Dreceres

dissabte, 13 de febrer de 2016

Perelló: Mar i muntanya

La sortida de febrer sempre la intentem fer per la costa per tenir bon temps, però aquesta vegada hem anat gairebé d'estiu ja que fa un bo fora de lloc. 
Avui ens hem arreplegat: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Xavi N, Ignasi, JuanLu, Jordi R, Sergi U, Jordi R, Montse R i David J.
Quan arribem al Perelló fa una mica de vent i és el únic motiu de preocupació ja que segons està previst pot bufar amb intensitat i nosaltres tenim de pujar al parc eòlic de les collades! i de cara a vent!.
La sortida del Perelló pel camí de la Bassa de les Comés és en pujada constant, bo de fer per que està asfaltat, avui tindrem molta part del recorregut per camins asfaltats, i per tant la bici s'agafa perfectament sense tenir de sortejar pedres que et fan perdre molt d'esforç.
La pujada es va fer enganxosa doncs quan arribem a la bassa ja hem ascendit 150 m en menys de 3 km, aquí s'acaba l'asfalt i ja veiem el parc eòlic de les Calobres molt a prop, sembla que no serà tan dur de fer com ens pensàvem. Ha resultat que estem protegits del vent per la mateixa muntanya i de moment no ens molesta.
Encarem la pujada al parc eòlic i evitem una rampa que puja directe per anar a trobar la pista que segueix la cresta. Aquest ha estat un tram que se'ns fa molt més enganxós i tenim de treure pràcticament tota l'artilleria i el tram de planejar abans d'emprendre la carena ens deixa refer i sort d'això ja que quan girem per començar a pujar la carena ens trobem amb una rampa duríssima, sort que no era massa llarga, que ens deixa buits, damunt el vent lateral que bufa fa que tinguis d'esmerçar moltes més energies per mantenir l'equilibri, amb 100 m quedo fos i quan culminem la rampa la pista segueix pujant! i pujant! com fan els parcs damunt d'una carena, amb trams fàcils i amb rampes fortes per anar guanyant nivell.
Al cap damunt la recompensa és molt bona, hi ha un mirador amb una vista magnífica sobre el Delta de l'Ebre i també sobre la plana dels Burgans i la cubeta de Móra que veiem al fons. El dia és totalment transparent i sembla que ho tinguem de tocar tot simplement allargant la mà, del Delta s'aprecia perfectament tota la seva forma amb la punta del Fangar en primer pla, la desembocadura i després marxant fins a les salines un cop passat el Trabucador. Hem fet un moment de gaudi i recuperació encara que ara ens tocarà xalar molt amb una baixa llarga i continua fins al mar.
De sortida el descens és ràpid amb un bon desnivell, fins arribar a la pista asfaltada de Fullola per on continuem baixant fins arribar a la torre, moment que ens desviem uns metres per poder-la visitar junt amb les restes de l'església de la Mare de Deu de Fullola. Impressionant torre de pedra que es manté encara en força bon estat, no així l'església que s'està recuperant però solament li queda els arcs i paret verticals.
Continuem baixant per la vall de Fullola i després per dintre del barranc mateix. Anem força ràpid, el vent ara ens ajuda i el desnivell encara més... això és divertit i els km cauen amb molta rapidesa.
Al poc de deixa la llera del barranc per anar entre oliveres pel pla ens desviem per una nova pista que ens fa tornar a baixar al fons del barranc per travessar-lo i així desviar-nos cap a l'Ampolla. Les pistes segueixen estan asfaltades, el desnivell sempre a favor i el vent ens empeny, així que sense gaire esforç seguim amb alta velocitat que ens obliga a prendre precaucions a cada tomb ja que trobem un cert trànsit de vehicles.
Encara ens queda temps per sorprendre'ns amb les oliveres que estan arrelades damunt de lloses de pedra, sense pràcticament gens de terra, els camps aquí semblen jardins, no es veu ni una sola herba, tot allisat per poder plegar les olives... i els murs de pedra separant els camps. Magnifica estampa.
Arribem a l'Ampolla després de travessar l'autopista, la via del tren i la carretera per sota, pel dintre del barranc de Sant Pere i arribem al mar per un paratge encantador com és el port natural que forma el barranc al arribar al mar.
Ens reagrupem tots, fem un mosset tot contemplant la badia del Fangar i continuem per la vora del mar fins al centre del poble per anar a trobar el camí de ronda que per damunt dels penya-segats va vorejant tota la costa, el GR-92.
Al poc de prendre el sender per damunt del penya-segats i al baixar el primer barranc dels que anirem travessant, el Sergi es doblega el turmell en una pedra i aprofitant el moment per passar el dolor ens adonem de l'esplèndida costa que hi ha a cala Maria, amb un morro de pedra que s'endinsa al mar i el penya-segats al seu damunt. FOTO!
El sender és molt entretingut, quan va per damunt del penya-segat és molt pedalable, i el fem ràpid i algunes baixades als barrancs que anem trobant les fem també amb la bici, com la que hi ha després de la punta de Pinyana i que ens baixa a la platja de Cap Roig. Aquí deixem un tram de costa per que és impossible de fer amb bici i el tornem a seguir just abans de Cap Roig fins a la platja de Santa Llúcia on ja definitivament deixem la costa per seguir lapista que va per la vora de la via del tren fins a la platja de l'Aliga tot evitant el tram més escarpat de la platja de cala Moros.
Ara sols queda remuntar fins al Perelló... travessem per sota la via del tren i l'autopista i ens trobem amb una rampa altre cop molt dura que en aquest moment ja se'ns comença a atravessar, però... amunt! Pugem de cop 50 m de desnivell i ara encarem pel camí del Forcall cap al Perelló, ara ja la pista segueix pujant però la pendent és més suau fins les darreres rampes del coll al peu del Puig Moltó, des d'on tornem a gaudir d'una magnifica vista sobre el Delta omnipresent.
Tornem a poder còrrer per la pista que baixa cap al Perelló punt final del trajecte, on al arribar en prenem un refrigeri que el tenim ben guanyat.
Dia magnífic en que el vent, al final, no ha estat cap problema i en canvi hem gaudit d'un dia assolellat amb un molt bona temperatura. Cap a casa ràpid que hem d'anar a Carnaval!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada