Dreceres

dissabte, 22 de març de 2014

La volta al Molló de Porrera

Sortida del mes de març que fem amb dues setmanes de retard, però al final 8: Josep, Salvador, Carles, Xavier, Lluís, David J, Montse R, Jordi M, marxem decidits a passar un bon matí pedalant i esperant veure unes àmplies vistes del Priorat i Baix Camp.
Al arribar a Porrera el dia és gris, hi ha previsió de pluja, però ni tan sols hi pensem. Descarreguem les bicis i il·lusionats ens posem a pedalar tot seguit.
 
Iniciem el recorregut remuntant el riu Cortiella, el camí va pujant poc a poc amb petites rampes seguides de descansos, però sempre pujant de cota. Hi ha un silenci pesat de temps de pluja però ningú ho comenta, ni tan sols quan comencen a caure unes gotes fines que ni ens arriben a mullar. Les ganes de sortir són tantes que ho ignorem amb les esperança ferma que tot millorarà.
Seguim el riu i anem guany cota poc a poc, però quan alguns ja comencem a notar que ens estem escalfant i ens tenim d'obrir el mallot, la Montse encara ens pregunta quan vindrà la pujada!, que ho fas per acollonir-nos? es que no notes que ja fa estona que pugem?.... i tot d'una veiem el ventiladors on hem d'acabar de pujar i ja no es veuen gaire més amunt, per tant és que ja hem pujat força, Montse!!!!!! Travessem el riu i quasi bé fent mitja volta comencem a pujar per l'altra vessant fins al collet dels Feixos, ara sí amb una mica més de pendent però fàcilment pujable.


Just quan carenem ja gaudim d'una amplia vista, encara una mica enteranyinada pels nuvols però amb una bona noticia, per ponent el cel s'ha obert i ja es veu blau i per tant acabarem amb un bon dia. La sortida del coll és pel GR7 amb una rampa fortíssima que ens tira a tots a terra i fins hi tot tenim dificultat per pujar la bici, tot per no aprofitar el cami que el parc eòlic a obert just al costat.
Després es fa molt més suau i fins hi tot ja comença a baixar el que aprofitem per començar a divertir-nos seguint la sendera.
La pujada al darrer moli és altra vegada duríssima per a la majoria dels mortals, solament Salvador i Jordi són capaços de fer-la damunt de la bici, però és que ells entrenen fins hi tot de nit, que tot se sap!!!!!
Des d'aquest punt es contempla una vista magnífica cap a tots els costats, veiem al fons Caro, la mola de Colldejou, Escornalbou, Tot el Camp de Tarragona, el Montsant,... i sempre passant per un bosc d'alzines perfectament conservat i a la vegada estrany per a nosaltres, acostumats sempre a anar entre pins.
El camí per la carena és espatarrant, amb vistes a les dues vessants, amb uns grans masos als peus, les muntanyes amb els alzinars espessos, i el camí ample que ens permet contemplar-ho tot. Es nota per això que estem prop de la civilització doncs comencem a trobar-ho tot amb cadenes, barreres i bolcs de pedra i formigó que impedeixen el pas.
Encara anem pujant, poc o molt, però ja ens sabem prop del Santuari de la Mare de Deu del Puigcerver que ha de ser el punt superior de la sortida, tot d'una apareix després d'un revolt. Una gran construcció ja en terreny habitat doncs aquí trobem a molts ciclistes que han pujat des de Riudecols i ja és un trànsit elevat de gent que va en totes direccions.

Sortim per una sendereta curta que ens porta al camí ample que ens baixa fins al coll d'Alforja, un escens ràpid per un camí ample amb bon terra, solament hem de vigilar de no enportar-nos cap cotxe dels que pugen.
Des del coll d'Alforja continuem seguint el GR7 i comença la diversió, és un sender amb pedres, escalons, corriols,... pràcticament ho fem tot damunt de la bici, sempre per un bosc espés, humit, trobant-nos amb molt escursionistes que estan pujant i que molt amablement ens cedeixen el pas, cosa que els hi agraim. És un tram que és una delicia, prou ràpid i tècnic a la vegada. Tots arribem a baix amb una riatlla a la cara que no es pot dissimular de lo bé que ens ho passem.

Travessem el riu de l'Arbolí i ja planejant per un camí més ample travesem els masos de les Moreres i del Rodés, totalment rehabilitats i recuperats a l'esplendor  que en un temps enrrera varen tenir.


Fem un petit descans a la venta del Pubill amb una conversa animada i iniciem per carretera la pujada al coll de Porrera. A les primeres rampes entenem per que la Montse ens preguntava quan començaria la pujada ja que trenca la cadena de la bici!!!!! i sense fer gaire força, segons ella!!!! Sort en té del Jordi que ràpidament li posa una baula desmuntable i podem continuar. Que bé que va portar un mecànic al grup!!!!!!!!.
La pujada torna a ser amb forta pendent, però el terra asfaltat fa que no sigui cap dificultat i després d'una petita suada ja coronem el coll de les Marrades.
Sortim per un camí a l'esquerra, que després de salvar una tanca, baixem pel mig d'una finca de les més espectaculars del Priorat, amb uns costers tot ratllats per petites terrasses amb vinya que produeix aquests vins tan desitjats.

Fem un descens rapidíssim per un camí amb forta pendent amb revolts tancats i alguna pedra solta, fins que arribem altre cop al riu Cortiella a poca distància de Porrera, que la visitem tot pegant una volta pel nucli més antic i empinat, amb uns carrers estrets i unes cases senyorials.
Quin matí! Solament tenim al cap els companys que no han pogut venir per lesions o altres obligacions per la gran sortida que acabem de gaudir.
Distància recorreguda: 35 km
Denivell de pujada acumulat: 760 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada