Dreceres

dissabte, 11 de març del 2017

El racó desconegut de la Terra Alta

A 2 quarts de 8 del matí en Ramon C, Josep M, Carles Ignasi A, Miquel, Jordi R, Sergi E, Jordi V i Lluís arrenquem cap a la Pobla de Massaluca, racó de la Terra Alta força desconegut per tothom on es va produir l'any 1994 un incendi forestal on varen morir 4 bombers, tràgic accident no gaire recordat però sempre esgarrifós en la memòria.
track del dia
Avui es tracta de seguir la ruta de la cursa del Trenca-torrompers de l'any 2013 i que algú del grup ja havia fet i guardava bon record, tant de la duresa com de les llargues senderes que hi havia.
Així que a les 8:30 ja estem preparats a la Pobla i comencem a pedalar i just entrar al poble ens desviem cap a l'ermita de Santa Madrona just a les afores del poble on ens fem la primera foto oficial de la sortida i tot seguit ja comencem a baixar per una sendera que surt des de la mateixa ermita. No és gaire llarga ni complicada. Al cap de baix ens trobem un camí que planeja però sempre amb pendent favorable fins que esdevé sendera altre cop, també molt practicable, que ens deixa ja al fons de la vall de Coves Fumades, una vall tancada o fonda que continuem seguint i començant a desitja trobar una pujada per escalfar-nos una mica, ja que encara que el dia és i serà molt assolellat la temperatura en aquest moment encara és fresca.
el nostre desig es compleix molt d'hora i tot d'una, al gira una corba tancada a l'esquerra iniciem la primera pujada del dia, el primer tram és força dret però després es va aplanant la pendent i fa que anem guanyant alçada amb certa tranquil·litat.
Al coronar el coll alguns ja ens quedem amb roba curta aprofitant la suada que ja hem fet i que el sol ja escalfa amb timidesa però assegurant un bon confort. Ha estat un preavís del que ens anirem trobant.
Fem un altre tram pla per tot seguit, continuant per pista de terra, fer un ràpid descens fins al fons d'una altra vall, també força tancada encara que aquest cop amb conreus al fons i una masada molt bonica. Sense transició iniciem altre cop un nou ascens per guanyar un desnivell d'uns 100 m  fins al monument que es va erigir en record dels bombers morts a l'incendi forestal del 1994.
Aquí ens trobem amb el Xavi, un ciclista de Nonaspe que s'ha assabentat de la nostra anada i ens espera per pedalar juntament i tenir un dia de companyia, al mateix temps ens farà d'amfitrió i ens permetrà gaudir de la sortida i dels detalls que anirem trobant.
Ara resseguim la part alta d'una carena, amb pendent favorable o plana i amb poc temps ja estem al Castellet de Faió, construcció mig derruïda en un punt estratègic que domina la confluència dels rius Algars i Matarranya, al el poble de Nonaspe just al mig. La vista és preciosa i ens hi recreem una bona estona tot aprofitant que fem un mos.
Tot just tornar a pedalar deixem la pista que seguíem i comencem una llarga sendera, el tram inicial presenta una certa dificultat però que la salvem i després ja podem gaudir un bon ros de la senda entre matolls cada cop enfonsant-nos més en la vall durant un tram molt llarg per sortir una mica remuntant fins saltar una lloma i amb un descens complicat, que la majoria fem a peu, fins al fons d'una nova vall per on coincidim amb la via del tren i gairebé amb el riu Matarranya.
Aquí s'acaba la diversió i comencem una nova remuntada per una pista amb trams molt pedregosos que ens fa treure al màxim la nostra tècnica per poder-los superar i seguir pujant. Al final arribem dalt d'una nova carena amb una vista magnifica sobre unes valls molt estretes amb unes vessants amb pendents molt pronunciades i parets que el barranc a excavat a les roques, una meravella.
Continuem de forma constant però molt més suaument remuntant fins al cim d'una punta des d'on tenim una vista encara molt més magnífica sobre l'aiguabarreig del Matarranya amb l'Ebre, aquí formant l'embassament de Riba-roja. Es veu també l'antic pont i túnel del Bugarroig encastat en una paret altíssima de roca sobre l'embassament i al fons l'Ebre pròpiament.
Just des del mateix punt que hem admirat la vista iniciem el que podem dir la sendera del dia, més de 5 km de sender molt practicable, primer 2,5 km amb pendent a favor fins al fons de la vall passant per indrets molt particulars, com una llosa que reté aigua a sota just d'una alta paret de pedra tallada pel barranc, i quan ja estem a l'altura del riu iniciem encara per sendera ascendent el camí de retorn cap a la Pobla durant 2,5 km més. el tram ascendent és treballós amb algun petit escaló i petites rampes exigents però totalment pedalable per a la majoria.
Al final sortim a un camí que ja de forma més progressiva ens va apropant al destí passant just al entrar al poble per una bassa antiga molt fonda que devia ser la garantia d'aigua de tot el poble.
Una de les sortides més maques que hem fet fins ara, de ben segur que el dia ha ajudat força, amb una temperatura ideal fins i tot una mica de calor al final. Com no al final ens hem refet asseguts i bevent i comentant els moments més bons viscuts. Per tornar-hi!
Distancia recorreguda: 33 km
Desnivell de pujada acumulada: 800 m