Dreceres

dissabte, 18 de novembre de 2017

Pels peus del Montsant

Matinada fresca, gairebé freda, la que es presenta, amb el cel tapat per possible boira alta, el que fa complicat encertar la roba que caldrà posar-se per afrontar el dia en terres llunyanes, normalment més fredes que les nostres, sabent que tindrem molts de trams amb forta pujada i segurament que apareixerà el sol a mig matí. En general els que hi anem: Josep, Carles, Sergi U, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Juan, José Luis i Manolo; opten per roba d'hivern, val més passar calor que refredar-nos.
Quan arribem a Cornudella fa molta fresca pel que muntem ràpidament les bicis ens preparem i comencem a pedalar per entrar en calor i tant que hi entrem doncs tot seguit comença la pujada cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar. Iniciem el recorregut travessant el poble de Cornudella, per la plaça de la Vila i per carrers estrets i ombrius, i tot seguit ja pel camí formigonat que ens ha de pujar a l'ermita del poble.
Entrem immediatament en una bona temperatura corporal que ja no deixarem en tot el dia i comencem també a xalar amb la vista de les parets del Montsant vers on ens dirigim directament. En una raconada veiem ja els xiprers de l'ermita i com sempre ens trobem un seguit de giravolts amb unes fortes rampes que anuncien que ja hi som. A la plaça de l'ermita ens parem tots per poder observar l'amplia vista que tenim als nostres peus i emprendre tot seguit una sendera que surt ascendent i que cal treballar força fins assolir un estrat rocós per damunt del qual ja anirem circulant gairebé en pla fins a Albarca.


Aquesta sendera es senzillament espectacular, va sempre per la vora del tallat de la llisera el que fa que tinguem d'anar totalment concentrats per on posem la bicicleta i sort en tenim que de tant en tant hi ha un petit replà formant un balcó que aprofitem com a mirador de tota la fondalada que tenim als nostres peus. És un dels millors moments dels dia ja que a més de la immillorable vista que gaudim ens impregnem d'una pau superba donada per una manca absoluta de vent, que fa que els sons més ínfims i llunyans ens retronin a les orelles fins fer-nos mal, sembla que ens sàpiga greu parlar per la por de trencar el silenci que respirem.
Molt més de pressa del que esperàvem, ja que la sendera ha estat molt rodadora, ens trobem a la vora d'Albarca on ens hi arribem per conèixer el llogaret i esmorzar tot prenen el sol en una balconada que hi ha darrera l'església.
La sortida d'Albarca implica un canvi radical del recorregut, entrem a la vessant nord del Montsant, es nota amb la temperatura i amb la vegetació que ja es molt més intensa formant inclús bosc de pi. Ja no hi ha sendera, és pista ampla encara que amb dificultats pels escòrrecs que s'hi han format, però en general és molt ràpida i fem força via fins a les ermites d'Ulldemolins. Mirant a la nostra esquerra anem contemplat els espadats del Montsant umbrivols i grisos.
A l'ermita de Santa Magdalena tornem a entrar en una sendera molt rodadora que sense perdre cota va flanquejant la vessant fins damunt de l'ermita de Sant Antoni, on primer per camí i després per sendera amb trams amb pendent i escalons rocosos baixem fins al fons del barranc de Sant Antoni en el punt en que conflueix amb el riu Montsant.


Fins aquí hem tingut bons moments, el tram de pujada tot i que intens ha estat curt i després molts trams de diversió planejant i amb pendent sempre favorable, però aquí comença la pujada llaga en que haurem de salvar un desnivell de mes de 400 m amb 10 km de recorregut, així que posem la marxeta i amunt que fa pujada.
Al passar per Ulldemolins aprofitem per fer un passeig pel seu interior i fer-nos una idea del poble entrant per la plaça de l'església i sortint per l'ermita que hi ha a l'altra punta del poble. Continuem per un tram de camí asfaltat amb pendent sostinguda i quan ja portem la mitat del desnivell que tenim de pujar el deixem per continuar per pista de terra. El primer que observ em és el canvi de terreny que hi trobem, aquí la roca que apareix és totalment diferent de la que hi havia a l'altra part de la vall, a la falda del Montsant. La pedra és com pissarra i les pedres són anguloses i el terra és sorrenc, la vegetació que anem trobant és també totalment diferent i en general són alzines, sembla que ens hagem desplaçat a un indret llunyà. Que diferents les dues vessants de la vall!.
Quan travessem la carretera que puja a Prades seguim per pista, anem a contemplar una vista de la fondalada on hi ha Cornudella i continuem pujant, primer per pista i després per sendera treballosa fins situar-nos sota d'una línia elèctrica que haurem de seguir sempre per sendera amb pujada que ens farà treballar força. És uns línia recta, al fons tenim la muntanya de Prades culminada pel Pla de la Guàrdia, on vàrem ser-hi fa uns anys, i la sendera va fent escalons, un d'ells totalment infranquejable pedalant, i la resta ens obliga a treure el millor de cadascú per poder-los superar. Espremuts arribem al coll d'en Salvadoret on un cop recuperat el ritme cardíac ja solament ens quedarà baixar fins a Cornudella.
El que pensàvem que seria un descens ràpid per pista de terra esdevé un descens molt treballós per pista sí però amb un terra totalment desfet, ple de pedres anguloses, amb forts escòrrecs i trams amb pendent forta que fa que tos tinguem de treure la màxima habilitat per poder baixar sense cap incident. Tos pensem que sort que ho fem en aquest sentit perque pujar-ho hauria estat mortal.
Malgrat tot la baixada és preciosa, sempre per dintre de bosc força espiés, vessant nord humida i sense haver de pedalar gaudint de la velocitat i agilitat en les traçades. A final de la baixada deixem el camí principal per enfonsar-nos al barranc de l'Argentera per trobar una sendera molt ràpida i fàcil de circular que ens torna a portar al camí per on baixàvem però amb una dosis de diversió extra.
Quan a la fí travessem el barranc ja solament queda remuntar una mica fins trobar la pista de Ciurana i la carretera que ens torna en poc tros a Cornudella.
Un dia excepcional, tots estem eufòrics per les vistes que heu pogut fruir, el temps esplèndid que hem tingut i sobretot pel recorregut que en general ha estat sensacional. Per acabar-ho de rematar el lloc on hem dinat ha estat una elecció extraordinària, on en taula rodona hem pogut assaborir bons plats i compartir la meravellosa experiència viscuda aquest matí.
Distància del recorregut: 38 km

Pujada acumulada: 1050 m

Cap comentari:

Publica un comentari