Dreceres

dissabte, 12 de novembre del 2016

Tardor Prioratina

L'objectiu del dia és contemplar l'espectacle de colors que ens mostren les vinyes del Priorat i el seu paisatge de terrasses formant escalons gegantins a les muntanyes.
A 2 quarts de 8 ens trobem: Ramon C, Carles, Miquel, Ignasi, Jordi R, Jordi M, Ramon L, Juan, Jose Luis, Joel, Sergi E, i quan arribem a Falset allí ens esperen David J i Xavi (un amic de Jordi M) a punt per iniciar la exigent ruta que tenim prevista.
Quan comencem a pedalar fa força fresca, solament 5ºC, i com sortim costa avall la sensació de fred és més intensa durant els 2 primers km i per sort en seguida comença a pujar suaument que ens fa entrar ràpidament en temperatura.
Quant arribem a dalt de la cresta de les Obagues, amb el riu Ciurana al fons i una vista magnífica, emprenem un ràpid descens per la partió de unes vinyes i després de poc ens endinsem per una sendera amb un terra sensacional que ja ens fa xalar força. Ens deixa en un camí que planejant ens porta als peus de Bellmunt.
Al arribar a Bellmunt, per la punta més baixa del poble, sortim per una nova sendera que també es el gaudi de molts i que ens deixa pràcticament a la vora del riu, que després de resseguir-lo una mica cara avall arribem a un punt que el tenim de franquejar però com no hi ha cap sendera ens hem d'obrir pas a traves d'uns esbarzers que ens deixen una mica senyalats.

Un cop superada la barrera del riu iniciem un ascens molt fort, la primera de moltes que avui ens trobarem, que amb poca estona fa que remuntem mes de 100 m de desnivell. Arribem a dalt una mica tocats i fem reagrupament com és normal ja que cadascú puja cop pot. Ara fins a Gratallops el camí va pujant progressivament i fins hi tot tenim un tram es pendent favorable abans d'arribar al poble.
Aprofitem que a la plaça hi ha un bar per parar a esmorzar i fer un cafè per reprendre la sortida amb més energia. Deixem aviat la carretera per baixar  altre cop al Ciurana per una pista força ràpida, amb una petita sendera inclosa, que ens deixa a punt per travessar el riu a gual en un punt que té aigua. els més agosarats passen dalt de la bicicleta però els peus suquen a l'aigua, la resta aprofitem unes pedres que fan la funció de pont i mullem la bici però els peus es queden secs.
A la sortida del riu planegen una mica però aviat ens tornem a trobar unes fortes rampes per tornar a salvar un desnivell de vora els 100 m fins l'alçada de Gratallops i seguir pujant progressivament altre cop fins a Torroja. Ens trobem ja aquí amb uns racons de vinyes formant terrasses que ens meravella i sorprenent els colors dels seus pàmpols.

A la sortida de Torroja ens trobem amb el tram més dur de la sortida, amb rampes molt exigent fins al coll de l'Assens i en aquest punt encara una rampa més extrema per acabar de rematar. Ara les vistes que es veuen són espectaculars, una gama de colors immensa, del verd al vermell passant per tots els grocs i marrons, amb vinyes en petites terrasses de dues files, en costers, en bancals inclinats... emparrades, amb pals, en vas... i tot envoltat per boscos que fan pensar que poden produir força bolets en anys bons.
A partir d'aquí tenim un tram força alt, que flanquejant les pendents, ens porta al damunt de Porrera que ens rep amb música i molta gent, no sabem que passa, potser és que saben que venim i ens volem fer una rebuda excepcional!.
La baixada a Porrera és per una sendera força dreta però molt factible de fer dalt de la bici, això si, fen bastants escalons, passos estrets i fortes pendents per tots ho passem d'allò més bé fent el cabra per aquest racó del Priorat.

Al final resulta que a la plaça de Porrera estan fent una festa de cata de vins i tothom va amb la copa a la ma. Com nosaltres no podem veure per allò de l'alcohol i les drogues lluny de la conducció, seguim el nostre camí cap a Falset. Ara sortim pel poliesportiu on omplim els bidons d'aigua i comencem a pujar cap al coll dels Masos, 250 m de desnivell que a alguns ja se'ls hi fan extrems. La pendent és exigent sense extremadament forta però cal remuntar-lo per poder contemplar al lluny el nostre destí i punt de sortida. 
Ara seguim un tram bastant planer que ens permet observa unes vistes amplies de tota la vall de l'Ebre, al poc iniciem el darrer descens, ràpid per pista estreta que ens permet gaudir força amb la velocitat i l'habilitat de la conducció. Una nova sendera ens deixa ja pràcticament al fons de la vall i solament queda fer uns pocs km per pista molt bona per arribar a Falset.

Al final han sortit tots els problemes, uns parell de trencades musculars, una destrossada de neumàtic que obliga a fer el darrer tram amb la roda punxada, que tot plegat fa que sens tiri el temps al damunt i tothom tingui pressa per plegar i anar a dinar.
Ha estat un gran dia, un temps immillorable, amb força fresca al matí i molt bona temperatura durant tota la sortida. Cap incident important i molt bon gust de boca final. Per a repetir-la i aconsellar-la a qualsevol.