Dreceres

dissabte, 14 de desembre de 2013

Els senders de Pratdip

Els 13 que hem carregat les bicis al cotxe per anar a Pratdip (Carles, David J, Gerard, Guillem, Ignasi, Joel, Jordi, Josep, Miquel, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi) estavem una mica espantats pel fred que feia al moment de trobar-nos, però el pronòstic era que tindriem una gran dia, amb sol i bona temperatura.
 La ruta proposada és un compendi de  la cursa btt que allí s'ha organitzat en el darrers tres anys. Hem fet una barreja dels tres traçats mirant d'aprofitar els senders que semblaven més bonics.
Deixem els cotxes davant del poliesportiu de Pratdip, ens fem la foto històrica a les escales del jardí del castell i sortim cap a la pista que porta a Colldejou. Al poc d'iniciar la pujada deixe la pista asfaltada i prenem el camí antic que portava a Colldejou i..., la primera sorpresa, una cadena! Com pot ser que es posin cadenes en camins antics i per tant de via pública, sorprenent!!!
Seguim pujant amb forta pendent fins els 400 m on podem contemplar una preciosa vista de la vall de Pratdip
Iniciem un divertit descens, ràpid per pista en bon estat, encimentada, revirada fins que tornem a trobar la pista asfaltada que va a Colldejou. Ens dirigim cap el coll de la Llena per després començar a baixar cap a les vessants que ens portem a Mont-roig. Aquí ens trobem la segona sorpresa del dia fruit de persones miserioses que han llaurat uns sendera per intentar evitar el pas, una sendera que ve de lluny, que passa pel mig d'un bosc i quin tresor deuen tenir que eviten el pas, un pas ja barrat anteriorment per una cadena, senyals de prohibició, i al final una pila de rames tallades que tampoc eviten res.
Puc entendre que algú eviti el pas per dintre de la seva propietat, però que es vagin tallant camins antics, senderes pel bosc que uneixen camins,... es del tot incomprensible i fins i tot amb un cert grau de malaltís, no es pot justificar per evitar robatoris, simplement és per evitar el pas de persones per llocs que algú es vol fer seu.
Sort que aquí es varen acabar els impediments, potser es que varem sortir del terme de Pratdip? si és així potser caldria que es reviséssim l'hospitalitat d'aquest poble, esquerp al contacte amb les persones.
Seguim el camí vell que porta a Mont-roig amb ràpid descens limítrof al bosc fins que arribem al fons on comencem a fer un seguit de zigui-zagues planejant que ens ho fan passar molt i molt bé.
En un punt deixem el camí per enfilar una sendera de pujada que ens va enfilant al la cresta d'un turó i quan arribem a dalt, amb el solet que tenim, la vista que es veu i la gana que ja hem fet decidim recuperar forces i treure'ns una mica de roba, que ja la portem tota amerada de suor.
Just després de reprendre la marxa tenim un tram de forta baixada per una sendera pedregosa però que resulta fàcil de fer i inclús divertida, que en porta al fons d'un barranc. Tot seguint el camí comencem el retorn, de moment enfilem a Nord de cara a la serra però ràpidament girem cap a Ponent per recular seguint un camí per la vora del bosc.
Després d'un tram de forta pujada ens trobem el tram més divertit del dia tot seguint el barranc de la Porquerola

per un senderó que el travessa diverses vegades i que és la delícia de tothom.
Quan s'acaba la diversió torna l'esforç i això vol dir remuntar fins al coll de Llena per anar a trobar la darrera sendera que ens portarà a Pratdip pel barranc de les Valls, magnífic sender que fent un corriol va baixant de forma ràpida i divertida fins al mateix poble.

Molt bona sortida que ens ha premés acabar de conèixer en poc temps un tros del territori que ens era quasi desconegut, cal recordar que en menys d'un any hem recorregut el termes de Vandellòs, Llaberia i Pratdip. Les sensacions totes les vegades han estat magnífiques.
Distància: 30 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada