Dreceres

dissabte, 19 de setembre de 2015

Mont Caro

A 2 quarts de 8, quan ens trobem hi ha nervis, el repte que tenim per endavant pensem que és important i fins hi tot hi ha dubtes d'assolir-lo, però al mateix temps hi ha molta il·lusió per la nova temporada que comencem.
En Ramon C, Carles, Miquel, Ignasi, Xavi A, Xavi N, Jordi M, Ramon L i Manolo ens desplacem fins Tortosa on deixem els cotxes. El dia és fresquet però a diferència d'ahir i per sort nostra el vent està totalment encalmat. Així que tenim les bicicletes a punt, sortim emocionats per superar el repte.
track del dia
Els primers 10 km ens serveixen d'escalfament, sempre és un falç pla amb una pendent suau que ens porta fins a Lo peu de la Costa. Fins aquí ens mantenim en grup però ja sabem que quan arribi el moment cadascú anirà al seu ritme, sense forçar res que és la millor manera per poder completar la pujada. Punt de reunió per poder menjar una mica a la font del Caragol al costat de la Cabra.
A Lo peu de la Costa, al travessar el barranc de Carreretes, ja som a 250 msnm i aquí podem dir que ja comença la pujada fins al cim. Les primeres rampes, tal com hem pronosticat, ens deixen com un veritable rosari, es fa un grup davanter amb 3 o 4 unitats i després cadascú com pot.
Cal deixar anar passant el temps, procurar fer el mínim esforç i no defallir. La teoria és fàcil ara solament cal que no ens sàpiga greu aplicar-la.
Fem tres paelles i una llarga diagonal amb una pendent uniforme del 10% fins trobar un petit descans entre dues noves paelles, ja hem fet 3 km més i per tant ja som als gairebé 600 msnm. El Miquel hem fa companyia i li ho agraeixo molt, potser podria anar més ràpid però no vull, sé que encara queda molt i vull coronar, per tant ja arribaré.
Tornar a venir una nova diagonal que amb 1,5 km al mateix 10% ens porta fins a la Font del Caragol ens ja estan tots esperant-mos. Som ja a la mitat de la pujada, a 750 msnm, hem fet 14,5 km i ens queda pujar el mateix desnivell amb només 9 km, però crec que això comença a estar controlat. Les sensacions són bones i crec recordar que el tram de paelles lligades resulta més suau, així que ha menjar una mica, veure recollir aigua i a continuar.
El paisatge que contemplem comença a ser meravellós, la vall de l'Ebre als nostres peus es va obrint i aviat ja veurem el Delta la conquesta que ha fet el riu al mar.
Només reprendre el camí fem una parada gairebé obligatòria per fer-nos una foto amb el monument a la cabra salvatge i a continuar. Aquí la pendent és forta i he forçar fins arribar a la primera de les paelles, on ja som a la cota 800 msnm, una nova diagonal llarga de 1 km i la segona paella, 900 msnm.
Ja tan sols queden 5 paelles més i gairebé tindrem els 1000 msnm. Aquest tram és molt bonic per que vas veient per on has passat i quasi t'espantes de veure el que puges, però segueixen havent bones sensacions, el ritme es pot mantenir sense gaires problemes i ja solament queda una nova diagonal per arribar a Lo Portell i endinsar-nos a la part oculta de la pujada. Aquest tram tornar a ser fort fins arribar als 1050 msnm on hi ha una zona de pujada molt més suau fins a la desviació cap a la urbanització i on hem quedat per reagrupar-nos, cota 1100 msnm assolida. Ara solament queden 3,8 km i 350 m de desnivell, ja gairebé ho tenim però sé que hi ha rampes molt dures en aquest tram, així que sense parar continuem cap amunt.
Aquestes primeres rampes són fortes però el paisatge es esplèndid, el bosc és espès amb pins negres i grèvols magnífics, a sota tenim les cases i es va obrint la vista cap al Mascar. Amb uns 2 km i 6 paelles més ens plantem al coll del Vicari, 1300 msnm, el més dur ja està fet i aquí s'obre la vista cap al mar, extensa plana als nostres peus, les antenes es veu molt a prop i encara nes trobem bé. Està sent una pujada espectacular, el dia ens està acompanyant moltíssim, no fa gota de vent i fa sol i encara que la temperatura és fresca nosaltres suem molt. La moral comença a estar pletòrica.
La vista de les agulles de roca a sota nostre fa que l'esforç esdevingui cada cop menys sentit, amb 6 paelles més ja som DALT!!!!!!!!!!!!! 1440 msnm. ESTEM TOTS EUFÒRICS!!!!!!!!!!!!
Les nostres cares no es poden treure el somriure de la boca. No cal dir "Lluís" per poder sortir somrient a la foto, tots hem arribat i crec que tots recordarem aquest dia com una de les millors sortides, no solament per la dificultat que ens esperàvem si no més aviat pel magnífic dia que hem gaudit.
Després d'haver acabat les targetes fent fotos iniciem la baixada, hem d'anar a dinar i celebrar l'èxit. La baixada és fulgurant, fem una curta parada a prendre una beguda al bar de la urbanització i continuem avall cremant els frens a cada corba. ara si que els km passen veloçment i en un no res ja som a Lo peu de la Costa. Hem deixat cotxes al darrera que amablement ens han deixat passar i ja no han pogut tornar-mos a agafar fins que no som a l'entrada de Roquetes, una delícia de descens.
Al final un petit ensurt que acaba al CAP: Al Jordi sembla que li ha picat algun insecte que s'havia introduït al pot de cervesa a la gola i té una mica de dificultat per engolir la saliva, li han posat una injecció antihistamínica, una mica d'observació i a còrrer cap a Tarragona que tenia feina.
Els altres al voltant de la taula, dinant, hem acabat d'assaborir aquesta jornada inoblidable. ESTEM FELIÇOS!
Fotos del dia i més fotos

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada