la vall de Pineta

Hem descansat satisfets i esperançats pel nou repte que ens proposat avui, la vall de Pineta i la de Chisagües. Així que a les 8 ja estem esmorzant i a 2 quarts de 9 a punt per començar a pedalar.

 track del dia

Comencem a pedalar des de Bielsa i tot seguit ja comencem a pujar per la carretera que ens porta a la vall de Pineta. Fins que no superem Javierre i arribem a la presa de Pineta la pendent es forta i ens ho prenem amb calma.

Superada la presa la vall es torna plan com la ma i avancem sense problemes fins a la desviació de Espierba on tot canvia completament. La pendent esdevé fortissima i en un nores ja estem als 1400 m, sort que fins ara la carretra ha estat sempre asfaltada i per tant cada pedalada es traduïa amb uns metres avançats.

Superada Espierba la pista, deixa l'asfalt, es ampla i amb un terra molt bo, anem pujant progressivament sense descans endinsant-nos cap el fons de la vall, pràcticament sense cap corba, sempre flanquejant la cara nord de la vall, protegits del sol pels arbres i sempre pegant-nos en aquest cas per l'esquena, pel que no es gens molest.

Anem pujant fins a les planes de Costadué, on trobem una bassa i una font que ens serveixen per recuperar el balanç hídric que el tenim a mínims. Ens trobem uns ciclistes que baixen i que van amb e-MTB i ens fan molta enveja encara que el que ens agrada es superar el repte que ens hem proposat, arribar a l'Estiveta i saltar el coll cap a la plana de Petramula i qui sap si fins i tot fins a les mines de Parzan.

Al poc fem una corba de paella i aquest tram fins a la següent paella es torna a enfilar de debò sort en tenim de la vista que ens va sorprenent a cada pedalada amb una nova prespectiva sobre la vall i la gelera del Mont Perdut.

Just abans d'arribar al refugi de l'Estiva parem per que ja no ens podem aguantar de poder contemplar amb tota tranquil·litat la merallosa vista que veiem: tota la vall de Pineta als nostres peus, el balcó de Pineta just a la nostra alçada, les 3 Soroes just davant nostre,... i un silenci espectacular, no es mou gens l'aire, com si tingués por de trencar l'encanteri.

Passat el refugi ens trobem el camí ple d'okupes que ens barren el pas, un gros ramat de vaques que estan tranquil·les pasturant i jaient, sort que quan arribar el Carles no s'ho pensa i sense parar va sortejant-les, apartant-les i obrint camí que aprofitem tots per passar abans no es torni a tancar. Quan ja hem passat tots, el riure se'ns apega i no podem parar. Quan superem la colladeta i entrem a la plana Fonda molts quedem totalment sorpresos per trobar aquest racó tan pla en aquest lloc tan alt i totalment envoltat de muntanyes. Per acabar de meravellar-nos trobem unes marmotes, molts no les havien vist mai i serà un record que ja ningú ens podrà prendre .

Al final de la plana comença una sendera fins al coll de Coronetes. És un sender molt empinat i fa que tinguem de sirgar de valent per remuntar la bici fins a dalt. Quan hi arribem hi ha una persona acampada al mateix coll que queda astorat de veure apareixes un grup amb bicicletes a aquella altura, nosaltres també estem estorats amb les vistes que hi veiem, no acabem de retenir tots els racons que ens volem endur en el nostre record, estem a 2156 msnm, i s'està perfecte, amb la feina superada i l'alegria que ens desborda.

sortim del coll pujats dalt de la bici, per aviat tenim de posar-nos a caminar  fins passar el grau de Coronetes i després encara podem anar una mica dalt de la bici fent autèntica MTB. 

Quan arribem a la plana de Petramula diem que ja no estem per pujar a les mines de Parzan, 600 m més de desnivell, i que millor serà anar a dinar tots plegats al restaurant del càmping on hi ha la família del Sergi A. Així que ens aviem cap avall per la pista que trobem. 

Al començament la pendent és suau, després hi ha un tram amb forta pendent que la fem rapidíssims, sobretot l'Ignasi que es queda sense frens i a de parar amb els peus rossegant per terra. Salvat aquest fort ensurt sembla que els frens tornin a funcionar i amb molta precaució seguim baixant, la vall és estreta i a la vora de la pista hi ha un tallat elevat el que no permet cap error.

Quan arribem a Chisagüés la pista ja es converteix amb carretera asfaltada i ja solament tenim de vigilar per un seguit de paelles que trobem que ens deixen immediatament a la carretera principal que va a França. D'aquí a Bielsa ho fem com si se'ns escapés el tren, tan de pressa que gairebé passem els cotxes.

Ha estat una experiència fantàstica, no ens ho pensàvem que ens ho passaríem tant bé i tots coincidim que el proper any ho repetirem, ha estat senzillament sensacional!

Recorregut: 36 km

Desnivell de pujada acumulat: 1.200 m

Experiència inoblidable!

La vall de Viados

Primera sortida que com a grup fem al Pirineu per passar 2 dies gaudint de l'alta muntanya.

Ramon C, Carles, Miquel, Ignasi, Salvador, Sergi A i Lluís ens desplacem a Bielsa ja divendres per fer una estada de tot el cap de setmana per aquestes valls tan tancades i a la vegada amb un paisatge sorprenent a cada racó.

El primer dia el dediquem a resseguir la vall de Viadós.

 track del dia

De bon matí ja fa una forta calor, suposem que no ens deixarà en tot el dia encara que esperem que a mida que augmentem altura es faci més suportable.

Comencem el recorregut a Plan, travessem el Cinqueta i prenem la pista de la serra de Chia. Solament travessar el riu comencem la pujada, constant i amb una pendent considerable, malgrat que va per la cara obaga de la muntanya i que anem pel mig de bosc la calor és intensa i el sol escalfa més del que .voldríem. La pisat fa diverses paelles i després de 8 d'enllaçades i superar mes de 500 m de desnivell arribem a un petit pla que forma una vall que baixa del coll de la Cruz, on fem un primer descans. 

Just reiniciar, sense gairebé guanyar més altura, deixem la pista i seguim un camí totalment cobert d'herba amb forta baixada fent unes noves paelles que ens fan divertir una bona estona fins que arribem al fons d'un barranc de Simierre que hem de travessar a gual i a peu per fer un petita remuntada fins arribar a una nova pista, prop de l'ermita de Sant Mamés, que ens anirà pujant a la serra de l'Estiveta i flanquejarem la Peña Lisa sempre ascendint.  Aquí les vistes son senzillament espectaculars: Plan, San Juan de Plan, Gistaín, ... i tota la vall als nostres peus.

L'ascensió ara torna a ser llarga, constant i forta. Simplement amb la constància del nostre pedaleig suau però constant anem guany poc a poc alçada i la vista es va obrint encara més descobrint les muntanyes i les valls per sobre Gistaín. Seguim pujant fins que fem un petit descens per creuar un barranc que forma el salt de l'Engrotà, i seguir ascendint amb un llarg flanqueig fins a les basses de l'Abet, on trobem aigua fresca que ens ve de meravella per refer-nos hídricament, descansem una mica, mengem, bevem i continuem.

De seguida el camí comença a baixar amb forta pendent, el terra és bastant pedregós el que ens obliga a anar amb molt de compte, però la velocitat és alta i xalem. Quan arribem al fons de la vall de Viadós estem a la vora del pont de l'Hospital i decidim tirar una mica amunt fins com a mínim l'ermita de la Verge Blanca o un camping que anuncien, però quan hi som encara ens queden forces i ens proposem arribar fins al refugi de Viadós per poder contemplar el Posets des de sota. La darrera rampa abans d'arribar al refugi de Viadós és molt dura però la vista de les bordes i de les pastures que s'obren al nostre davant al peu del Posets ens deixa plens de satisfacció i considerem que l'esforç ha estat molt ben recompensat.

A la baixada parem al refugi del camping i fem un mos o dinem, segons com es vegi, bevem, ens refresquem i prenem forces per continuar encara que d'ara en endavant poca cosa gastarem ja que solament ens resta baixar i baixar. La pista és molt bona i amb forta pendent pel que tot i no perdre gens el control de la bici xalem d'allò més amb la baixada. Són més de 12 km de gaudir, passar cotxes que baixen amb dificultat, trobem gent que pujar que passem amb molt de respecte i continuem el descens amb una rialla a la boca.

Quan arribem a Plan ens sorpren la forta calor que hi fa, 35º marquen els termòmetres. Ara ningú es recorda de l'esforç que ens ha tocat fer per poder contemplar aquests paisatge d'alta muntanya que avui hem pogut contemplar, la satisfacció ens omple tots els racons de la nostra persona.

Recorregut: 47 km

Desnivell de pujada acumulat: 1500 m