Avui
som una gentada:Josep,
Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, Sergi U, Sergi A, Jordi R,
Xavi A, Lluís, Xavier N, Ramon V, Sergi E, Pedro i Josep M Català.
Sortim de Móra la Nova amb fred però amb previsió de sol però tot
just passar el pas de l’Ase ens trobem boira que ja no ens deixa
fins a Riba-roja d’Ebre.
Així
que comencem a pedalar gelats de fred amb molta humitat i el terreny
relliscós, tant que el Carles per poc cau al riu al patinar a
l’embarcador. Comencem pedalant per la vora del riu, un petit
sender, no
hi veiem gran cosa a causa de la boira però de fet també li dóna
un encant especial al riu i la tranquil·litat que es respira.
Després
de passar per davall de la via del tren ja agafem el camí de terra
que ens porta a la primera ermita del dia, Santa Madrona, on caldrà
fer una pujada considerable encara que curta. Quan arribem a dalt
veiem que la boira es comença a trencar pel que esperem que aviat
podrem gaudir de bones vistes.
El
terra continua molt relliscós tant que el Carles torna a caure a
l’inici de les escales al prendre la sendera que baixa de l’ermita,
no és res i continuem per la sendera que ens baixa fins la via del
tren ràpidament, amb algun tram molt aeri que ens fa caminar una
mica a la majoria.
Travessem
la via del tren a gual i baixem a la carretera per dirigir-nos cap a
la presa i continuar per carretera, ja sense la boira, fins a
l’ermita de Berrús. El primer tram és planer i sense cap
dificultat, encara que tot just passat el camí de la Vall de Sant
Francisco comença la pujada mítica de Berrús per a les bicis de
carretera, per a nosaltres és una pujada més amb un bon terra el
que fa que anem guanyant alçada fàcilment i
comencem a tenir unes vistes magnífiques, primer del braç de
l’embassament de la Riera Morta i, ja arribant a dalt, de
tot
el pantà. Evidentment que la pujada és considerable però tots
arribem a dalt sense cap problema.
Fem
un mosset mentres
contemplem la vista i aquesta ermita que va estar transportada pedra
a pedra quan es va negar el lloc on estava a causa de l’embassament.
Continuem
per la carena de la serra del Mollons, on trobem immediatament les
trinxeres de la guerra civil de la Fatarella, visita obligada, i anem
falç planejant per
la cresta observant, a la nostra dreta, unes valls amb bosc
incipient, fondes,
que s’allarguen gairebé fins on la nostra
allarga.
A la nostra esquerra tenim la vall de Sant Francisco, on baixem per una pista, en part encimentada, molt ràpida amb una pendent extraordinària, sort que la fem cara avall ja que hauria estat molt dur fer-la a l'inrevés.
A la nostra esquerra tenim la vall de Sant Francisco, on baixem per una pista, en part encimentada, molt ràpida amb una pendent extraordinària, sort que la fem cara avall ja que hauria estat molt dur fer-la a l'inrevés.
En
arribar a la vall decidim arribar fins a la mateixa ermita de Sant
Francisco, que encara que sigui de la Fatarella i per tant de la
Terra Alta no ens la podem saltar ja que queda tan sols a pocs metres
del nostre camí. Aquest cop, ja que ja havíem estat altres vegades,
ens trobem que la font raja força i podem reposar d’aigua els
nostres bidons.
Ara
comença la pujada fins a la serra de Valencians per pista de terra
força bona, aquesta pujada ja fa més estralls entre nosaltres ja
que hi ha alguna que altra rampa molt dura i ja comencem a tenir les
cames pesades, sort que la temperatura és molt bona i poc a poc anem
pujant tots, alguns
veient el cel!.
Tornats
a agrupar al cim ens atansem amb poc esforç fins al mirador de la
Ribera, on trobem que ens espera en Ramon Puig, el nostre amfitrió,
i podem observar l’amplia vista de tota la cubeta Nord de la
comarca. El dia es manté ara esplèndid, sense gens de vent i amb
una visibilitat molt acceptable, i podem observar les corbes que
descriu el riu eixamplat per la presa de Flix.
Al
poc de continuar el camí per la cresta de la serra agafem una
sendera que continuarà crestejant un bon tram fent-nos gaudir de
vistes espectaculars, anant-se apropant la presa a poc a poc, i també
d’un recorregut sensacional ja que tot i tenir algun pas dificultós
es gairebé totalment pedalable encar que cal tenir l’atenció
totalment alerta doncs té molt del recorregut fent flanquejos
dependents molt inclinades.
El
retorn al poble, ja per pista asfaltada, el fem amb total
tranquil·litat, acabant de assaborir el dia i sense cap altra
dificultat que la pujada al pont just abans d’acabar.
Un
dia meravellós amb una sendera final ESPECTACULAR!
Distància
recorreguda: 41 km
Desnivell
de pujada acumulat: 1000 m
