Dreceres

dissabte, 3 de febrer de 2018

El curs final del Gaià

A 2 quarts de 8, quan ens trobem, fa força fresca i una mica d’aire, més aviat vent suau, però 16 ens hem animat i anem cap a passar una bona estona per les senderes que hi ha pels boscos prop de Tarragona: Ramon C, Josep M, Ignasi, Sergi U, Miquel, Carles, Ramon L, Sergi A, Jordi M, Lluís, Manolo, Xavi A, Simon, Xavier L, Josep G i Joan Carles Cerrato que ens fa d’amfitrió i guia.

A 3 quarts de 9 ja estem tots preparats i amb ganes de començar a pedalar, sobretot per entrar en temperatura i també per poder gaudir del dia que esperem sigui de bon pedalar com han estat les altres versions de les sortides que hem fet per aquesta zona i que de segur el nostre company ens ha preparat.
Sortim travessant els Pallaresos, poble on resideix el nostre amfitrió, i després de fer una mica de camí de terra ens posem ja en una primera sendera bastant plana i senzilla a la vegada que divertida, ja que és tota de terra i amb lloses fixes que van apareixen aquí i allà, com seran la gran majoria de senders que farem avui. La sendera ens porta a l’estació de l’AVE, aquesta estació tan perduda al mig del no res que la fa força inútil.
Continuem ara ja per camins tot passant per Vistabella, on destaca i anem a contemplar l'església del poble, que destaca ja de lluny pel seu campanar i façana fora del comú, amb una certa reminiscència gaudiniana. 
Després ens dirigim a l’Argilaga per entre camps d’avellaner i vinya per acabar a Renau, just després de passar per l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, on fem un mos.


A partir d’aquí entrem en un tram totalment diferent, ens posem a dins del torrent de Renau seguint una sendera que ens anirà baixant fins al fons i que hauria d’estar cobert d’aigua si l’embassament del Gaia estigués ple, de fet ha de fer molt anys que no s’omple ja que si no és per la cartografia ni ens adonaríem que passem per dins d’un embassament. Al final, aprofitant que hi passem molt a prop, ens arribem fins a la presa per veure la magnitud que havia de tenir aquest embassament i que actualment solament té una mica d’aigua al fons.
Continuem ara per sendera que ens baixa fins altre cop a trobar les vies de l’AVE i seguidament fins a la llera del Gaià, just prop del Catllar, des d’on ja no el deixarem fins arribar a la seva trobada amb el mar, passant prèviament pel raval d’Ardenya i prop de la Riera del Gaià, Castellot i Altafulla. És tot un tram de sendera gairebé continua, molt senzilla i agradable de fer per la vora del que hauria de ser un curs d’aigua.


Fer una sortida arribant al mar ens causa un plaer enorme, serà per que sempre el sabem lluny i ens sobta la tranquil·litat que hi ha en aquest moment que està totalment desertUn cop fet un petit recorregut per la platja per comprovar el difícil que és poder-hi circular amb la bici, remuntem el Gaià fins al raval de Ferran per iniciar tot seguit el retorn fins els Pallaresos.
Passem primer per un tram encaixonats entre l’AP7 i l’A7 amb una forta i estranya sensació de fort trànsit per la muntanya. Després de passar per sota l’AP7 i deixar molt a prop la pedrera del Mèdol comencem a remuntar per senderes treballoses i amb trams força exigents però a la vegada senzilles i distretes pels boscos que anem trobant i que gairebé sense adonar-nos-en ens deixen al lloc des d’on hem sortit.

Una sortida podríem classificar-la com sensacional ja que no ens ha requerit un esforç extraordinari, amb molts trams distrets dins de senderes molt fàcilment pedalables. Un cop més el nostre amfitrió ens ha preparat una sortida que ens ha causat un matí de forta diversió.
Distancia del recorregut: 50 km
Desnivell de pujada acumulat: 700 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada