Iniciem la temporada 2019-20 amb una
sortida cap a la Franja, a seguir una de les sortides organitzades
pels de Fraga encara que nosaltres ho iniciarem i acabarem a Torrent
de Cinca. Així que a les 7:30 arranquem de Móra els 6 que avui ens
desplacem: Ramon C, Carles, Ignasi, José Luis, Sergi A i Jordi M i
ens trobem a Torrent amb el Lluís S.
Sortim de Torrent per un cami al
costat de la carretera, just fins trobar l’autopista on comencem a
pujar per un camí que després de travessar per sota l’autopista a
través d’un desaigüe ens deixa en una vall que hem de remuntar
per un sender que gairebé es va perdent entre les herbes que han
crescut.
En arribar a la part superior cal remuntar la bici per un
marge caigut fins trobar un camí que ens tornarà a baixar fins on
érem, a l’altre costat de l’autopista, abans però hem hagut de
refer un tram per que ens havíem passat una desviació i no ens
volíem perdre cap tros de sendera, encara que el que hem trobat ha
estat més un herbassar que ni ens deixava veure per on passàvem.
Continuem mig km pel lateral de la
carretera i llavors seguim per un camí que remunta una nova vallada,
aquest cop el camí té un terra compacte i la pendent es mitjana pel
que sense problemes arribem a trobar un camí que surt vorejant la
vessant i per una sendera curta fem cap a una sendera ampla, gairebé
pista de terra plena de vegetació, que com si fos la séquia del
pantà va seguint una corba de nivell a mitja vessant del coster.
Anem amb direcció Nord, apropant-nos pop a pop a Fraga, entrant i
sortint de valls que es desplomen cap al Cinca i observant nombroses
senderes que segueixen aquestes valls però que nosaltres no les
seguim aquest cop.
Després de travessar l’autovia
per sobre la muntanya, ell passa per uns túnels, el camí que ara
ja està lliure de vegetació ens baixa gairebé verticalment fins a
Fraga on ens parem un moment a fer un mosset i veure una mica.
La sortida de Fraga torna a ser
remuntant una nova vall per pista ampla i ben compactada per arribar
a l’altura per on veníem fins ara, i llavors comencem a retornar
cap al Sud per terreny ondulat però sense guanyar altura durant una
estona. Quan ens trobem la carretera en que esdevé la A-2 comencem a
remuntar un altre cop per poder arribar a la part de l'altiplà de
los Llanos de Cardiel, primers estreps dels Monegros. Travessem la
carretera per sota i pugem per la carretera vella per agafar tot
seguit una sendera que ens ha de portar fins a la part més alta del
coster del Cinca.
Aquesta sendera ens fa treballar força i ens
trobem amb rampes dures que al final ens deixen extenuats i amb una
darrera rampa que ja no intentem per que ja la considerem impossible.
Llevat de 50 m ho hem superat tota la sendera i ara ja estem a dalt
d’aquest altiplà que intuïm no ens ha de ser cap problema.
La ruta ens porta ara per la part
superior de les valls que es van deixant caure fins a la vall del
Cinca, per tot arreu torbem senderes espectaculars que les baixen i
q ue nosaltres no hem de seguir aquest cop. En arribar en un punt el
Lluís ens convenç d’apropar-nos fins a San Simon, no ens ha
quedat clar si era una ermita o una casa pairal, on podem gaudir
d’una vista sobre la vall del Cinca espectacular, arribant-hi per
una cresta que la fa gairebé inaccessible, no ens ho podíem
perdre!.
De tornada fem una sendera plana que
transcorre per la part més alta de l’enorme esfondrament que
representa la vall del Cinca, i podem dir que ens ha fet gaudir una
estona de bona distracció.
Retornats al punt on hem decidit fer
la nostra variant continuem per aquest altiplà anant pujant i
baixant sense guanyar ni perdre gaire desnivell fins que ens trobem
la vall per on puja l’autopista que iniciem un ràpid descens,
travessem l’autopista i seguim descendint ara amb molta velocitat
ja que la pista està asfaltada fins que ens desviem per iniciar
l’ascens a la darrera dificultat del dia, la pujada a l’ermita de
Sant Salvador, situada a dalt d’un turó aïllat que ens obligar a
remuntar tot el desnivell perdut, en tan sols 1 km hem de guanyar 110
m, es a dir amb una pendent mitjana del 11%.
La vista des de l’ermita
es molt amplia i tenim als nostres peus, literalment, Torrent de
Cinca, Massalcoreix, la Granja d’Escarp, i tota la vall del Cinca.
Magnifica, tant que ens fa oblidar immediatament de l’esforç
realitzat per arribar-hi.
La baixa fins a Torrent no és menys
espectacular, ja que en tant sols 2 km ja hi som, havent perdut 270 m
de desnivell! Una pista de baixa amb una pendent del 13% de mitjana!
Si la jornada ciclista ha estat
magnífica encara ho ha estat més el dinar que a Can Sisket ens hem
menjat, ens ha fet que el defalliment que ja ens notàvem esdevingués
un miratge! Sensacional.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell de pujada acumulat: 900 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada