cotxes. Estem a nivell de mar així que tot
el que ve ara és costa amunt, sort que les pujades aquí no són molt
fortes.
El mas del Cosidor deixa
veure la importància que havia tingut, del que en dona fe la
imponent torre que encara es manté en peu.
A poc a poc i sense pausa
anem guanyant alçada, travessem altra vegada la carretera del
Catllar, passem per la urbanització Bonaigua, un tram més de bosc,
una altra urbanització i final de trajecte, on l'amfitrió ens
ofereix unes begudes i un pica-pica que entren amb delícia.
Potser cert aquest IBP? deu ser que el bosc ha fet que els satèl·lits no es captin del tot bé i per això la fiabilitat no és tan bona, però algú de nosaltres ha arribat tocat i comentava que havia estat molt dura.
Les fotos del dia
Moltes gràcies Joan
Carles per aquesta sortida que ens has organitzat, tan diferent de
les que normalment fem, no solament pel paisatge si no que també pel
tipus de camins, senders, per on hem passat. Fins la propera.
Les fotos del dia