Dreceres

dissabte, 14 de juny de 2014

La Fatarella

Ens desplacem a la Fatarella a 2 quarts de vuit del matí, els 10 que avui pensem que gaudirem d'una bona sortida per senderes llargues i practicables: Josep, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Sergi, Montse VR, Xavi, Montse R i Jordi M. Només arribar a la Fatarella ens trobem al Bernat, nebot del Josep i fill del poble, que ens està esperant per acompanyar-nos, fer-nos d'amfitrió i ajudant de guia.
Comencem a pedalar a les 8 del matí des del Casal i travessem tot el poble, amb una forta pujada ja per començar, per sortir per la carretera que ve de Camposines fins just abans d'arribar a la bassa de reg, on prenem un camí que ens porta fins a la cresta de la serra de la Fatarella on comencem a contemplar la cubeta de Flix als nostres peus.
Seguim tota la cresta en direcció nord, travessem la carretera que puja d'Ascó, i ens hem de parar diverses vegades per poder contemplar les magnífiques vistes que es van obrint de la Ribera, primer amb el pas de l'Ase, després amb Ascó i Flix als nostres peus, tota la serra del Tormo al nostre davant,..., una vista amplia que sembla que no s'hagi d'acabar, amb una lleugera calitja però que no dificultar el reconèixer els diferents pobles i indrets tantes vegades trepitjats.
Al principi el camí és bastant planer, sempre pujant, no representa cap esforç, però després ens trobem un tobogans que sense ser res fan que ens tinguem d'esforçar per arribar a la Punta de l'Home, on ja sens obre la part de Riba-roja, el pantà de Flix i amb la serra d'Almatret al davant.
Continuem pels Motserrats i tot seguit prenem una sendera, la de l'Hedra, una meravellosa sendera de 2,5 km de longitud amb un descens de 300 m, molt i molt pedalable, alguns en certs punt de fort desnivell hem preferit fer-la a peu, però en general ha estat una sendera que ens ha omplert de joia, hi han bastants escalons, algun tram amb forta pendent, amb pedres però tota ella seguint la carena dels Montserrats i les Modorres amb unes vistes esplendides tot i anant pel mig del bosc.
Quan arribem tots al final de la sendera ens trobem a la carretera que va a Riba-roja, la seguim una mica per sortir amb forta pendent per anar al racó de les Foradades, on tenim una pujada exigent de 2 km per remuntar 200 m. Som al cap damunt de la carena del Valencians, ens dirigim tot seguit per damunt de la carena, amb la Pobla de Massaluca al fons, a l'inici de la segona sendera que ens ha de portar fins a Sant Francesc, que amb un recorregut de 1,6 km i un descens de més de 200 m per la mateixa divisòria d'aigües ens fa passar un estona molt divertida. La sendera és totalment neta, i pedalable de punta a punta, amb un llom de camell al mig que ens obliga a remuntar-lo amb esforç. Arribem a Sant Francesc amb una eufòria total, amb gana i ganes de explicar-nos les aventures personals dels trams recorreguts. Hora d'esmorsar i xerrar.
El retorn cap a la Fatarella el fem pel camí asfaltat que seguint la vall de Sant Francisco va pujant amb petits escalons fins al mateix poble. La vall es fonda i vas travessant el riu diverses vegades, passes pel costat de la cisterna del Tirol, construcció que recull l'aigua de pluja perfectament reconstruïda i amb una aigua totalment neta.
Quan arribem a la vista del poble, pràcticament a toca de les cases, la calor es fa notar, les forces han anat desapareixent i el Xavi, el nostre guia d'avui, ens proposa una sorpresa final que ens fa dubtar ja que ens diu de fer una rampa duríssima per anar a trobar el cap damunt de la darrera sendera. Ja ens l'havíem saltat la darrera vegada que havíem vingut per aquesta contrada, així que sense dubtar-ho massa, encara que sense massa convicció, tots tirem amunt i descobrir la vista de la Fatarella des de el mirador que hi ha just a l'inici de la sendera val la pena l'esforç realitzat. És una visió del poble que ens meravella, ja que el mostra com si nosaltres estiguéssim volant i el contempléssim des de l'aire. Preciosa la vista!!!
La sendera és un antic camí empedrat, la costa de Mirantfont, que et baixa directament a les primeres cases del poble i de cap al Casal a fer una beguda i poder compartir les experiències viscudes entre tots.
Cal felicitar al Xavi per preparar-nos amb tot el seu bon saber aquesta ruta i per l'elecció de les senderes, que han estat una pura delícia de poder-les seguir. La Fatarella és terra dura, de pedra aflorant per tot arreu, amb magnífiques construccions amb aquest material, terreny abrupte amb vall fondes amb vessant aspres o amb incipient frondositat segons l'orientació, que sempre ens ha fet passar una bona diada quan l'hem visitat. Fins la propera!
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada