Dreceres

dissabte, 12 de gener del 2013

Benifallet . Cardó per Tivenys

Sortida cicloturista mensual aquesta vegada fugint de les temperatures gèlides de la nostra comarca. Així que a aprofitar el bon cap el Baix Ebre, i com a punt més proper a Benifallet.
Em escollit una ruta bastant mítica o mitificada per alguns, el record que en tenien i la informació que havíem trobat parlava de fortes pendents amb molta pedra solta, una pujada mantinguda de 10 km... així que alguns anàvem una mica espantats.
Aquest matí ens hem trobat 14, Carles, Cristina, Gerard, Ignasi, Joaquin, Joel, Josep, JuanLu, Miquel B, Miquel P, Ramon V, Salvador, Sergi A i Xavier, amb la intenció de patir el que calgui per poder gaudir de bones vistes i conèixer racons per a molts inèdits.
Abans d'arribar a Tivenys ja hem tingut el primer problema tècnic greu a la baixada del coll de Som, el Josep s'ha quedat sense fre de darrera i ha tingut d'abandonar ja que no podia arriscar-se a baixar pels camins sense tenir la seguretat de poder parar quan convenia.
Els 13 que hem quedat hem emprés la pujada cap a Cardó quasi en fred després de la parada per veure si es solucionava el problema de la bici del Josep, però de seguida ens hem escalfat, el sol ja començava a escalfar i la pujada inicial també, ja que el primer km té una pendent important.
Passem pel costat del barranc de Valldeceres, impressiona el fons i vertical que són els seus vessants, aquí el terra és molt bo i la pendent s'ha suavitzat, però no dura gaire, aviat s'acaba l'asfalt i a mida que la pendent s'eleva el terra ja està més desgranat.
Seguim pujant sense descans, amb trams més drets i d'altres on pots anar recuperant, i el terra pel que ens havien dit encara no està tant malament. Quan passem el corral de Murtero, arribem a la ziga-zaga de l'Escaleta, tram bastant dur i on el terra està més malament, però ja portem més de la mitat de l'ascensió feta, ja manca menys.
El paisatge és aspre, amb una vegetació baixa, amb roques aflorant per tot arreu i les vessant verticals, però el dia és molt bo, no fa gens de vent que hauria dificultat encara més la pujada. La sensació de solitud és enorme, no es sent res, solament el respirar que cadascú fa fent inflant tot el que donen el pulmons.
Quan arribem a una mena de coll, o canvi de vessant per on entrem al barranc de Barrinada, la pendent es torna a fer més suau i ens permet gaudir del circ que haurem de remuntar per arribar al coll de Murtero, final d'ascensió. Just abans d'arribar comencem a trobar-nos l'inici del bosc de Cardó, talment com si fos boira que s'escapa pel punt més baix entre els cims de la carena.
Contents de l'ascensió realitzada, ens aturem a menjar i gaudir de les vistes sobre el tram final de l'Ebre en aquest dia tant clar que tenim.
Refets emprenem un descens vertiginós cap a Cardó, pocs veuen la magnificència del seu bosc o la vista des de dalt del balneari o l'ermita de la columna tan emblemàtica, de fet el camí té grava solta al damunt i està força sec i dur que fa que sigui fàcil fer una relliscada i per tant cal estar molt atent a la alta velocitat que es baixa.
La baixada pel camí de Costumà és igual de vertiginós i ho fem també a alta velocitat, solament el temps per fer alguna fotografia de record de les magnifiques crestes per on hem passat, molts segur que ni tan sols les han vistes.
Dia magnífic que l'hem gaudit al màxim.

Fotos del dia i més fotos encara

ibp = 104
Distància = 35.8 km
Desnivell acumulat positiu = 1178 m

1 comentari: