Primera sortida de la nova temporada 2016-17 als Ports per sortir a fer una volta des de la part alta del Mascar cap a les Foies i la mola de Catí.
Avui el dia es fresc, fa una mica de vent i potser que a dalt dels Ports sigui fort, però esperem que entre el bosc i les muntanyes sigui suportable. Amb aquesta esperança a les 7 ens trobem: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Jordi R, Ramon L, Sergi A, Sergi E i Cristina G.
Quan arribem a dalt al Mascar fa força fresca, 9ºC, està tapat i bufa una mica d'aire, però durant la pujada hi ha hagut punts, sobretot al Portell, on el vent ha estat molt fort, per tant es d'esperar que a mida que anem pujant cada vegada el tinguem més present i podria ser que a dalt de les Foies sigui molt molest.
Iniciem a 2 quarts de 9 el recorregut en direcció cap al Portell i abans d'arribar a la cruïlla que puja cap al Caro ens desviem a l'esquerra per prendre el camí de Llinars i tot seguit ja ens comencem a escalfar al una forta pujada i alguna que altra extra per que ens hem desviat del recorregut i hem fet algun tram de forta ascensió extra.
Quan coronem la primera pujada tenim una vista magnífica sobre la capçada del barranc de la Vallfiguera, que anirem rodejant tot seguint el nostre camí, primer amb una forta baixada que tenim de fer amb precaució fins travessar el barranc i després planejant fins arribar al canvi de vall. Els racons que passem son molt tranquils, amb un bosc espès com correspon a aquesta cara obaga.
Quan canviem de barranc, ara entrem en territori de la vall del Toscar, comencem a pujar, força gradualment, sense trobar rampes fortes, encara que si constants fins que just abans d'arribar al pla de Llinars contemplem una amplia vista sobre la vall del Toscar amb Alfara de Carles al fons. Es trist però contemplar la sequedat que s'aprecia a tot arreu, sobre tot en el boixos amb les seves fulles marrons encara enganxades a les branques.
Acabem de remuntar fins a les Foies per contemplar aquesta gran esplanada, normalment de pastiu, però ara també totalment seca, amb l'herba ocre. Nosaltres encara no ho hem patit en excés ja que el dia es fresquet i aquí dalt corre força aire, encara que res a veure amb el vent que pensàvem que hi faria.
Un cop acabat de fer un mos en el corral de Maraco seguin per la pista que ens baixa al clot de la Foia, està totalment desfeta, amb grans escòrrecs, forats i pedra solta que ens obliga a prendre totes les precaucions. Al travessar el barranc de vall Negra s'acaba la pista i comença una sendera que al inici sembla que sigui força transitable, però ràpidament esdevé un seguit de pedres punxegudes que fan aconsellable posar el peu a terra i acabar la forta pendent fins al fons del barranc de Casserres caminant.
Quan som a la pista que remunta el barranc de Casserres gaudim molt amb tots els racons que hi forma, amb el bosc de pi roig i la suavitat del recorregut. Quan arribem al Pi de Casserres, que delimita finques, ens desviem cap al barranc de la Paridora que l'anirem seguint aigües avall fins al clot de la Pega, on tornem a canvi de vall després duna forta pujada encara que curta.
La baixada al forat del riu Algars és també molt dreta, just abans els que anaven davant han continuat pel camí de la mola de Catí i quan eren ja dalt han tingut de tornar a baixar per poder contemplar aquest racó agrest i continuar fins l'Enclusa.
Ara ja solament queda pujar fins a dalt de la mola de Catí, primer amb una pendent més exigent i que quan som a la cruïlla que els primers havien arribat ja esdevé més suau. Aquest camí ens omple de totalment d'una gran pau tot passejant per aquest bosc d'arbres imponents, alts, esbelts i forts.
Quan arribem a dalt de tot de la mola de Catí tenim una esplèndida vista als nostres peus de tota la vall del Mascar, amb el Mont Caro al fons i amb els deures fets iniciem una baixada rapidíssima malgrat que el terra està ple de forts bonys, sobretot a les corbes tancades que el cotxes han fet degut a l'elevada pendent que hi ha.
Un cop al Mascar la sortida ja s'ha acabat, el temps ens ha respectat i molt ja que la temperatura ha estat ideal i el vent no ha molestat en absolut, i els que ens quedem a dinar tenim una estona més de gaudi amb una conversa animada mentres recordem els racons visitats i les anècdotes viscudes.
Recorregut: 32 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m
Fotos del dia
Quan canviem de barranc, ara entrem en territori de la vall del Toscar, comencem a pujar, força gradualment, sense trobar rampes fortes, encara que si constants fins que just abans d'arribar al pla de Llinars contemplem una amplia vista sobre la vall del Toscar amb Alfara de Carles al fons. Es trist però contemplar la sequedat que s'aprecia a tot arreu, sobre tot en el boixos amb les seves fulles marrons encara enganxades a les branques.
Acabem de remuntar fins a les Foies per contemplar aquesta gran esplanada, normalment de pastiu, però ara també totalment seca, amb l'herba ocre. Nosaltres encara no ho hem patit en excés ja que el dia es fresquet i aquí dalt corre força aire, encara que res a veure amb el vent que pensàvem que hi faria.
Un cop acabat de fer un mos en el corral de Maraco seguin per la pista que ens baixa al clot de la Foia, està totalment desfeta, amb grans escòrrecs, forats i pedra solta que ens obliga a prendre totes les precaucions. Al travessar el barranc de vall Negra s'acaba la pista i comença una sendera que al inici sembla que sigui força transitable, però ràpidament esdevé un seguit de pedres punxegudes que fan aconsellable posar el peu a terra i acabar la forta pendent fins al fons del barranc de Casserres caminant.
Quan som a la pista que remunta el barranc de Casserres gaudim molt amb tots els racons que hi forma, amb el bosc de pi roig i la suavitat del recorregut. Quan arribem al Pi de Casserres, que delimita finques, ens desviem cap al barranc de la Paridora que l'anirem seguint aigües avall fins al clot de la Pega, on tornem a canvi de vall després duna forta pujada encara que curta.
La baixada al forat del riu Algars és també molt dreta, just abans els que anaven davant han continuat pel camí de la mola de Catí i quan eren ja dalt han tingut de tornar a baixar per poder contemplar aquest racó agrest i continuar fins l'Enclusa.
Ara ja solament queda pujar fins a dalt de la mola de Catí, primer amb una pendent més exigent i que quan som a la cruïlla que els primers havien arribat ja esdevé més suau. Aquest camí ens omple de totalment d'una gran pau tot passejant per aquest bosc d'arbres imponents, alts, esbelts i forts.
Quan arribem a dalt de tot de la mola de Catí tenim una esplèndida vista als nostres peus de tota la vall del Mascar, amb el Mont Caro al fons i amb els deures fets iniciem una baixada rapidíssima malgrat que el terra està ple de forts bonys, sobretot a les corbes tancades que el cotxes han fet degut a l'elevada pendent que hi ha.
Un cop al Mascar la sortida ja s'ha acabat, el temps ens ha respectat i molt ja que la temperatura ha estat ideal i el vent no ha molestat en absolut, i els que ens quedem a dinar tenim una estona més de gaudi amb una conversa animada mentres recordem els racons visitats i les anècdotes viscudes.
Recorregut: 32 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m
Fotos del dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada