13/04/19 Oliana - Ponts
A les 9 del matí estem tots asseguts a taula a punt per esmorzar, els que han fet nit a Ponts: Josep, Ignasi, Simon, Ramon L, Jordi M i Montse R; els que venen de Barcelona: Lluís S i Xavier N; com els que venim avui de Móra: Carles, Montse V i Jordi E. De fet és el moment de trobar-nos tots i començar a preparar la sortida d’avui. Hi ha una boira espessa i fa fred.
Entre esmorzar, fer tertúlia i el trasllat a Oliana comencem a pedalar a les 11! caldrà espavilar o encara se’ns farà de nit! Ara ja ha marxat la boira però encara fa una mica de fresca, aviat tindrem calor.
Sortim des de davant de ca la vila en direcció al Segre que el travessem per un pont penjant cap a Tragó i per pista asfaltada anem baixant per la riba dreta del Segre fins a l’ermita Aguilar de Bassella. Es pot considerar que és un moment d’entrar en contacte amb labici i posar la musculatura a punt ja que tot seguit hem de començar a fer l'ascensió del dia.
Just passada l’ermita deixem l’asfalt i agafem un camí que ja de sortida puja molt dret, amb 2 km pugem 250 m, amb rampes molt dures que ens fan treure el millor de nosaltres. De fet molts pensem que avui no és el nostre dia i que l’esmorzar consistent que hem fet no ens ha funcionat per que costa molt de moure la bici, ara veig que potser era la pendent que en molt llocs era superior al 15% el que feia que ens costés tant moure-la. Sort que les vistes són ja amplies i tenim cada cop més visió de tot l’embassament.
La pujada continua encara uns 3 km més però ara ja amb pendent més suau però igualment dura ja que el terra està amb molta pedra solta i a cops has d’estar amb molta tensió per no perdre pedalada i haver de fer peu a terra. Al final ens trobem una carretera per on baixem 1 km fins tornar a situar-nos en una pista de terra que en 3,5 km ens deixa al cap damunt de la jornada a 1035 m. Han estat un total de 8 km de pujada amb un desnivell de 700 m el que explica la duresa que hem patit tots plegats.
Al cap damunt de la serra de l’Arçosa la pista s’acaba en un llarg sender, 2 km, que comença bastant pla per anar agafant pendent però molt pedalable, sempre per dins de bosc de roure i alzines que ens fa oblidar l’esforç que s’ha hagut de fer.
Arribem als Pallerols, un conjunt de cases al mig del no res, molt ben conservades on aprofitem per descansar una mica i fer un mos, que ja ens convé.
El nostre camí continua seguint el GR amb una pendent suau pel bosc de les Bòfies fins a un coll des d’on veiem altre cop el Pallerols i iniciem un fort descens pel sender pedalant o deixant caure la bici fins travessar un barranc on iniciem un petita remuntada per acabar altre cop amb forta baixada fins trobar el riuet Rialb. Han estat un total de 6 km de sender pràcticament tot dalt de la bici que ens ha gratificat enormement l’esforç que havíem fet.
Un cop travessat el riu, uns per damunt d’una gran àlber caigut i altres a gual descalços, sortim de seguida a una pista asfaltada que ràpidament ens baixa a la cua de l’embassament per aquest braç. Ha estat un descens per sender de tot el que havíem pujat abans, una xalada total!.
Continuem tot vorejant l’embassament gairebé arran d’aigua per aquesta pista fins arribar a l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons i continuem per una carretera també asfaltada fins que la deixem per seguir un sender que continua vora l’embassament. Han estat 9 km gairebé plans que ha fet que avancéssim amb rapidesa.
Aquest sender, sigui per que les forces ja començaven a flaquejar o per que era una mica complicat i sempre amb pendent ascendent, se’ns fa força pesat de seguir i al final decidim avortar-lo, després de 2,5 km i gairebé al final, i continuar per carretera ja que s'intuïa una pujada molt complicada. De fet hi hauríem hagut de sortir igualment una mica més avant.
El nostre trajecte previst continuava per un sender que no hem pogut trobar ja que hi havia una tanca que ens impedia el pas pel que continuem sense complicar-nos per la carretera amb un rapidíssim descens fins l’alçada de la presa on tornem a enllaçar el el recorregut per arribar a Gualter per un sender senzill i agradable de fer.
A la plaça del poble, mentre bevem aigua ens indiquen que hi ha un monestir digne de veure, cosa que sense pensar-nos-ho gens i de fet seguin el recorregut anem a fer. Força impressionant encara que actualment sols queden vestigis de la seva grandesa.
Arribar a la fi ja solament és un pensament i tan sols la idea de prendre un bon refresc fa que ho fem amb força delit.
Un jornada molt i molt agradable, dura però molt divertida de fer.
Distància recorreguda: 47 km
Desnivell de pujada acumulat: 1200 m
14/04/19 Ponts – Oliana
Avui el dia d’aixa sense boira i amb bona temperatura el que ens permet a les 9 començar a pedalar, després d’haver esmorzat. Avui solament fem la ruta Josep, Carles, Ignasi, Simon, Montse V, Lluís S, Xavier N i Jordi E ja que els altres han hagut de marxar abans.
Iniciem el recorregut vorejant el riu fins al peu de la presa durant 2 km i la remuntem salvant un desnivell de més de 100 m amb tan sols 1,5 km, que ens fa despertar el cos i treure el fred i la roba d’abric que ens havíem posat per resguardar-nos de la fresca.
De moment anem vorejant l’embassament, seguint gairebé les corbes de nivell, per camí ample amb asfalt que més tard esdevé pista engravada fins que la deixem per seguir per un sender que ens porta arran d’aigua o del límit màxim d’embassament per un tram que esdevé una mica complicat per les pedres que trobem i l’estretor del sender a causa de la vegetació de les vores. És un tram de sender de prop de 2 km que ens fa començar a distreure força.
Al sortir del sender comença el tram amb més pujada del dia, en 2,5 km pugem 250 m, però amb paciència ho superem i a dalt descobrim l’ermita de Sant Ermengol que ens ofereix unes vistes molt àmplies de tot l’embassament i de tot la serralada prepirinenca.
A la sortida de l’ermita seguim un curt sender que ens deixa just a l’entrada de Tiurana que ens sorprèn per la seva tranquil·litat, l’han declarat poble per a vianants, i malgrat que és un poble totalment nou, fruit del trasllat del poble que va ser inundat per l’embassament, es pot dir que ha estat construït amb bon gust i amb una bona harmonia del conjunt. Aprofitem que és l'únic poble per on passarem per menjar una mica i fer un refresc a part de carregar d’aigua ja que a algú se li havia oblidat de proveir-se’n abans de sortir.
Un cop recuperades totes les forces comencem un dels trams més bonics de tot el recorregut. La gent d’aquest poble ha condicionat uns senders molt pedalables, nets i amb un terra perfecte que durant uns 6 km et va portant per dins el bosc a mitja vessant de la serra fent-nos xalar d’allò més fins que just a la sortida tenim un gran ensurt ja que en una forta baixada Simon cau i pega amb la cara contra una roca que li provoca una ferida a la sella. Un petit tall però que ens causa un gran esglai, sort en tenim que al final és menys del que en un primer cop sospitàvem i tot queda en un fort cop, un petit tall i un gran morat. Aquest incident ens recorda la importància de saber avaluar les mesures de seguretat a fi de poder acabar la sortida sense lamentar danys personals.
Refets de l’ensurt i Simon una mica contusionat seguim per un seguit de camins i senders que es van succeint ininterrompudament pujant i baixant per les raconades que va formant l’embassament fins arribar a la confluència de la Ribera Salada que la creuem a gual descalços amb la bici al coll.
Aquí ja s’acaba la diversió i ara ja per camins amples, carreteres antigues i trams que no sabem encara si eren transitables al públic arribem, per terrenys pràcticament plans, al pont que creua la cua de l’embassament per tornar a Oliana pel mateix recorregut que vàrem fer ahir inicialment.
Una jornada meravellosa, salvant l’ensurt de l’accident, per uns senders magnífics que ens han fet xalar d’allò més.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 1000 m
Avui el dia d’aixa sense boira i amb bona temperatura el que ens permet a les 9 començar a pedalar, després d’haver esmorzat. Avui solament fem la ruta Josep, Carles, Ignasi, Simon, Montse V, Lluís S, Xavier N i Jordi E ja que els altres han hagut de marxar abans.
De moment anem vorejant l’embassament, seguint gairebé les corbes de nivell, per camí ample amb asfalt que més tard esdevé pista engravada fins que la deixem per seguir per un sender que ens porta arran d’aigua o del límit màxim d’embassament per un tram que esdevé una mica complicat per les pedres que trobem i l’estretor del sender a causa de la vegetació de les vores. És un tram de sender de prop de 2 km que ens fa començar a distreure força.
Al sortir del sender comença el tram amb més pujada del dia, en 2,5 km pugem 250 m, però amb paciència ho superem i a dalt descobrim l’ermita de Sant Ermengol que ens ofereix unes vistes molt àmplies de tot l’embassament i de tot la serralada prepirinenca.
A la sortida de l’ermita seguim un curt sender que ens deixa just a l’entrada de Tiurana que ens sorprèn per la seva tranquil·litat, l’han declarat poble per a vianants, i malgrat que és un poble totalment nou, fruit del trasllat del poble que va ser inundat per l’embassament, es pot dir que ha estat construït amb bon gust i amb una bona harmonia del conjunt. Aprofitem que és l'únic poble per on passarem per menjar una mica i fer un refresc a part de carregar d’aigua ja que a algú se li havia oblidat de proveir-se’n abans de sortir.
Un cop recuperades totes les forces comencem un dels trams més bonics de tot el recorregut. La gent d’aquest poble ha condicionat uns senders molt pedalables, nets i amb un terra perfecte que durant uns 6 km et va portant per dins el bosc a mitja vessant de la serra fent-nos xalar d’allò més fins que just a la sortida tenim un gran ensurt ja que en una forta baixada Simon cau i pega amb la cara contra una roca que li provoca una ferida a la sella. Un petit tall però que ens causa un gran esglai, sort en tenim que al final és menys del que en un primer cop sospitàvem i tot queda en un fort cop, un petit tall i un gran morat. Aquest incident ens recorda la importància de saber avaluar les mesures de seguretat a fi de poder acabar la sortida sense lamentar danys personals.
Refets de l’ensurt i Simon una mica contusionat seguim per un seguit de camins i senders que es van succeint ininterrompudament pujant i baixant per les raconades que va formant l’embassament fins arribar a la confluència de la Ribera Salada que la creuem a gual descalços amb la bici al coll.
Aquí ja s’acaba la diversió i ara ja per camins amples, carreteres antigues i trams que no sabem encara si eren transitables al públic arribem, per terrenys pràcticament plans, al pont que creua la cua de l’embassament per tornar a Oliana pel mateix recorregut que vàrem fer ahir inicialment.
Una jornada meravellosa, salvant l’ensurt de l’accident, per uns senders magnífics que ens han fet xalar d’allò més.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 1000 m
