Ens llevem quan encara és fosc, ja s'intueix que el dia serà sense cap nuvol però quan es va al Delta lo més temut és el vent i d'això en tenim la seguretat que en tindrem, l'única esperança és que sigui suportable i això ja ho veurem.
Ens trobem vuit amb ganes de passar un dia agradable i quan arribem a l'Ampolla d'on hem de sortir, rebem una trucada de Joel que no ens localitza, li indiquem on som i mentre ens acabem de preparar ja hi és, al final farem la sortida: Carles, Ignasi, Joel, Josep, JuanLu, Miquel, Salvador, Sergi A i Sergi U.
Sortim de l'Ampolla seguint la platja de l'Arenal, voregem la bassa de les Olles on ens arribem a un mirador i no veiem cap ocell, és que no n'hi han?, quan seguim per la platja del Golero ens trobem una explosió d'ocells, ramats de flamencs pasturant lo mar, ànecs a dojo, Bernats pescaires per tot arreu, Cames llargues,... el sol està baix el temps és tranquil i els ocells dibuixen les seves siluetes al cel i nosaltres badant amb aquesta explosió de natura salvatge idíl·lica,.........
Tenim de seguir la ruta i malgrat ens pesi deixar aquests quadres enrere i ho fem seguint la costa amb la seva olor salada fins passat el port d'Illa de mar amb els bombejos dels desaigües de Florença i Unió. Una vegada passat el bombeig del desaigüe del Rompent deixem la platja i ens endinsem pel Delta per poder anar cap a la boca principal del riu. Cal anar fent un seguit de trencants per poder salvar la bassa de l'Estella, situada entre la platja de la Marquesa i la desembocadura del riu Ebre. En aquesta part, segons com està orientat el tram, ja comencem a notar l'efecte del vent i el que ja el coneixem sabem que quan pedales i notes calma, a la tornada toca patir, segur que el vent t'està espenyen.
Ens trobem trams tallats i no podem arribar al mirador del Canal Vell sobre la bassa de l'Illot, suposem conflictes d'interessos de propietaris i administradors, al final un mirador preciós on no es pot arribar.
Continuem fins a la platja de la Bassa d'Arena i ja som a Riumar, lloc per fer un mosset i reprendre forces, ja veiem clarament que tindrem vent de dalt de tornada, sort que encara no és massa fort.
Aquí tenim la sensació que el terra té vida tot contemplant com les dunes s'han menjat literalment les passarel·les que porten a la platja, tot d'una sut un estel voleiant i després un altre, son un grup que es preparen per fer surf amb estel, que divertit que ha de ser aquest esport...
Continuem cap al mirador del Garxal, no hi han aus tampoc, altres vegades hi havíem vist ramats de flamencs i moltes aus, avui en canvi res, serà el vent que ha bufat tota aquesta darrera temporada...? Ens arribem a la Piràmide observatori de la desembocadura del riu on hi pugem i ens fem les fotos de rigor tot contemplant aquest magnífic paisatge que tenim al nostre voltant. Que tranquil que està tot en aquest temps de fred, sense tanta gent arreu com a l'estiu, ara tot està sense activitat i pots gaudir d'aquest entorn quasi en estat natural.
El riu que baixa tan cabalós per Móra, aquí esta imponent, tranquil de saber-se al final del seu recorregut, abocant al mar grans quantitats d'aigua regeneradora de la principal obra seva, el Delta.
a partir d'aquí la ruta continua en direcció Ponent o Nord, es a dir, en contra del vent de dalt i per tant vol dir pedalar amb força si volem avançar. Ens queda doncs una pujada bastant llarga per endavant, total uns 20 o 30 Km.
Anem remuntant el riu fins el lloc on hi ha el transbordador de la Illa de Buda, ara més conegut com a punt de sortida de gran quantitat d'embarcacions que et porten pel riu fins que es troba amb el mar. aquí hem de deixar-lo per poder arribar a La Cava pel canal, per tornar al riu i seguir el gran passeig fluvial que han obert, ha estat incorporar el riu a la vida del poble, tot un encert. Passem per sota el pont del Passador, veiem la Illa de Gràcia, i deixem lo riu al final de Jesus i Maria, per emprendre el retorn pel Lligallo del Ganguil, Camarles i el seu balco del Delta i el final de ruta a l'ampolla.
Aquest és un tram dur, el vent ens ve de cara o costat, i Joel i l'Ignasi ens estiren una mica més del que ens vindria de gust, el que fa que tinguem de pedalar amb força per seguir el ritme que ens imposen, al final els hi tenim de dir que siguin benèvols i ens deixin respirar una mica.
Paradeta final a Camarles per fer unes fotos i menjar quatre avellanes, i recta final fins a l'Ampolla, on després de canviar-nos i guardar les bicis, ens anem a fer un arròs amb llamàntol que ens deixa com a nous.
Sabem que el Delta no és cap fita esportiva, però una passejada per aquest indret et retorna la pau tan pel paisatge com pel cansat que acabes. Hi tornarem.
Carles ets un poeta !!!!!!!!
ResponElimina