Dreceres

diumenge, 10 de juliol de 2016

la vall de Pineta

Hem descansat satisfets i esperançats pel nou repte que ens proposat avui, la vall de Pineta i la de Chisagües. Així que a les 8 ja estem esmorzant i a 2 quarts de 9 a punt per començar a pedalar.
 track del dia
Comencem a pedalar des de Bielsa i tot seguit ja comencem a pujar per la carretera que ens porta a la vall de Pineta. Fins que no superem Javierre i arribem a la presa de Pineta la pendent es forta i ens ho prenem amb calma.
Superada la presa la vall es torna plan com la ma i avancem sense problemes fins a la desviació de Espierba on tot canvia completament. La pendent esdevé fortissima i en un nores ja estem als 1400 m, sort que fins ara la carretra ha estat sempre asfaltada i per tant cada pedalada es traduïa amb uns metres avançats.
Superada Espierba la pista, deixa l'asfalt, es ampla i amb un terra molt bo, anem pujant progressivament sense descans endinsant-nos cap el fons de la vall, pràcticament sense cap corba, sempre flanquejant la cara nord de la vall, protegits del sol pels arbres i sempre pegant-nos en aquest cas per l'esquena, pel que no es gens molest.
Anem pujant fins a les planes de Costadué, on trobem una bassa i una font que ens serveixen per recuperar el balanç hídric que el tenim a mínims. Ens trobem uns ciclistes que baixen i que van amb e-MTB i ens fan molta enveja encara que el que ens agrada es superar el repte que ens hem proposat, arribar a l'Estiveta i saltar el coll cap a la plana de Petramula i qui sap si fins i tot fins a les mines de Parzan.
Al poc fem una corba de paella i aquest tram fins a la següent paella es torna a enfilar de debò sort en tenim de la vista que ens va sorprenent a cada pedalada amb una nova prespectiva sobre la vall i la gelera del Mont Perdut.
Just abans d'arribar al refugi de l'Estiva parem per que ja no ens podem aguantar de poder contemplar amb tota tranquil·litat la merallosa vista que veiem: tota la vall de Pineta als nostres peus, el balcó de Pineta just a la nostra alçada, les 3 Soroes just davant nostre,... i un silenci espectacular, no es mou gens l'aire, com si tingués por de trencar l'encanteri.
Passat el refugi ens trobem el camí ple d'okupes que ens barren el pas, un gros ramat de vaques que estan tranquil·les pasturant i jaient, sort que quan arribar el Carles no s'ho pensa i sense parar va sortejant-les, apartant-les i obrint camí que aprofitem tots per passar abans no es torni a tancar. Quan ja hem passat tots, el riure se'ns apega i no podem parar. Quan superem la colladeta i entrem a la plana Fonda molts quedem totalment sorpresos per trobar aquest racó tan pla en aquest lloc tan alt i totalment envoltat de muntanyes. Per acabar de meravellar-nos trobem unes marmotes, molts no les havien vist mai i serà un record que ja ningú ens podrà prendre .
Al final de la plana comença una sendera fins al coll de Coronetes. És un sender molt empinat i fa que tinguem de sirgar de valent per remuntar la bici fins a dalt. Quan hi arribem hi ha una persona acampada al mateix coll que queda astorat de veure apareixes un grup amb bicicletes a aquella altura, nosaltres també estem estorats amb les vistes que hi veiem, no acabem de retenir tots els racons que ens volem endur en el nostre record, estem a 2156 msnm, i s'està perfecte, amb la feina superada i l'alegria que ens desborda.
sortim del coll pujats dalt de la bici, per aviat tenim de posar-nos a caminar  fins passar el grau de Coronetes i després encara podem anar una mica dalt de la bici fent autèntica MTB. 
Quan arribem a la plana de Petramula diem que ja no estem per pujar a les mines de Parzan, 600 m més de desnivell, i que millor serà anar a dinar tots plegats al restaurant del càmping on hi ha la família del Sergi A. Així que ens aviem cap avall per la pista que trobem. 
Al començament la pendent és suau, després hi ha un tram amb forta pendent que la fem rapidíssims, sobretot l'Ignasi que es queda sense frens i a de parar amb els peus rossegant per terra. Salvat aquest fort ensurt sembla que els frens tornin a funcionar i amb molta precaució seguim baixant, la vall és estreta i a la vora de la pista hi ha un tallat elevat el que no permet cap error.
Quan arribem a Chisagüés la pista ja es converteix amb carretera asfaltada i ja solament tenim de vigilar per un seguit de paelles que trobem que ens deixen immediatament a la carretera principal que va a França. D'aquí a Bielsa ho fem com si se'ns escapés el tren, tan de pressa que gairebé passem els cotxes.
Ha estat una experiència fantàstica, no ens ho pensàvem que ens ho passaríem tant bé i tots coincidim que el proper any ho repetirem, ha estat senzillament sensacional!
Recorregut: 36 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.200 m

Experiència inoblidable!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada