De sortida una cosa ja és
diferent, la calor que fins aquesta setmana hem patit ha desaparegut
per complert i quan arribem a Cabacés el dia està tapat i fa més
aviat fred, 14ºC, una mica d'aire sense arribar a vent, es a dir un
dia ideal per fer la ruta dura que de segur ens ha preparat. De fet
per aquest voltants de Cabacés i del Priorat, per extensió, les
pujades sempre són molt exigents, però cal fer-les per poder gaudir
de les boniques panoràmiques que després contemplem.
Avui en som 13, Carles –
Dani – Joan – Joan Carles – Josep – Jordi – JuanLu - Lluís
– Lluís S. - Salvador – Sergi – Toni – Xavier, i a 2 quarts
de nou ja ens posem en marxa.
Sortim des de
l'aparcament que hi ha abans d'entrar al poble i comencem a pujar ja
des de l'inici, 3 km de pujada forta, un 10% de mitjana, fins al coll
de Cavaloca. El fred ja ha desaparegut, mentre pujàvem, però els
que esperen per fer l'agrupament es queixen que l'aire és fresquet.
Al davant tenim la zona que es va cremar en el darrer incendi en el
mes de juny, es una taca marro entre el pinar de la Canaleta, es pot
dir que encara es va tenir sort de poder-lo controlar a temps.
Tenim un petit descens
per tornar a pujar un tram de 1,5 km també al 10% de mitjana, però
amb rampes més dures. En aquest coll ja podem contemplar els
espadats de la serra Major del Montsant. D'aquí a Mas Deu és ràpid
i allí descansem una mica tot i veient la enorme vista que hi ha de
tot el Priorat i fins i tot de la Ribera. Hi passem una estona
reconeixent tos els pobles que es veuen, la Morera, Poboleda,
Torroja, la Vilella Alta i Baixa, Gratallops, Falset, Bellmunt, Lloà,
la Figuera, Masroig, ... i Tivissa.
Quan arribem a la cabana
del Creuetes, tota feta de pedra seca, iniciem una llarga sendera,
amb trams ràpids però tota ella amb molta pedra solta i per tant
tota ella requereix molta atenció per no patir cap ensurt. Es passa
entre dos barrancs profunds, molt verticals, fins que es baixa per un
corriol cap a la cruïlla del camí de Cabacés a la Vilella Baixa.
Girem a la dreta i enseguida arribem al pont medieval del barranc de
Cavaloca, sorprenent, al mig del no res, en un lloc tan aspre i
solitari.
Tenim de remuntar les
bicicletes fins al camí de mas Roger on descendim fins a la
carretera i seguim el riu Montsant per la seva riba esquerra, per un
camí bo al començament però que al arribar al moli del Moliner es
va enherbant i tot i que sempre es veu marcat arriba un moment que
sembla que s'hagi perdut del tot per la invasió d'esbarzers, canyes,
fonolls i gram. A la fi arribem a una zona de roca on hi ha uns
tolls, ara secs per la manca d'aigua al riu, que deixa entreveure la
seva bellesa i tranquilitat de la zona.
Aquí comença una nova
remuntada fins al mas de les Vinyes i la carretera que ens ha portat
a Cabacés per prendre-la per arribar-nos al pont medieval sobre el
riu Montsant, en un punt que el riu fa un gran gorg sobre el que
s'alça imponent.
El retorn a Cabacés el
fem pel camí de la Foradada, que s'inicia amb una pujada constant,
però que tal com ens havia avisat el Carles té unes rampes molt
dures, concretament uns 300 m del 20% que ens ha deixat a tots fosos.
Sort que ja era la darrera rampa del trajecte.
Contemplem la Foradada i
l'amplia panoràmica de Cabacés per tot seguit baixar per un camí
molt ràpid i que cal fer amb compte de no sortir per la tangent,
però sempre divertit per les derrapades que es fan amb el terra solt
del camí.
Una vegada arribats,
carregades les bicis i eixuts anem a prendre un refresc i unes
patates per comentar tos plegats la sortida que malgrat la seva
exigència ens ha sorprès de descobrir el que tenim tan a prop del
lloc on vivim i que desconeixíem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada