Dreceres

diumenge, 10 d’abril de 2016

GR99 de Casp a Móra la Nova: 2a etapa

Tal com vàrem acordar a les 8 del matí som tots al menjador per esmorzar i s'ha de dir que en l'hotel Zaytun, on hem passat la nit, ens han cuidat molt i molt bé, tant al sopar com en l'esplèndid esmorzar que ens trobem.
Ales 9 ja estem tots a punt per començar la segona jornada, les cames es noten una mica pesades encara que esperem que quan s'escalfin amb les primeres pedalades es vagin refent i aguantin tota la jornada.

track del dia
Travessem el pont de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca i marxem per la riba esquerra de l'Ebre. Les vistes sobre Mequinença i l'Ebre són precioses, l'Ebre sembla un mirall i Mequinença està totalment il·luminada pel sol que llueix nítidament, el castell està imponent dominant tota la població i ens fa girar tot sovint a contemplar aquest paisatge tan confortant.


El nostre camí passa un bon tram tocant el riu per sota d'uns espadats impressionants de més de 100 m d'alt i sovint culminats per les deixalles de les mines de carbó que encara hi ha a la zona, això ens fa pensar amb l'escriptor Jesús Moncada i el seus llibres sobre Mequinença, l'Ebre i les seves persones.
Quan ja hem deixat enredera la vista del poble arribem a la sortida del barranc de l'Aiguamoll i trenquem perpendicularment el nostre plàcid trajecte per la vora del riu per iniciar la pujada fins Almatret. Primerament la pendent és bastant suau i anem pujant per una pista força bona trobant realment cert punts amb aiguamolls, dels que li deu venir el nom. Quan arribem a la mina Lluc ja ens pensem que som gairebé dalt, però encara ens queda la mitat de la pujada i les pendents més fortes, així que posem el ritme de pujada i pedalada a pedalada anem guanyant nivell. Malgrat tot l'ascensió és bastant còmoda si no es porta pressa però a nosaltres ja ens comencen a tornar a pesar les cames, es nota que no estem acostumats a fer ni tants Km ni fes jornades seguides sense haver recuperat les forces, sort que encara les anques no es queixen gaire hi molesta poc el selló.
Al arribar a la carretera que ve de Maials ens reagrupem i acabem de pujar al poble per la carretera antiga. Quan estem a la plaça d'Almatret tenim la sensació que ja ho tenim superat i ens considerem ja a Móra però encara ens queden 50 km!.
Ens aturem per prendre alguna cosa que ens reposi l'energia, moment en què l'oratge canvia i comença a bufar un aire fresc que fa que ens posem el paravents i alguns fins i tot facin un cafè calent al bar de la Plaça, on ens fan obsequi d'un pin del Club Ciclista i Excursionista d'Almatret. 
Un cop refets una mica de la pujada sortim d'Almatret per un camí que voreja la caiguda cap a Riba-roja amb una vista molt amplia des del seu Mirador, llàstima que aquí el dia ha començat a canviar i bufar la marinada i s'ha posat molta calitja, avui és veu molt més lluny el Montsant que ahir des de dalt de la serra de Rincones a causa de la boirina.
Just passat el mirador deixem la pista principal però seguim per la vora de la vessant fins a la Punta dels Escambrons i d'aquí, encara per una pista ja més bruta de vegetació, fins a la Punta del Puntal on es segueix per una sendera, força practicable encara que hi ha molta pedra i escalons, alguna corba molt tancada i en general amb bastant perill, prova d'això és que Joan Gallego destalona la roda de davant i cau, sort que no s'ha fet res i la roda solament cal inflar-la una mica ja que ella sola s'ha tornat a queda segellada.
Quan la sendera s'acaba la ruta ens porta en direcció contrària al que intuïtivament faríem i després de remunta uns metres per una pista enllacem amb un altre sender que transcorre més o menys planer per la vessant de la muntanya amb un mirador magnífic de Riba-roja, la presa i les valls que cauen ràpides als nostres peus. En el darrer escaló que trobem el Lluís cau, amb tanta mala fortuna que es dona un fort cop al genoll, hem d'anar a recollir la bici que baixat una mica des del sender i sort que encara pot continuar pedalant malgrat el dolor que li fa el genoll, esperem que després de dinar encara el pugui moure un cop hagi reposat una estona.
al poc arribem ja a una pista que baixa molt vertical, es nota que no fa gaire que ha estat oberta, i que ràpidament ens deixa al pont de Riba-roja, seguint sense travessar el riu per la riba esquerra per donar la volta al meandre que forma el riu per anar cap a la reserva de Sebes.
Aquí cada tram de pujada ja es fa llarg, sort que són curts i enseguida tornes a baixar al costat del riu. Al racó de les cigonyes estan plens els nius i és tot un espectacle veure aquest animals tant tranquils.
Continuem per Sebes contemplant el bon treball que han fet en aquesta reserva natural del marge del riu, veiem també els cavalls de la Camarga pasturant pel canyissar i quan arribem a Flix solament tenim ganes de poder dinar i veure per refer-nos, tothom ja té el selló clavat al cul i no sap com posar-se damunt de la bici.
A la braseria del Pont ens tracten molt bé, es nota que en Xavi Anglada és un vell conegut i el tracte és magnífic. Després d'atipar-nos, massa segons els canons dels esportistes, reprenem la marxa pels carrers de Flix per anar a travessar el riu per la barca.
La pujada de la finca del Pla d'Ini esdeve un suplici pel genoll del Lluís però aguanta i amb paciència i esforç superar la cota més alta del que queda de trajecte i a mida que el va movent el va recuperant i pot continuar per la pista ara asfaltada que ens porta fins Vinebre per la vertical vessant que formen el Tossals. Deixem la pista per continuar per la riba del riu fins al pont que ens porta fins Ascó, ara ja es terreny conegut i sembla que ja siguem a casa, de fet les ganes d'arribar es noten per que no sé d'on es treuen les forces els que pedalem però s'incrementa el ritme moltíssim i les rampes que trobem fa que el grup s'allargui com una veritable goma.
El pas de l'Ase el trobem que han posat algunes proteccions a les parts més aèries damunt de la via del tren però el tram de roca està tant malament com sempre essent molt complicat fins i tot el caminar.
El que queda es fa a un ritme vibrant, ja no es respecta res, i sembla que tothom tingui tard, el que passa realment és que tots estem eufòrics de la proesa que acabem de completar, inaudita en el nostre club.
Distància recorreguda: 70 km
Desnivell de pujada acumulat: 650 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada