Dreceres

dissabte, 23 de febrer de 2013

Pedalada per la neu

Son 2/4 de vuit del matí, es sent el vent xiular a la finestra però no ploure. Al mirar per la finestra es veu el cel sense núvols, i de sobte amb la poca claror que hi ha s'intueix la Picossa més clara del que és habitual, pot ser que hagi nevat?
El termòmetre marca 2ºC, farà fred i si el vent s'engresca ens quedarem congelats. Avui, segurament, serem altre cop poca gent els que ens atrevirem a sortir, però estava esperant aquest dissabte per cremar el delit que porto esperant-lo per poder pedalar una estona. Així que cap a vestir-me, esmorzar i preparar la bici per passar fred i sobretot passar una bona estona.
Al sortir de casa m'adono, ara amb molta més llum, que les muntanyes estan blanques, nevades, tot està amb una llum intensa com el fred que amb el vent encara es nota molt més.
Sorpresa, avui som una gentada, ningú s'ha volgut perdre la possibilitat d'anar a trepitjar neu, fet inèdit per a molts de nosaltres, i fer-ho amb la bici i per aquestes contrades encara molt més inèdit. Així que decidim anar cap a Tivissa per poder fer una passejada per damunt de la neu i, si convé, fer alguna que altra patinada.
14 Ciclistes: Alex, Carles, Cristina, Gerard, Guillem, Ignasi, Joaquin, Joel, JuanLu, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi A, Sergi U.
Decidim anar a Tivissa per Darmós, on arribem pel camí de Bauló. Solament passar la granja comencem a trobar una mica de neu als camps i ja ens comença la diversió passejant pel seu damunt, algú tira boles i altres suem amb les primeres rampes que ens porten a la sequia i després als plans de Tivissa, per la plana d'Escoda.
El camí el trobem bastant net, a rogles el terra està molt tou i la bici s'hi clava el que dificulta encara més la pujada. El paisatge està canviat, passem pels llocs ja trepitjats mil vegades però aquest cop badem amb el mantell blanc que ho cobreix tot.
Al arribar als plans no ens en podem estar de rodar pel mig del camp i enfarinar les rodes. Es una sensació que quasi bé ningú havia viscut abans, trepitjar neu verge és difícil i fer-ho amb bici força estrany.
Per arribar a Tivissa ho fem travessant el barranc Fondo, la capa de neu és més dobla, el camí està enfarinat i sabem que hi han moltes pedres soltes, el que fa que la precaució sigui sempre poca, però tots passem i les sensacions són totalment diferents, fins i tot les cames no van igual que sempre, el fred ens posa els músculs garratibats i costa moure'ls.
Tot d'una, abans d'arribar a la carretera, s'aixeca un fort vent i amb ell la neu que fa que quasi bé desaparegui el camí dins de la boira. A les fotos no cal que simulem riure, ja tenim la rialla del fred posada a la cara constantment.
La tornada ha estat pel molí del Rei i després per la sendera que ens baixa al barranc de l'Enagàs. Si, aquella pista negra, mai millor dit en aquest dia de neu. La realitat ha estat molt millor del que ens pensàvem, el terra estava tou però compacte i la roda s'arrapava perfectament, sense enganxar-se quasi gens de fang. Les imatges que ens anaven passant pel davant amb tot el sotabosc ple de neu eren impressionants i el silenci del bosc solament era trencat pel vent i el nostre pas.
El pitjor ha estat l'arribada al poble des del Molló, ja que el camí, que havia estat remogut per unes obres, estava totalment enfangat i les rodes s'han començat a carregar i amb elles tota la bici ha quedat coberta de terra.
Els dits dels peus no ens el sentíem, les orelles eren de vidre, les cares colorades i nosaltres teniem l'esperit refet amb tanta joia.

Recorregut: 32 km
Desnivell positiu acumulat: 770 m
IBP: 65, si les condicions haguessin estat les normals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada