Móra la Nova a l’Hospitalet de l’Infant

Després de mig any sense fer cap sortida excepcional a causa del confinament per la Covid-19 avui fem la primera sortida amb grup fora de la nostra comarca i es nota les ganes de bici ja que fins a 21 ciclistes ens apleguem per fer-ho: Ignasi, Carles, Simon, Josep, Miquel, JuanLu, Ramon L, José Luis, Montse V, Xavi N, Sergi U, Ramon V, Lluís A, Xavi A, Roger, Joel, Pau, Dave, Juli, Julian i Jordi G.

Track del dia

Sortim amb direcció a Darmós i la Serra d’Almos, cap el mas d’Alerany i pel barranc de Capcir ens plantem directament a la carretera just abans de la darrera rampa que puja al coll de Fatxes.

Reculem uns metres cap a Tivissa per seguir pujant per pistes fins superar la serralada litoral. Just després de deixar la carretera ja ens trobem la primera dificultat, la pista té una pendent molt pronunciada i el terra té un escòrrec que encara fa més difícil la seva ascensió. Més endavant ens trobem un altre tram amb forta pendent i molta pedra solta que encara complica més continuar pedalant però amb perícia i ganes ho anem superant, dalt de la bici o espenyent-la quan no es pot. Sort que al final es va suavitzant la pendent i llevat de la darrera rampa que puja fins una torre elèctrica es va fent bastant bé. A dalt del coll ens agrupem tots i mengem una mica tot contemplant la magnífica vista de la nostra comarca.

A partir d’aquest punt les dificultats tècniques han desaparegut i ja no tindrem cap més problema fins al final, llevat de la trampa que ens han preparat per acabar.

Continuem ara amb baixada fins a la pista asfaltada de Gavadà per on seguim fins a la masia de Genesies on tornem a pista formigonada que ens puja fins un nou coll des d’on iniciem un vertiginós descens gairebé fins al poble de Vandellòs.

Continuem ara per la pista que ens portaria als Dedalts per una bona pujada encara que curta ja que la deixem per dirigir-nos cap a Castelló on tornem a menjar una mica per emprendre la darrera dificultat abans d’afrontar la baixada final.

Sortint de Castelló la pendent sempre és favorable fins que arribem a la Barrancada que baixa dels Dedalts on continuem fent una remuntada d’una mica més de 1 km per acabar llançant-nos cara avall fins a la carretera.

Entrem cap a la carretera de Mont-roig per continuar immediatament per pistes i senders que ens deixen al fons del riu Llastres, la trampa final del dia, ja que el sender que transcorre pel seu llit esta ple de trams amb grava que fa molt dificultosa la pedalada.

Malgrat tot, amb força i habilitat anem seguint el seu curs i arribem a l’Hospitalet pujant unes escales de fusta per sortir del riu ja que en el seu tram final trobem aigua, podria ser la que es va recollir de la pluja del dia abans.

Bonica sortida per inaugurar una nova campanya que tots desitgem sigui molt més tranquil·la que l’anterior.

Distància recorreguda: 46 km

Desnivell positiu acumulat: 1100 m

La Rajolera d’Alcanar

 

Avui no som gaires ciclistes però anem amb molta il·lusió de fer un recorregut que serà molt interessant per les senderes que trobarem. Sortim a 2 quarts de 5: Ignasi, Josep, Jordi M, Xavi A i Montse R.

Arribem a les Cases d’Alcanar i deixem els cotxes en un aparcament al costat del mar i iniciem tot seguit la ruta travessant el poble fins arribar a la carretera que també la creuem per començar a anar per pistes inicialment asfaltades, posteriorment de terra i sempre pujant.

Quan tan sols portem ni tan sols 6 km la pista esdevé sendera, la rojolera, un corriol que sempre pica amunt amb molts escalons i pedres grosses que dificulten moltíssim el pedalar però que amb paciència i moltes ganes anem superant, pedalant o caminant, segons l’estat o habilitat de cadascú. Són 1,5 km que semblen una eternitat però un cop superats podem gaudir d’una magnifica vista.

