Dreceres

dissabte, 3 de desembre del 2016

Comarca del Matarranya

Avui fa un fred que pela, boira alta i que pot ser serà intensa a Valdeltormo, però res ens acovardeix i a les 7 del matí sortim una collada esperant passar un gran dia: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Xavi N, Ignasi, JuanLu, Xavi A, Jordi R, Sergi U, Jordi M, Ramon L, Sergi A, Roger, Montse R, Manolo, Jose Luis, Joel, Jordi V i David. 
Quan arribem a Valdeltormo la boira és intensa, el termòmetre marca 2ºC i tot està mullat, descarreguem les bicis i ens anem a prendre un café per escalfar-nos una mica.
Gelats comencem a pedalar i sort que el primer tram és amb un lleugera pujada fins arribar a la via verda que ens fa entrar en calor. Sense entrar a la via verda iniciem un ràpid descens fins a la vora del riu Matarranya i tot seguit veiem unes indicacions cap al poblat ibèric de Torre Cremada que decidim anar a visitar, sense saber si es gaire lluny, sort que trobem un caçador i ens diu que amb no més de mig km ja hi serem. Tornem a pujar i ens tornem a escalfar.
El llogaret de Torre Cremada és molt petit, curiós i amb bona vista sobre la vall del Matarranya, encara que molt reduïda per la boira.
Després de desfer el camí seguim per la vora del riu ascendint el seu curs per un tram força pla fins que ens desviem cap a la Fresneda on al cap de poc comença a incrementar-se la pendent. Quan arribem a les primeres cases les pobles seguim les indicacions del Castell i aquí la pendent es torna molt empinada i per sort nostra just abans d'arribar-hi sortim per damunt de la boira i podem contemplar del del Castell unes vistes precioses del poble i de la boira just pel seu damunt.

Després de fer un petit mos, visitem el poble començant per l'església que està al capdamunt i després per la preciosa plaça on hi ha l'ajuntament, porticada amb unes cases precioses.


A la sortida del poble passem per sota de l'ermita de Santa Bàrbara que es troba damunt d'un petit turó i per uns camins amb lleugera pendent ens dirigim cap al santuari de la Verge de Gràcia, actualment totalment en ruïnes però amb unes restes de construccions impressionants i el llogaret, que aprofita una balma enorme, ens deixa meravellats.


La sortida des del santuari és una mica explosiva i durant un  km la pendent és contundent però per sort, com els desnivells no són molt importants, es torna de seguida molt més suau i poc a poc anem acabant l'ascensió fins el punt culminant del dia. Ara ja hem deixat la boira endarrere i podem gaudir d'un bon solet i temperatures molt agradables.
Al poc d'haver iniciat la baixada cap a la Portellada, que no veiem, prenem una desviació de la pista que seguim per un caminet que estava indicat com a molt bo però que en realitat és un camí vell amb els seus trams d'empedrat que es com un veritable sender amb trams força complicats que ens fan passar una bona estona, a tots excepte al JuanLu que pateix una caiguda sense més conseqüències que un petit bony a la barbeta.
Un cop passat pels carrers del poble de la Portellada, situat al mig d'una vall ampla, remuntem el Portillo per un petit tram de carretera i des del mateix port, per pista, baixem fins a la llera del riu Tastavins per visitar el Salto, formació que ha excavat el riu erosionant una roca on a excavat molts solcs just abans de precipitar-se per un salt de més de 20 m, sorprenent!


A la sortida de la llera del riu Tastavins sort en tenim que llevat del primer tram que es en pujada la resta és amb pendent favorable per que ens adonem que les forces han començat a desaparèixer. Quan arribem a la carretera la seguim fins a que el Tastavins desemboca al Matarranya i aquí altre cop ens posem a sota la boira i com és normal la temperatura cau sobtadament.
Seguim per carretera durant un parell de km la vall del Matarranya i després la continuem per pista que va pujant molt suaument fins que tornem a enllaçar amb la carretera que ens portarà, amb un pendent que ja fa estralls entre la penya, fins al poble de Torre del Compte.
Una visita ràpida pels carrers del poble que amb la boira fa que ens perdem uns quants al contemplar les edificacions les pobles. Un rapidíssim descens ens porta fins a l'estació de la via verda i ja solament queda seguir-la d'un un tram en lleuger ascens fins a l'estació de Valdeltormo, amb túnel inclòs que ens obliga a fer un tram a peu per que ningú ha portat llum per il·luminar-nos.
Un cop a l'estació la baixada fins el poble és ràpida i curta i sort en tenim per que la temperatura no s'ha mogut i el fred és intens, tan que ni ganes de canviar-me tinc i marxem a dinar a Beceit a la fonda Alcalà que ens esperen i nosaltres tenim delit per arribar-hi i poder entrar en calor i refer-nos amb un bon dinar.
Jornada molt bonica, freda, divertida i rodadora.
Distància recorreguda: 55 km
Desnivell de pujada acumulat: 900 m
Fotos del dia