Dreceres

dissabte, 28 de febrer del 2015

Noves senderes de Darmos

Avui el dia ha sortit radiant, no fa fred i hi ha un sol sense cap núvol, pel que no hi ha hagut cap excusa per sortir i en teniem moltes ganes el 13 que ens hem trobat: Josep, Salvador, Carles, JuanLu, Miquel, Ignasi, Sergi A, Gerard, Jordi M, Hector, Sisco, Ramon V, Roger. Decidim anar a inaugurar oficialment tots plegats unes senderes per Darmos que Ramon C un tros, i Miquel i Carles un altre, han deixat perfectes per passar una bona estona.
Sortim pel camí de Darmós per fer el tram superior del barranc pujant a més per circuit de motos, circuit trialer que requereix una bona habilitat per pujar amb la bici, fer rampes amunt i fortes baixades, totalment recomanable per aprendre a fer senderes.
Després hem pujat fins a la torre de l'Obaga de Darmós per fer la nova sendera que segueix tota la cresta, algun dia l'haurem de fer de pujada que també sembla interessant.
Continuem seguint la sèquia i pugem a Darmós pel camí de les Comes per anar cap la sendera de la cresta de l'Obaga de les Fonts, senzilla, ràpida però que encara cal fer-li una mica de neteja. Aquesta també l'hem de fer de pujada que és molt fàcil.
Baixem cap a l'Ull de l'Asmà per fer la sendera del fons del barranc, per seguir-lo fins gairebé la riera de Garcia, pujant pel camí del Perseguers fins a la carretera dels Guiamets per anar cap a les Olles i retornant altre cop per Darmós.
Un matí perfecte, amb molt bona temperatura, ja deixant l'hivern enredera, molt de sol i molt bon ambient.
Distància del recorregut: 33 km
Desnivell de pujada acumulat: 450 m

dissabte, 14 de febrer del 2015

L'Hospitalet de l'Infant

Els 10 que ens hem trobat: Josep, Carles, Miquel, Xavi A, Gerard, Xavi N, David, Sergi U, Lluís, Vadó, abans de les 9 ja som a l'Hospitalet on ens trobem a 2 companys que ens faran d'amfitrions per la ruta que ens han triat per conèixer aquestes contrades. Serà una ruta exigent passant per indrets amb un paisatge agrest i colpidor.
 track del dia
Sortim de l'Hospitalet per la carretera per on hem vingut per posar-nos per dintre de la urbanització i el polígon industrial que hi ha a la vora del riu Llastres per tornar a la carretera de Móra gairebé a la cruïlla de la carretera de Mont-roig.
De seguida la deixem per prendre a ma esquerra el camí dels Pous d'en Cirici que ens portarà fins al coll de les Portes. El primer tram puja fort i fem un primer reagrupament al punt per un surt un camí cap a la dreta que és per on vam marxar el dia que baixàrem aquest mateix camí el dia de la ruta per Vandellòs.




Continuem amb una pujada duríssima, llarga, amb trams amb pendents que et deixen fos al passar al peu dels Guixars, formacions rocoses que em recorden les muntanyes de Montserrat. Al fer el coll fem un reagrupament total i reposem una mica per recuperar forces.

Ara ens ve un tram costa avall fins a trobar la Barrancada, remuntem per la llera del barranc i a poc a poc anem remuntant fins al seu inici per tot seguir fer una altra forta pujada fins al coll de la Basseta, punt més alt de la sortida amb unes vistes esplèndides sobre tota la vall i albirant la part de l'Ametlla i el Delta al fons. Aquí fins i tot trobem, encara, rastre de neu i gel.
Al nostre peus tenim la fondalada del barranc de Llèria amb una gran quantitat de formacions, que ens comenten que es pot baixar, encara que hi ha un parell de km que s'han de fer mixt a cavall i a peu, però nosaltres seguim un mica tot planejant per anar a trobar el barranc de Lleriola per on baixa la pista. La baixada no és gens plàcida, semblava que tenia de ser ràpidissima però el terra en el seu tram inicial està totalment desfet i recorda més una trialera que una pista i fins i tot fem alguns trossos a peu.
Al final resulta un tram molt divertit i quan ja arribem on hi ha vegetació llavors la pista esdevé més transitable i la velocitat augmenta la diversió és total.
Fem cap a l'antiga carretera nacional de la costa i emprenem el retorn cap a l'Hospitalet per la vora de l'autopista i de l'autovia, tot fent diversos sifons que en aquests moments ja ens semblen unes parets totalment insalvables, sobretot el darrer que ja ens porta al coll de Balaguer amb una rampa molt dura i bastant desfeta.

Des d'aquí, la divisòria entre el camp de Tarragona i el Baix Ebre, fins a l'Hospitalet encara ens queden alguns tobogans que ens fan patir encara una mica però sense problemes arribem a l'Hospitalet amb una gran satisfacció d'haver fet una sortida dura, exigent, divertida i preciosa pel paisatge que hem pogut gaudir.
Distàcia recorreguda: 35 km
Desnivell positiu acumulat: 950 m

dissabte, 7 de febrer del 2015

Passeig per la neu

Avui quan ens trobem està gelant i els 8 que ens hem reunit: Josep, Carles, JuanLu, Ignasi, Xavi N, Lluís, Guillem i Roger, marxem a fer una sortida cap a la neu que encara quedar de la que va caure dimecres.
Sortim cap a Darmós per fer una sendera nova que ha trobat el Carles i que ahir ja la van recórrer amb el Xavi Nogués. És una sendera molt senzilla de fer amb una lleugera pendent que ressegueix la cresta de la serra de l'Obaga de les Fonts i que ens porta fins a la sèquia del pantà.
Tot seguit anem cap a la Serra d'Almos i cap al mas d'Alerany per la font Vella. A la pujada cap el mas hem trobem molta neu gelada uqe ha dificultat encara més la forta ascensió que s'ha de fer. Continuem pel camí ral on trobem encara més neu i totalment verge! el que fa que tinguem una bona diversió.
Marxem cap al Plans i concretament a la Plana de Miquelillo per després enfila cap a la sendera del mas de Bot per baixar fins al barranc del Molló.
Pels camí dels Frares anem retornant per dirigir-mos cap a l'ermita de Sant Pau per poder fer la sendera des de la corba fins al coll i tot seguit la que va planejant per la seva falda.
Un dia fred però molt divertit per poder transitar per damunt d'un mitja tan especial com és la neu.
Distància recorreguda: 34 km
Desnivell positiu acumulat: 500 m