En el coll ens reagrupem i iniciem el descens, primer seguint la sendera que aviat es torna camí ràpidament fins a la plana d’Ulldecona.

Sortim d’Ulldecona per carrer i camí asfaltat fins la carretera que va a la Sènia. Al poc de seguir-la la deixem per un camí que es torna sendera també amb pujada que ens fa treballar força fins trobar la pista asfaltada que puja al castell.

Fem una visita al castell, el que es pot veure, que està en reconstrucció i sortim altre cop per uns sendera ara ja amb forta baixada, molts escalons i pedres enormes que amb paciència i habilitat anem superant fins que al final, quan ja estava tot acabat, fent un salt el Xavi té una forta caiguda que impedeix poder acabar la sortida a tos plegats ja que hem d’anar immediatament al CAP i posteriorment a l’hospital de Tortosa.

No hem pogut acabar el recorregut que era força interessant, amb senderes de pujada i baixada que haurien fet gaudir i patir als participants, però el més important és que Xavi ha tingut una bona recuperació i aviat tornarà a anar amb bici juntament amb tothom.

Ànims Xavi

Distància del recorregut: 38 km

Desnivell positiu acumulat: 700 m

El voltants de l'Aleixar

Un bon nombre de ciclistes sortim de bon matí a trobar un temps dolç i agradable prop de la costa, a Riudoms: Ignasi, Carles, Simon, Josep, Miquel, Jordi M, Ramon L, José Luis, Jordi R, Montse V, Xavi A i Pau. A Riudoms ens espera Carlos que junt amb dos companys ens faran d'amfitrions.

A 2 quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, però abans cal fer un cafè per posar-nos a to. Tot seguit iniciem el recorregut per pistes asfaltades que ens van apropant a Reus que just el rasquem pels edificis més exteriors i ja ens comencem a enfilar fins a una antiga pedrera que sempre hem vist provocant una gran cicatriu a la muntanya. En aquesta zona ens distraiem una mica veient uns forns d’obra ja inactius mentre esperem als companys de Carlos.

Continuem per pistes ja de terra pel mig de bosc fins arribar a creuar la riera de Maspujols. Continuem una estona encara per pista de terra fins que en una cruïlla prenem una sendera que seguis un coster a mitja vessant i que ens deixa just davant de l’Aleixar. És una sendera força divertida, treballosa però no gaire complicada.

Continuem per pista sempre ascendent, passant pel peu del Pi de l’Aleixar, arbre monumental segons diu per una copa extraordinària encara que la del Pi de la Palma d’Ebre ens sembla molt més gran.

Seguim pujant per pista de terra amb algun tram una mica mes fort fins trobar la carretera de Vilaplana a la Selva del Camp, que seguim un petit tram per sortir altre cop per pista de terra que aquest cop si que s’enfila força durant un parell de km per després planejar i esdevenir una sendera treballosa amb algun escaló que s’ha de pujar però tot factible de trampejar, per arribar tot seguit al punt més alt de la sortida, l’ermita del mas d’Anguera.

Al poc de sortir de l’ermita ens trobem una nova sendera molt bonica pel mig del bosc, també amb algun tram que cal pedalar amb força per superar alguna rampa però en general molt superable i trams de baixada molt divertida fins arribar al coll de Batalla on tornem a la pista de terra.

Després d’un tram de pista ràpida en baixada entrem a la darrera sendera del dia i la més divertida de totes, fàcil de fer, rapida en la majoria de trams i en general no gaire tècnica, que fa la delícia de tothom.

Aquesta sendera ens deixa en un punt per on havíem passat anteriorment, just abans de trobar la riera de Maspujols, que aquest cop seguirem amb un descens rapidíssim fins arribar altre cop a Riudoms.

Ha estat una sortida magnífica que solament podem agrair al nostre company la seva dedicació i bon criteri per proposar-nos aquest recorregut tan variat i divertit.

Distància recorreguda: 41 km

Desnivell acumulat: 900 m