Dreceres

dissabte, 9 de març de 2013

Vandellòs

Portem una setmana amb molta inquietud doncs hi ha comentaris que la ruta que tenim de fer és molt dura, de fet tant els indicadors de desnivell de pujada acumulat com el IBP del projecte són una bestiesa pel que venim fent, així que, vulguis o no, es palpa un cert nerviosisme entre tots els que comencem la ruta, més capficats en si la podrem fer que en si passarem per llocs que ens agradin.
A les 8 del matí ens trobem al parc central amb ganes de començar a gaudir del dia, que per cert, tal com estava previst es presenta amb un temps estable, sense vent ni núvols i amb una temperatura idònia per anar amb bici.


Ciclistes: Carles, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu, Lluís S, Ramon V, Salvador, Sergi A i Sergi U.

Sortim de Vandellòs pel camí de Masdevalentí i no més sortir tenim de travessar a gual el riu Llastres dues vegades. La segona vegada es travessa per un lloc més ample i ple de grava que fa que molts ja ens mullem els peus tot just començar, esperem que no sigui preludi de res més greu.
De seguit el camí s'enfila muntanya amunt, tal com havíem previst, les rampes són tranquil·les a l'inici, anem seguin el barranc de Borrià, per després enfilar-se una mica més quan arribem a l'estret de Pedral, primer racó que ens crida l'atenció i el soroll de l'aigua que s'escola ens dona una bona dosis de placidesa. En aquest punt iniciem un flanqueig que ens porta al Coll de Lleixares, on apreciem una vista panoràmica de la vall que hem remuntat amb el mar al fons. Fins ara hem passat per entre camps conreats, a partir d'aquí entrem en un bosc de pinar.
Al passar pel llogaret on sabíem que hi ha un poblat ibèric tenim una petita decepció, no esta indicat per enlloc i pràcticament no s'aprecia cap resta, pel que pràcticament ni ens parem a contemplar-ho. Acabem de remuntar fins al coll on hi ha instal·lat una antena de telefonia. Al poc veiem les muntanyes de Tivissa per la cara que no estem acostumats i ens sorprèn la Mola de Genesies, talment com si fos un flam.
Descendim un tram seguin el barranc de Vilaplana, fins al racó d'en Perdigó, formació que fa un tram estret del barranc amb una gran balma a sota un penya-segat. Seguim per la serra d'en Pentinat fins trobar el barranc dels Taixos. Hem baixat pràcticament tot el que havíem pujat, el que vol dir que ens tocarà tornar a pedalar fort per arribar a les antenes que hem vist des de Vandellòs.
Que bonic que es veu aquest rotlle, entrem en un bosc d'alzines bastant espès, tenim de travessar a gual el barranc, altre cop els peus mullats, però que agradable que és passar per aquests indrets que els sabem molt aspres amb aquesta abundància d'aigua, es noten les pluges d'aquesta setmana.
La pendent aquí es forta, cal pedalar amb força, el terra però és bastant bo i amb paciència anem pujant de nivell. Passem prop del racó d'en Perdigó que ens queda a l'esquerra amb les seves parets imponents. Seguim pujant, la pendent a estones segueix sent forta, però passem per una obaga frondosa que ens sorprèn, poc ens esperàvem trobar aquest bosc d'alzines tan espès en un terra tan rocallós. Veiem el racó que forma el barranc d'en Perdigó a l'esquerra, amb les seves parets totalment inaccessibles. Ja veiem les antenes, lluny però ja no gaire més amunt que nosaltres, per tant la pendent s'ha d'endolcir aviat doncs encara queda, segons el llibre de ruta, uns quants Km per arribar-hi.
En un petit tram de descens tenim una avaria important, al Salvador se li ha travat el canvi i la roda i ha fet una destrossa, sort que ràpidament han aparegut els mecànics, han desmuntat tot el canvi, a cops de pedra ho han deixat altra vegada tot alineat, canvi de cargol fent un nyap però que una vegada tot a lloc ha permès poder continuar i completar tota la ruta. Bravo pel mecànics, Sergi A i Ramon V.
L'arribada a la zona de les antenes és espectacular, sobretot avui que tenim aquest dia clar que ens permet veure fins més enllà de Tarragona, la línia de costa perfectament perfilada, Vandellòs als peus, la serra de Llaberia, el Mont-Redó i la Miranda al fons, amb un imponent racó de la Dòvia amb els seus penya-segats que el tanquen completament. Un regal per a la vista, aprofitem per reposar forces i menjar una mica, i així guanyar temps admirant aquest paisatge que no et cansaries mai de mirar-lo per poder-te'l endur cap a casa en el teu record.
Ara ens tocarà un bon descens ja que ja hem fet el cim. Anem pels Dedalts, mig planejant cap al sur, fins situar-nos al cap damunt de la vall de la Barrancada. Des del coll veiem la zona del parc eòlic del Perellò, Caro i el mar, i allò que hi ha en el mar que és, és el Delta! veiem la desembocadura, la illa de Buda,... Com ens ho estem passant, tornarem buits de forces però plens d'aquests paisatges que ens estan deixant bocabadats.
Ens llencem vall avall, el camí arriba a posar-se a la llera del barranc i aquest tram esdevé una mica més tècnic, res de l'altre mon, però cal anar amb compte i ja tenim la petita trialera del dia. Fem via fins que ens toca tornar a remuntar el coll de les Portes, ultima ascensió important del dia. A la dreta tenim les obagues de l'Irla i les crestes de la Portella i el Molló Puntaire, imponents. Sempre tenim al davant el mar amb la costa retallada perfectament, amb el cap de Salou que surt com un dit dins l'agua.
El descens que continua és vertiginós, els frens s'escalfen, però cal parar per poder contemplar els Guixars, formacions rocoses que, en part, recorden les muntanyes de Montserrat en petit.
Un cop a baix cal remuntar una mica per envoltar la Punta de Pallars, per tornar a baixar fins trobar el riuet de la Barrancada, aquí fluint ja tranquil·lament. El bosc ara ja és de pi, molt més dens del que ens imaginàvem. Veiem les crestes on hem estat al damunt i malgrat les forces ser ja justes ens cal fer el darrer esforç per remuntar fins el llogaret de Castelló. Solament faltava trobar que estaven preparant una calçotada per adonar-nos que la gana ja ens apreta.
Seguim flanquejant una mica per baixar ràpidament cap a Vandellòs.
Ha estat realment una sortida dura, i la seva duresa encara fa que valorem més el gaudi que ens ha proporcionat. Racons que ens han gratament sorprès i que ens ha deixat moltes ganes de tornar per seguir descobrint-los.

Recorregut: 35 Km
Desnivell de pujada acumulat: 1278 m
IBP: 135

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada