Quan a les 9 del matí
comencem a pedalar els 10 que sortim: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi.
Sergi U, Miquel, Ramon L, Sergi A, José Luis i Xavier L fa un fred
que pela o més ben dit, tenim una sensació tèrmica molt freda ja
que la baixa temperatura s'ha associat amb un ventet no massa intens
però suficient per deixar-nos gelats en poc temps, de fet molts no
han tingut tacte ni a les mans ni al peus en tot el matí, però al
menys fa sol i la visibilitat és magnifica.
Iniciem el recorregut
fent un petit reconeixement del poble visitant la plaça, el carrer
major amb els pòrtics i l'església. Molts es sorprenen de no
haver-ho vist mai malgrat haver estat diversos cops a Batea.
A la sortida del poble ja
tenim el primer error en el disseny de la ruta ja que ens posem per
un pedregar costerut que fa que la gran majoria anem a peu per ser
totalment intransitable el lloc per on hem dibuixat el track quan el
més senzill hauria estat seguir pels carrers del poble fins a trobar
el camí per on iniciar el recorregut.
Un cop ja som a la pista
de terra i després de passa la carretera per sota comencem a pujar
suaument fins que seguint la traça ens posem dins d'un bancal
d'oliveres fins trobar una sendera molt pedalable que ens fa passar
una estoneta agradable que ens deixa a l'antiga carretera de Maella.
La deixem no gaire
després per tornar a pista de terra que seguim en pujada fins entrar
en una sendera amb forta pujada inicialment per després anar
planejant durant una estona en un tram molt pedalable fins que
arribem al final de la cresta i iniciem un fort i pronunciat descens
que a tots menys al Sergi A, el nostre especialista, ens obliga a
caminar gairebé tota l'estona fins arribar al peu del single, sort
que ha estat relativament curt amb algun interval d'anar damunt de la
bici.
Quan tornem a ser a una
pista de terra i després de travessar la carretera de Maella, ens
trobem amb una forta rampa que superar 20 m de desnivell en molt poc
tros i que fa que tinguem de treure la màxima potència de les
nostres cames fredes i mig adormides. Seguim pujant de forma molt més
suau fins a coronar el collet de Vallmitjana que continuem per la
cresta amb bones vistes sobre les valls tan a dreta com a esquerra
fins que s'acaba i comencem una nova sendera amb forta pendent que
ens torna a obligar a fer bastant camí a peu, al final tothom arriba
sense cap problema i el que s'ha pogut ho hem baixat. Han estat dos
descensos superiors a les nostres possibilitats però el Sergi A diu
que ha xalat força.
Ara ja pel fons de la
vall ens anem apropant fins al llogaret de Pinyeres, amb lleuger
descens però de cara a vent el que fa que tinguem de seguir pedalant
amb força. A Pinyeres parem a fer un petit mos i visitar la capella
que hi ha i contemplar la certa importància que tenia quest indret
abans ja que ara són un grup de cases enrunades.
De Pinyeres anem seguin
la vall del riu Algars, anant remuntant-la entre mig de finques
plantades de vinya i oliveres, ens adonem de la bona terra que hi ha
al terme de Batea on les valls són de terra franca sense pedres que
ara que tenen aigua per regar asseguren collites anualment.
Ens sorprèn trobar el
riu Algars totalment sec, solament hi ha algun toll però en cap
moment veiem córrer aigua, l'únic que podem observar son les roques
erosionades talment com si les urpes d'un gat gegant les haguessin
esgarranyat.
A l'alçada del mas del
Negre deixem la vora del riu i comencem a remuntar per vall
perpendiculars al riu, a dalt veiem els molins de vent i és la fita
que hem d'assolir per poder començar a retornar cap a Batea.
Iniciem la pujada per una
vall ampla, Antubés, fins que trobem una rampa duríssima que en un
tram curt remunta 40 m. Hem de pedalar fort per superar-la, és
exigent, sort que ha estat curta i un cop superada ens situen a la
cresta entre dues valls que anirem remuntant de mica en mica, sempre
gaudint de bones vistes sobre les valls tan a un costat com a
l'altre, fins al coll de Caseres on hi ha 2 aerogeneradors. A la
llunyania veiem ja Batea per sota d'on som, així que avall va que fa
baixada!
El sol ja ha començat a
escalfar una mica però amb l'aire que fa no es nota encara. Ens
tapem bé i comencem el descens ràpid per pistes en bon estat que fa
que en un no res ens trobem al fons de la vall del Pi que solament
caldria resseguir-la una mica i ja estaríem a la fi, però aquí
tonem a tenir un error de disseny de la traça i ens desviem per
remuntar per un cami amb una pendent impossible i amb el terra
totalment pedregós, es a dir, a caminar una estona per remuntar fins
el camp de tir i ara sí, a vall fins a Batea.
Arribem freds com ha
estat el dia però havent conegut un territori que ens ha sorprès
per les seves valls amples, amb els fons treballats i els vessants
plens de bosc de pi, vistes llunyanes amb els pobles ja situats a la
Franja d'Aragó.
Bona sortida i sobretot
un bon premi amb el dinar que també avui hem gaudit.
Distancia del recorregut:
37 km
Pujada acumulada: 700 m