Dreceres

dissabte, 18 d’abril de 2015

El bosc de Poblet

A les 7 del matí ens trobem amb les bicis carregades al cotxe per marxar cap a Poblet els 11 que sortim d'aquí: Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Roger i Joel. Al arribar a Poblet trobem a Jordi M, Juan Carles C, i a David i Jordi (de l'Hospitalet de l'Infant) i a Josep i Joan de Reus (parents de Josep M).
A dos quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, tots una mica neguitosos, ja que aquests darrers dies estàvem analitzant la proposta a seguir i ens dona un desnivell acumulat molt superior al que venim fent, però també intuïm un paisatge totalment diferent al que tenim per les nostres contrades, una ruta pel mig del bosc d'un paratge natural amb un gran interès ecològic. Així que a pedalar i intentar tenir un molt bon matí.
track del dia
Sortim de Poblet per la carretera de Prades durant uns 2,5 km per endinsar-nos per la vall de Castellfollit, pista asfaltada també que va remuntant la vall poc a poc però sense parar. Passem Castellfollit i continuem fins la casa forestal entre mig d'un bosc que cada vegada és va tancant més. La pendent és molt uniforme i quan parem ja hem fet la meitat de la primera ascensió. 
Ens agrupem i continuem ara ja per una pista de terra fins al fons de la vall i quan comença a empinar-se una mica més la pendent el terra esdevé remogut, com si l'acabessin de repassar i tenim d'anar triar la part més dura per a que la bici llisqui millor. Pugem per una obaga preciosa començant a canviar el tipus d'arbres de pi roig cap als roures i alzines, fins que assolim l'era de Nogués, on la pendent canvia totalment i segueix amb lleuger descens i plana. Primer però parem a fer un mos, contemplar l'ampli paisatge que ja es veu i reparar la bici del Jordi M que a trencat un radi.
Tenim ara un bon tram de tranquil·litat, per aquesta pista plana per una obaga frondosa que ens porta al Tillar amb una esplèndida casa forestal, on comença la darrera pujada del dia.
Sortim altra vegada a la carretera de Prades, per seguir-la 2 km més fins al coll de les Masies on prenem a l'esquerra una nova pista que va pujant gairebé per la divisòria d'aigües i que amb algunes rampes una mica més fortes ens porta a dalt del Tossal de la Baltasana, punt culminant de la contrada amb 1202 m.
Tenim Prades als peus i el Montsant al davant. El dia no es de tot clar però la vista es molt àmplia i no trobem el moment per tornar a emprendre el camí. Ara ja ens toca gaudir del dia doncs el camí és pràcticament pla, de fet passem pels Plans del mas d'en Pages, i seguim el camí de Rojals fins al coll d'en Perroi. La gent vol fer senders i quan en veu un no es pot estar de seguir-lo, però quan som al coll s'acaba la pista i el sender esdevé totalment impedalable i hem de continuar un bon tros a peu amb la bici a braços.
Després de poc més de 1 km ja tornem a trobar el camí vell de Prades que ens porta al coll que reculant ens dur fins a dalt de la Mola dels Quatre termes , la taula dels 4 Batlles i a la Mola d'Estat on trobem una vista espaterrant amb la vall del riu Brugent al nostres mateixos peus i Capafons i Farena al fons.
Ens hi passaríem hores contemplant aquest paisatge amb la tranquil·litat que s'hi respira, fa una temperatura molt confortable, no fa gens de vent i el sol brilla, però cal continuar doncs encara ens queda un bon tros a recórrer.
Abans d'arribar al coll de la Mola tenim de fer algun tram de sender molt empinat i amb molta pedra, que seguim sense cap problema, amb compte però es pot baixar i d'aquí en endavant tot és preciós, tant el camí com els senders que trobem amb el terra molt fi i ple de pinassa. És un tram que tardarem en oblidar pel distret que és fer-lo.
L'arribada al mirador de la Pena és espectacular, primer pel sender que seguim per un bosc molt dens i de sobte s'obre una vista magnífica amb Poblet a sota, gairebé en vertical.

El descens des del mirador és la cirereta del pastís, primer per un sender amb forta pendent però totalment pedalable i quan arribem a la pista ens dividim en dos grups, els senderistes que continuen per un altre sender magnífic entre mig del bosc i els que prefereixen camí ample que fan un descens rapidíssim fins a Poblet parant primer a contemplar el pou de gel que hi ha al costat de la pista.
Al arribar a Poblet tothom està feliç per la diada de bici, paisatge i harmonia que hem tingut tots plegats. Ara solament queda, com fa l'Asterix, celebrar-ho al voltant d'una taula i fer un bon àpat per acabar de fer tots els comentaris i allargar una mica més aquesta inoblidable jornada.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 950 m
Fotos del dia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada