V Trobada BTT de Fira

Després del episodi de pluges que hem tingut els darrers dies ens hem vist obligats a canviar l’itinerari de la trobada de BTT de la comarca. Havíem pensat en un recorregut força exigent i molt divertit amb senderes de tots els nivells però amb la pluja i que teníem de passar per llocs molt argilosos han fet del tot imprescindible trobar una nova ruta que ens permetés, malgrat fer 2 dies que ha parat de ploure, fer íntegrament un recorregut sense acabar completament enfangats i amb perill de trencar les bicicletes.

De fet ahir vam anar ha comprovar el nou traçat que proposem i el vam aprovar amb nota ja que malgrat haver estat plovent el dia anterior el vàrem poder fer totalment sense acabar bruts de fang.

Quan ens trobem tots a les 9 del matí, tenim una molt agradable sorpresa, serem una gentada! Quan fem recompte d’assistents comprovem que gairebé som 80 ciclistes, és difícil determinar exactament el nombre.

Track de la trobada

En aquesta trobada volem imposar el caire propi del nostre club que no té una finalitat competitiva, ens agrada molt més l’intercanvi personal d’experiències que cadascú ha anat realitzant durant la temporada.

Podríem dir que en bona part ho hem assolit i en general hem rebut bones vibracions i comentaris en aquesta direcció. Podem dir, doncs, que tots ens ho hem passat força bé tant fent allò que ens agrada i a la vegada fent-ho amb companyia.

El recorregut ha estat ple de punts d’interès, com la sortida amb una rampa per superar un marge que té la seva dificultat tècnica i de força, la sendera de la vall d’en Calabé, senzilla i divertida amb un descens final ràpid, la sendera del barranc de Garcia, fàcil per a tothom, i la sendera de tornada per la vessant del barranc, en pujada, per camí de ramat i amb una rampa tècnica al final per continuar amb un passeig per dintre el poble, pel cas antic i dirigir-nos a l’embarcador on hi ha un petit avituallament.

Posteriorment pugem a l’ermita, on sempre cal una bona dosi de força per superar les pendents d’accés, la sendera optativa de baixada, pujada al Coscoller i la seva sendera curta i sinuosa, i per acabar ensenyem la nova sendera després de netejar el camí vell de Darmós i el descens per unes coves obertes durant la guerra civil.

Al final el recorregut ha demostrat la seva duresa ja que al final el refrigeri que hem preparat ha estat rebut amb gran delit.

Un cop més quedem satisfets pel comportament de tots els participants que segueixen les indicacions que anem fent-los-hi i sobretot per la companyonia que si crea per poder superar les dificultats.

Vall-de-roures i el riu Tastavins

En una jornada entre dues festes, fresca a primera hora quan ens trobem a les 7 del matí, amb una previsió de bon temps, assolellat i sense vent, marxem: Josep M, Ignasi A, Miquel, Carles, Ramon L, Jordi R, Simon i Jordi A cap a la comarca del Matarranya, a Vall-de-roures,a fer un exploració de la vall del Tastavins amb la recança de que trobarem altre cop el Salt sense gens d’aigua.

Track del dia

A les 8 del matí ja estem tots preparats per començar a pedalar i deixem Vall-de-roures pel camí que porta a l’ermita i com sempre amb una pujada important, sobretot ara que encara estem freds. Ràpidament guanyem alçada i podem contemplar una vista general del poble molt impactant, amb el seu castell-casa senyorial i església dalt del turó amb tot el poble a sota.

Ens adonem que sense saber-ho anem seguint el camí eqüestre que va cap a Fontespatla, i havent superat un centenar de metres de desnivell ja comença a planejar entre boscos de pins i camps de conreu.

Vorejant la Moleta ens dirigim ja directament cap a la vall del riu Tastavins a coincidir amb el Salt, passant abans per una sendereta que serà l’excepció del dia. El Salt està sec tal com el vam trobar l’altre cop que hi vam ser en aquest mateix lloc i ens sap molt greu ja que amb aigua ha de ser espectacular, com ho és també les canals que ha anat forjant l’aigua a la llisera que hi ha al llit del riu.

Seguim tot remuntant la vall anant sempre per la vora i entre mig del bosc que hi ha a les seves vessants. És una vall ampla, amb el fons amb oliveres, silenciosa, solitària, respirant molta pau. Passem per la capella de Sant Pere Màrtir on hi ha també les restes d’un antic molí, travessem el riu en un punt que hi ha un toll amb aigua i arribem tot seguit a la carretera, pista asfaltada, que ens acabarà pujant al poble de Ràfels, on parem a esmorzar. El poble està dormint i ni tan sols el bar està obert. És un poble dens amb pretensions de tenir un casc històric, molt reconstruït i amb un petit racó que és digne d’admirar.

La sortida la fem encara pujant cap a les Planes Altes, seguir per uns trams de boscos de pins i acabant baixant altre cop a la vora del riu per continuar remuntant-lo altre cop per una petita pista asfaltada que condueix cap a Fontespatla, fins que travessem el riu, on deixem l’asfalt i continuem per pista de terra pujant fins al poble. En tot aquest territori sorprèn trobar aquí i allà unes masies perfectament reconstruïdes amb aires d’allotjaments turístics al mig del no res, amb un fort contrast amb la resta d’edificacions de la zona amb usos agrícoles i ramaders.

Fontespatla és també un poble situat a les vessant d’un turó on ens arribem fins a la plaça principal i continuem, sense gaire descans, a donar el tomb a la serra que tenim al nostre davant per iniciar el retorn cap a Vall-de-roures. És un tram que sempre va picant cap amunt, amb pendent constant, sense gaire dificultat, que a poc a poc ens va situant al coll divisori entre la vall del Tastavins i del Pena, deixant sempre la serra a la nostra esquerra.

Superat el coll ara ja solament ens queda deixar-nos caure amb un descens ràpid que ens deixa a la vora de l’embassament de Pena que caldrà vorejar-lo totalment. El trobem bastant buit, a diferència de l’altre cop que hi vam ser per aquesta zona que estava al complert. La volta és força agraïda i aviat ja som a la cruïlla amb el camí que ve de Beseit i on havíem quedat en trobar-nos amb el Jordi M i la Montse R. No hi són i no hi ha forma de comunicar-nos-hi pel que pensem que ja han degut passar i estaran ja al poble esperant-nos.

La presa de l’embassament està situada en un congost molt estret amb unes crestes rocoses a cada costat imponents, amb vegetació abundosa, amb fort contrast d’aquesta part obagosa amb el costat solà on es situa l’embassament.

Des d’aquest punt fins al final ja és un pur tràmit, amb baixada gairebé constant per pista asfaltada i carretera el darrer km. En arribar al poble ens trobem al Jordi M i la Montse R que ens esperen després d’haver una volta força divertida per Beseit.

Una sortida molt assequible per a tots nosaltres, encara que al final ens ha sorprès el desnivell acumulat , deu ser que estem més forts del que ens pensem.

Jornada magnífica per unes contrades ondulades sense desnivells importants, amb un temps ideal i uns indrets que desprenen tranquil·litat i serenor.

Distància recorreguda: 54 km

Desnivell de pujada acumulat: 1050 m