Tot i que a la nostra comarca ja gaudim de l'època de floració del presseguer habitualment aquest mes aprofitem per anar fins la Granja d’Escarp per poder passejar entre camps molt grans en floració. Llàstima que enguany s’ha avançat una mica i la setmana passada no vam poder fer el desplaçament per coincidir amb la festa de Carnaval al poble. Així 9 socis ens hi arribem: Josep, Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, Sergi U, Sergi A i Jordi R.
A 2 quarts de 8 arrenquem els cotxes en un dia fred però amb sol i sense gens de vent. Estem segurs que tindrem un temps perfecte ja que la temperatura pujarà durant el matí.
Deixem els cotxes a la vora de l’Aiguabarreig del Segre i el Cinca, i comencem a pedalar en direcció al poble, que el travessem totalment i ens dirigim cap a trobar el riu Segre per terreny pla el que fa, que en aquesta hora i sense que ens toqui el sol ja que està tapat per la serra, tinguem molta fresca fins i tot fred i ens vinguin ganes de començar a pujar per poder-nos escalfar una mica.
Tot seguit arribem a la boca del barranc de la Grallera, per on ens endinsem i comencem l’ascensió a l’altiplà on trobem ja els primers camps de fruiters en floració, una mica ja passada però encara amb moltes flors obertes. Són camps grans que donen unes perspectives fotogràfiques molts boniques.
Els primers 10 km han estat força bons amb una sola pujada i anant per terreny força pla, però quan creuem el camí de Maials la pendent augmenta i tot seguit ens posem per una sendera ascendent que ens fa treballar força i començar a gaudir de bones vistes. És una sendera llarga, totalment pedalable que acaba
amb una forta baixada fins al Mas de l’Hereu on fem cap a una pista que ens portarà en ascens fort fins gairebé a dalt de Montmeneus per tornar a seguir una sendera llarguíssima, primer en forta baixada una mica complicada per després esdevenir una sendera plana que ens recorda el camí de la sequia del pantà ja que va entrant i sortint per la vessant de la serra gairebé com la corba de nivell. És un sender molt divertit, ràpid i fàcilment pedalable.
Acabem la sendera amb una baixada que ens porta a les basses del rec on per pista ampla comencem la pujada fins a Montmeneu. Fins arribar a un coll per on més tard tenim de tornar a passar l’ascensió es fa molt dura i tothom arriba molt suat pel que aprofitem per fer un mos i reposar forces.
Al final de la vall arribem a un camp enorme de cirerers florits i girem la punta de la serra per endinsar-nos i remuntar una altra vall aquesta plena de romer, i quan dic plena és que era tot un romerar, preciós!.
La pujada ens pensàvem que seria molt dura, similar a la baixada que acabàvem de fer, però res semblant, anem pujant progressivament fins al coll on havíem descansat per iniciar allí la darrera baixada del dia.
Abans d’iniciar pròpiament el descens anem per damunt d’una altra carena amb unes vistes totalment obertes sobre la vall del Segre, amb el Pirineu al fons, la vall del Cinca i l’Aiguabarreig i la vall de l’Ebre, tot al nostre abast sense arbres que ens ho tapin amb aquest dia radiant sense gens de vent, magnífic.
El paisatge ens recorda molt la sendera de Riba-roja, de fet no està gaire lluny, encara que aquí és una pista ampla que ens permet gaudir molt més del paisatge. Anem semi-planejant fins trobar-nos just damunt de l’Aiguabarreig, dominat la vista des de Mequinensa fins a Fraga, quan tot d’una iniciem una sendera molt vertical que ens deixa gairebé a la vora del riu on acabem d’arribar entre camps de fruiters.
Ara ja solament cal anar remuntant el riu per tornar a trobar el cotxes però encara tenim un motiu més de gaudi al trobar un grup de cignes nedant a les aigües tranquil·les del riu que ens donen unes imatges immortalitzades en fotografies meravelloses.
Una de les millors rutes que hem fet, tant des del punt de vista ciclista com des del paisatgístic! Esplèndid!
Distància recorreguda: 41 km
Desnivell de pujada acumulat: 952 m
