Dreceres

diumenge, 15 d’octubre de 2017

el Tossal d'Engrilló

Per primer cop repetim un destí en les sortides mensuals encara que amb la variació del trajecte per arribar-hi ja que pujarem per on vam baixar l'altre cop i a més farem unes senderes que molt segur ens faran gaudir una bona estona. Avui marxem 11 ciclistes: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Ramon L, Sergi A, Jose Luis, Xavi A, Lluís, Arturo i Ignasi B, amb el suport d'Ignasi A que per raons laborals solament ens pot oferir suport logístic.

Quan a un quart de nou arribem a Prat de Comte fa una temperatura ideal, amb núvols que tapen les crestes de les muntanyes però s'espera un gran dia i també una gran pujada pel que els nervis es surten i ràpidament iniciem la pedalada.

Després de fer-nos les fotos per deixar constància dels participants comencem a pedalar en direcció a Horta de Sant Joan i just al sortir de Prat de Comte ja deixem la carretera per prendre un camí paral·lel a ella que ens dura fins l'inici del camí que ens ha de portar directament al peu del cingle on hi ha el salt de Viloubà.
Aquest primer camí és molt dolç de fer i el primer tram del camí que ens endinsa en direcció al Ports també però un cop travessem el barranc del Salt, límit on es pot arribar amb vehicle motoritzat, la pista esdevé molt més pedregosa i les rampes més dures ens fan treballar bastant per superar-les encara que tots les passem sense més problemes.

Al poc de fer un gir pronunciat a l'esquerra per resseguir per sota el cingle la pendent es molt més suau i al superar un petit collet ja estem tots recuperats i a punt per fer, ni que ens dolgui, un descens de gairebé 100m de desnivell per trobar la pista que ens ha de pujar fins a la Refoia.
Ens han dit que son 9 corbes que cal anar comptant per saber els que ens falta per superar aquest primer escaló i poder tenir un cert descans, així que tots decidits enfilem la pista, que per cert es confirma que el seu estat és immillorable dons s'ha picat la pedra i petjat el terra deixant-la amb una superfície molt llisa sense cap defecte. Malgrat tot són 2 km en que es puja 200 m de desnivell, es a dir amb una pendent mitjana del 10%. Comencem a pujar i a guanyar altitud i sigui per que estem forts o per que la vista ens preciosa i amplia que ens oblidem de comptar les corbes i gairebé tothom sense adonar-nos-en ens trobem a la part superior d'aquest tram i gaudim tant de saber-nos a dalt com de l'espectacular panorama que dominem de la vall de Prat de Comte i de tot el recorregut que hem fet.

Continuem allunyant-nos d'aquesta paret vertical per endinsar-nos cap al pla de la Refoia i en la confluència amb el camí que puja de Paüls ens arribem al Mirador sobre la vall d'aquest poble que es veu amagat darrera del Roquer de Migdia. Als nostres peus veiem el camí per on vam pujar ara fa uns anys.
Continuem una mica fins a la bassa de la Refoia, ara per pendent molt suau, i quan hi arribem ens trobem a l'Ignasi A que ens ha preparat un aperitiu a base de fruits secs, dàtils, coca d'avellana,... que és una glòria en aquest moment que ja hem fet gana. Descansem una mica, ens refem de l'esforç, ens alimentem i bevem i ja solament queda poc més d'un km per coronar el Tossal.

Llàstima que en aquest punt entrem dintre dels núvols que el vent de mar va originant constantment i perdem tota visibilitat i esperança de poder gaudir de l'extens paisatge que s'albira des del cim. És tanta la humitat que porta l'aire que l'únic tros que esta xorrant d'aigua, inclús amb fang, és sota un gran pi on està plovent l'aigua que es condensa a les seves fulles, un contrast brutal amb la terra seca que hi ha per tot arreu.
La darrera rampa per arribar al refugi que hi ha dalt del Tossal, sense haver estat despedregada, és fa dura per que requereix a més de força habilitat per superar les pedres soltes de la superfície. Tots ho superem per que sabem que ja és la culminació d'un repte important que ens havíem marcat.
La fotografia feta al cim es difuminada per la boira però ningú podrà negar que tots hi érem.

No ens hi quedem gaire ja que a més de no veure res fa bastant d'aire i ens estem refredant pel que iniciem el ràpid descens per la pista, llevat de l'Ignasi B i el Sergi A que baixen per una sendera que surt des de la plaça sota el refugi i que porta altre cop a la pista després d'un parell de corbes. Continuem baixant molt ràpid per la pista fins passada la bassa per agafar, ara ja gairebé tots, una sendera que passa per l'altre costat de la Refoia i que és força divertida, no massa difícil i un cop passat el pla transcorre per un bosquet amb molta pinassa al terra que la fa molt distreta i agradable de fer.
Tornem a la pista per on hem pujat just al cap damunt de la paret de les 9 corbes que la baixem esperitats amb una xalera espectacular, malgrat que havíem donat indicacions de baixar amb molta precaució, cosa que hem fet però no hem pogut retindre gaire la velocitat.
Gairebé a la mateixa cruïlla on a la pujada hem trobat la pista bona, prenem un GR que ens ha de portar fins al mateix Prat de Comte.
El sender és força apte per a la majoria, té trams bastant plans, nets, amb el pis de terra al començament i en general. De tant en tant hi ha algun tram més pedregós i amb escalons però molt factibles de fer i així anem baixant lentament encara que també trobem algun tram que s'ha de treballar i remuntar algun metre de desnivell. En general ha estat un sender amb trams complicats però que hem fet amb molta seguretat i al arribar a baix tots estem eufòrics.
Ara solament queda ja arribar a Prat de Comte fent un petit tram de l'antiga carretera , guardar les bicis i anar a visitar la fira de l'aiguardent que justament aquest cap de setmana fan en aquest poble. Un esdeveniment força curiós que un poble que no té ni un sol cep tingui tant arrelat l'elaboració d'aiguardent fruit de la destil·lació de vi.

Sortida curta però intensa que ens ha deixat un molt bon gust de boca, tant pel recorregut com pels aiguardents que hem provat.
Recorregut: 25 km
Desnivell de pujada acumulat: 900 m




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada