Dreceres

dissabte, 16 d’agost de 2014

Senders de Tivissa

A l'hora habitual en el lloc de sempre ens troben Ignasi A, Xavier Ll, Ramon C, Xavier A, Salvador T i Oliver M, sembla ser que el pont del 15 d'agost i les festes majors en la meitat dels pobles de la comarca han fet efecte en els cicloturistes. Així que passats els 5 minuts de rigor comença la sortida matinal. Al final decidim dirigir-nos cap a Tivissa sense cap pla prefixat, a mesura que avancem decidim que anirem fent.

Creuem el barranc de Nolla i passem per darrere de les pistes esportives i piscines municipals per agafar el camí del cementiri en direcció Sant Pau, creuem el barranc de Manou i el camí dels Magrells que porta a l'abocador, continuem pel camí de terra tot creuant ara el barranc del Brull per enfilar el camí de les Deveses fins al polígon industrial del Molló, on Xavier Ll ens mostra dos nous trams de sender que permeten arribar al camí del barranc del Molló sense haver de sortir a la rotonda de la C-44, tot i que cal dir que s'hauria d'avisar a la brigada per fer "netejar-lo" una mica de vegetació. Remuntem un tram d'aquest camí fins agafar el pujador que ens ha de portar fins a la Creu de Molló.

Un cop a dalt, fem un glop d'aigua i creuem la carretera C-44 just per davant de l'entrador que porta al despoblat ibèric del "Castellet de Banyoles" i on comença l'últim sender de la cursa de "A per la cabra" de Tivissa, el qual fem fins arribar a un camí que no sabem on fa cap, i decidim "explorar" ... el que vol dir fer uns 2,8 km d'anada fins a un camp sense sortida a tocar de la llera del barranc de Banyoles i retornar al començament del camí, tot baixant uns 80 m que després pujarem. Finalment per evitar nous contratemps decidim seguir el traçat de la cursa "A per la cabra" fins a Tivissa.

Al arribar al poble de Tivissa parem per avituallar-nos a la font de l'esglèsia, on aprofitem per reomplir los bidons. Després de fer un mos a les "barrites" encarem cap al Coll de Maula i lo pujem, des de dalt podem gaudir d'unes magnifiques vistes de Tivissa i voltants. Sense demorar-nos gaire i un cop decidida la ruta a seguir agafem un altre dels senders de la cursa "A per la cabra", tot just passat el coll i on comença el camí de Pena-Roja, aquest no per alçada i és força pedregós, però a excepció d'un parell de trams pràcticament es pot fer tot sobre la bici, encara que per precaució els menys agosarats posem el peu a terra algun altre cop ... no sigui que per fer-nos ara los valents ens emportem un morat a casa ... el sender surt just davant d'un aljub que esta a prop del Mas de la Cuna i del camí de la Vallonga.

Dubtem entre agafar el camí de Valllonga en sentit Ginestar o bé sentit Tivissa, però com que hi ha força ganes d'anar a fer el sender d'Enagas decidim agafar el trajecte més curt que ens ha de portar directament al camí de Ginestar (que naltros farem en sentit Tivissa) per anar a buscar el sender d'Enagas que agafarem per baixar fins al fons del barranc de Banyoles. Realment, avui el sender està sec i les pedretes que resten sobre l'argila seca del terra dificulten terriblement les rampes, un excés de frenada i la bici surt disparada!!! ... encara que entre els cicloturistes d'avui hi ha veritables professionals que fan que la baixada sembli cosa de nens ... cara avall en rampa empinada amb xaragalls plena de pedretes i corba tancada de dretes i pedalant!!! Xavier Ll, ole, ole, ole!!! ... si no ho hagués vist no m'ho creuria ... els altres no som tant professionals i la salvem com podem la rampa amb la corba xaragallada i més avall ... sembla que algú ha decidit fer servir un pinet per aturar la bicicleta, ... aneu massa forts nois!!! ... i així que deies que avui anaves de “tranqui” per reservar-te per als 150 km de demà amb pujada al Caro. Bé, també s'ha de dir que és una bona manera d'aturar la bici que quasi tots em fet servir algun cop, no? ... (jo almenys en un parell de cops, si).

Res! ... un cop salvat el sender d'Enagas, hem anat a buscar la C-12 i entomar-la cap a Móra, havia qui avui tenia moltes ganes d'acabar al Ferran per refrescar-se una miqueta, i així ho em fet, agafant un altre cop el camí de les Deveses i desfent el tram inicial de la sortida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada