Dreceres

dissabte, 14 de març de 2015

Barranc de la Galera i de Lloret

Avui marxem cap a Mas de Barberans per fer un tomb pel Barranc de la Galera i pel de Lloret. Fa vent i Mas de Barberans és un lloc míting pel vent, sempre surt a les notícies per les fortes ratxes que s'hi donen. A 2 quarts de 8 els 9 que hi anem emprenem la marxa: Josep, Carles, JuanLu, Ignasi, Gerard, Xavier N, Jordi M, Guillem i Roger.
Quan arribem al Mas, a la sortida del barranc de Lloret, comprovem que el vent és fort, fa fresca, però el dia està prou bé, solament hi ha un núvol enganxat a Caro però no es veu amenaçador. 

Quan ens posem a pedalar i just abans d'arribar al Mas podem comprovar que quan s'ajunten pujada i vent és un còctel molt perillós i al fer la remuntada al Tossal, amb el vent de cara, es fa tot molt dur. Quan estem a dalt del Tossal contemplant l'amplia vista que es divisa, tota la plana de Santa Barbera i el Delta al fons, gairebé no ens aguantem drets, fins i tot les fotos surten mogudes.

La baixada per una sendereta que segueix un tub d'aigua es fa complicada, tant pel terra de pedres soltes, com per l'estretor com pel vent que pràcticament ens tomba de la bici. Quan som a baix ni ens atrevim a pujar i esperem a aprofitar que el camí gira per tornar a cavalcar-hi i arrecerar-nos entre les cases del poble.
En aquest moment hi ha qui pensa que valdria més tornar als cotxes i deixar-ho per un altre dia, però el Carles és molt dur i diu que el vent no ens pot fer plegar que si plogués quatre gotes ja seria a sopluig però que si no ja podem continuar.
De fet quan deixem el poble i ens arrecerem al peu de la muntanya es fa tot més suportable, però quan enfilem el barranc de la Galera cap amunt el vent torna a ser el protagonista i entre la pujada i el vent acanalat que ens ve de cara a cada pedalada la bici s'aixeca i gairebé ni podem avançar.


Sort en tenim de la preciositat del barranc i l'entorn que l'envolta, amb els espadats que l'envolten i culminat tot pel racó del Capellans o de la cova d'en Marc, amb tot un seguit de monòlits que semblen posats exprés. 
Continuem una mica fins a l'àrea de la Vall on al sol fem un petit descans per emprendre la forta pujada del dia que ens ha de portar al coll de Lloret. Amb tranquil·litat ens posem a fer els 2 km de pista per guanyar 200 m de desnivell que amb el vent de cara esdevé a trossos veritables parets. Quan som al coll la Joca ja no es veu tan alta i el camí de Casetes Velles el veiem que segueix pujant.
Ja hem fet el cim de la sortida, ara ja tot pot ser més fàcil, ens posarem el vent de costat o espenyent-nos el que fa que tot canviï. La pista comença un descens ràpid fins la cova de l'Hospital i després va vorejant sense perdre massa desnivell pel costat d'un tancat reserva de cabres i amb les parets del barranc d'Orió al davant.
Quan arribem al coll Ventós entenem el per que del seu nom, no ens hi podem estar, solament contemplem un instant l'amplia vall de Lloret que s'obre als nostres peus i 
ràpidament prenem la sendera que amb molta dificultat anem baixant fins a una bassa, però a mitja baixada ens trobem amb un ramat de braus que sort que aquí al aire lliure no són agressius. El Jordi els va empenyent i sembla talment com si fos el pastor.
A la dreta tenim la pista que va vorejant la vall pel peu del castell de l'Airosa, fent mes tomb per portar al mas del Cansalader,
però nosaltres baixem per la mateixa pista però per l'esquerra, amb més pendent i molt més curta, per anar a veure l'inici del barranc de Lloret, fins un pont de fusta que el travessa per anar cap a la cova Pintada.
Quan girem cua i emprenem el camí de Lloret tenim el vent que ens espeny, la pista asfaltada i la pendent a favor el que fa que volem, fins i tot els toros que hi ha en un tancat ens volen seguir però els deixem enrere sense cap problema. To d'una comencen a caure quatre gotes que no sabem d'on venen per que no hi ha núvols i quan ja som als cotxes en adonem que als Ports està en aquest moment fent unes cortines d'aigua, ens hem salvat per poc de poder fer tota la sortida secs.
Un matí magnífic, al final el vent no ha estat tant limitant com ens havia semblat a Mas de Barberans, el paisatge magnífic, tot plegat ha fet que hagi esdevingut tot molt curt i ràpid. Ara  solament ens queda anar ha fer un bon dinar i comentar la sortida per acabar d'assaborir la diada.
fotos del dia i més fotos
Distància del recorregut: 29 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada